El segon dia d'estada a la Pedriza el vam aprofitar per fer una de les vies més clàssiques d'aquesta escola d'escalada: el Pájaro per la cara sud. És una via de força dificultat, fins i tot amb algun pas que en aquella època es catalogava de sisè grau. És atlètica i té una mica de tot: plaques d'adherència, fisures, bavareses... El pas més difícil està en el que anomenen "el escudo", una llosa en forma d'escut que sembla sobreposada a la paret. Un altre pas molt caràcterístic, situat al principi de la via és el que anomenen "el jaboncillo"; una placa llisa que cal pujar per adherència però, com el nom del pas indica, hi ha més aviat poca adherència. En resum, la Sur del Pájaro és la via que qualsevol escalador de la Pedriza ha de fer perquè és la més clàssica. La via és molt variada, ja que s'utilitza tota mena de tècniques, sempre en lliure: fisures, plaques, diedres, bavareses, xemeneia...
Des del cim fem un ràpel volat d'uns 25 metres per arribar a una plataforma des d'on ja podem baixar desgrimpant fins al peu de la paret.
Des del cim fem un ràpel volat d'uns 25 metres per arribar a una plataforma des d'on ja podem baixar desgrimpant fins al peu de la paret.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada