dissabte, 9 de setembre del 2017

El Torcal de Antequera

Aquest any la Diada ens ha ofert un magnífic pont de tres dies i l'hem aprofitat per fer una sortida una mica exòtica, fora dels terrenys de joc habituals de les nostres activitats de muntanya. Aquest matí hem agafat l'avió i hem arribat a la ciutat de Málaga. Érem una bona colla: 14 persones. Allà hem llogat uns cotxes per anar a Antequera a fer una caminada per la zona del Torcal de Antequera. L'excursió programada per avui era poca cosa i no teníem pressa, de manera que ens hem permès el luxe de fer una parada tècnica per esmorzar una tassa de xocolata amb xurros a La Antequerana, un establiment típic de fama mundial.
Després de refer les forces hem anat al centre d'interpretació del Torcal de Antequera, punt de partida del recorregut previst. Es tracta d'una curta passejada entre les curioses roques d'aquest indret, una zona geològicament singular amb agulles de formes capricioses que recorda, encara que sigui amb tipus de roca diferents, les muntanyes de Montserrat o les de La Pedriza. Aquí es tracta de roca calcària sobre la que l'erosió ha esculpit roques i agulles de formes molt diverses. El camí que hem seguit és una de les rutes marcades, concretament el camino amarillo, que ens ha permès en un parell d'hores tenir una visió global d'aquest curiós paratge natural. Hem passat al costat de roques curioses com el Camello, los Prismáticos o el Adelantado, abans de retornar al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:

El Castell de
l'Airosa, 2015
Travessia de
Montserrat, 2011
Exploració a la
Pedriza, 1978

ASSISTENTS: Paco M. - Begoña - Paco G. - Àngela - Jorge - Antonio - Yolanda - Agnès - Lluis - Maribel - Luis V. - Ana - Magda - J. Rafel
DESNIVELL: +-43 m
RECORREGUT: 3 km
HORARI: 2 h (comptant innombrables aturades per fer fotos)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també he recorregut aquesta zona, fa molts anys. Jo recordo 'el tintero' 'el camello', en fí formes infinites. La meva mare era nascuda a Antequera, una bona terra!

MRB

Blog de Muntanya ha dit...

Una bona terra. Especialment La Antequerana, on vam esmorzar xocolata amb xurros.