dimecres, 6 de desembre de 2017

Cova de les Rondes (segon intent)

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog deuen recordar que al febrer de 2016 vam fer una exploració a la Cova de Les Rondes, situada a prop de la població de La Llacuna. En aquella ocasió la intenció era fer el recorregut integral de la cova, entrant per una boca i sortint per l'altra, després d'un recorregut subterrani d'uns 500 metres. Aquell dia, el caràcter laberíntic de la cova i la dificultat per superar alguns pasos molt estrets ens van desanimar i vam acabar fent només un recorregut parcial entrant i sortint per la mateixa boca. Vam arribar fins a un pas tan estret que no el vam poder superar i vam decidir abandonar la idea de fer el recorregut integral.
Els companys no van quedar gaire satisfets per l'activitat perquè la cova era bruta i humida i els passos entre el laberint de blocs no sempre eren fàcils de trobar. A més, els passos estrets i angoixants que vam haver de superar, tant a l'anada com a la tornada, van minar la moral de la tropa fins al punt que a la sortida algú va dir que es vendria tot el material d'espeleologia.
Jo vaig dir que havíem de tornar un altre dia, sense anar tan carregats de material i amb roba més lleugera per superar les estretors subterrànies de la cova però sempre que parlava del tema amb els companys posaven cara de pànic i donaven tota mena d'excuses per evitar repetir la davallada a l'infern de Les Rondes. 
Avui he fet, en solitari, un segon intent a Les Rondes. He arribat de bon matí a l'entrada de la cova i m'he endinsat per l'estreta fisura que dóna entrada al laberint de fisures, blocs, gateres i pous. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets. He arribat al pou de 8 metres que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda fixa. Més endavant he arribat al pas més tècnic del recorregut, el ràpel de 10 metres que té l'entrada per un forat molt estret i baixa per una estreta fisura. La corda de nusos que hi havia quan vam venir la darrera vegada ja no hi era. Avui hi havia una corda fixa amb aspecte de nova.
Superat el ràpel, he seguit el recorregut fins arribar al pas estret on vam abandonar en la nostra darrera visita a la cova. Amb menys dificultats de les previstes he superat el pas i he seguit avançant. Més endavant he trobat un pas encara més estret i amb forma de L. He intentat superar el pas però era massa estret, de manera que he decidit deixar-ho córrer i he tornat enrere. Just al peu del ràpel de 10 metres he trobat un grup d'espeleòlegs que venien a fer el recorregut. M'han dit que coneixien la cova i m'han convidat a anar amb ells.
Mentre ells acabaven de fer el ràpel he anat tirant endavant, refent novament el recorregut ja explorat. He arribat al pas en L i aquesta vegada l'he superat després de treure'm el casc, la jaqueta i el material d'escalada que portava penjat i fer un número de contorsionisme de circ. A continuació venia un tram relativament fàcil, de manera que he anat avançat fins que he trobat un pas encara més estret ! He intentat superar-lo però no he pogut i he tornat enrere. He superat novament el pas en L, que de baixada era més fàcil perquè tenia a favor la Llei de la Gravetat. 
He anat reculant fins que, desconcertat, he arribat al peu del ràpel sense trobar el grup d'espeleòlegs. Aleshores he entès que jo havia seguit una galeria secundària que quedava cega en el darrer pas estret. En algun punt del recorregut m'havia desviat del recorregut principal. No hi havia ni rastre del grup d'espeleòlegs i no he volgut tornar enrere per buscar el camí correcte. El laberint m'havia vençut...
He remuntat el ràpel de 10 metres amb l'ajut del material d'escalada que havia portat en previsió i he tornat a sortir a la llum, donant per acabada l'aventura pel laberint subterrani.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol prou feina tenia com per anar filmant però aquí reproduïm el vídeo que vam gravar en la nostra anterior visita a la Cova de Les Rondes. Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2016
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2015
Serra dels
Bufadors, 2013

dissabte, 2 de desembre de 2017

GR7: Fórnols - La Coma

GR7: Fórnols - La Coma
L'etapa d'avui del GR7 ha estat molt singular a causa de la climatologia. Justament ahir, quan la Magda va trucar al Molí de Fórnols, on teníem previst esmorzar, ens van dir que feia molt fred, que havia nevat i que el millor que podíem fer era quedar-nos a casa. Vam consultar les web dels serveis de Trànsit comprovant que la carretera estava oberta i que no calia posar cadenes, de manera que finalment vam decidir mantenir la sortida, tot i les previsibles dificultats.
No ens vam equivocar. La sortida, tot i les austeres condicions climatològiques amb fred intens, fort vent i una bona enfarinada, ha estat un èxit. Fins a La Coma la carretera estava neta però poc després de passar aquesta població, quan pujàvem al Coll de Port, ja hem començat a trobar neu, una enfarinada d'un parell de dits que cobria bona part de la carretera. A poc a poc hem recorregut el trajecte de pujada al port i baixada per la part obaga que dóna a la Vall de la Vansa. Hem passat Tuixent i hem arribat al Molí de Fórnols. Hem esmorzar allà i hem tornat a agafar l'autocar per pujar fins al poble de Fórnols, punt d'inici de l'etapa d'avui.
Fórnols estava ben nevat, tot i que només amb una capa fina, i feia un vent fort i gelat però just quan arribàvem ha sortit el sol, fent pujar la moral de la tropa. Hem inicial el recorregut baixant per un corriol fins al Molí de Fórnols. Hem seguit un camí pel bosc, en lleugera pujada, fins que al cap d'una estona hem vist ben a prop el poble de Tuixent. Poc abans d'arribar-hi, passant un pont, ens hem, aturat a esmorzar a peu dret, ja que tot estava nevat i no podíem seure.
Hem reiniciat la marxa pujant a Tuixent i travessant el poble. Després hem anat a buscar una pista per iniciar la pujada al Coll de Port, punt clau de l'etapa d'avui. Tota la pujada és per un bosc a l'obaga que avui estava tot nevat. Aviat hem deixat la pista per pujar més directament per un corriol que travessa diverses vegades la pista. Finalment hem arribat al Coll de Port (1.700 m).
En el coll el vent era molt fort i fred. Tot i això, encara ens hem entretingut en fer la foto de grup al costat d'un monument a l'isard que es troba allà mateix, en el coll. Ja només quedava la baixada, llarga i per un camí de cabres que creua diverses vegades la carretera tot fent drecera. Finalment hem arribat al fons de la vall, al costat de les Fonts del Cardener i, ja per la carretera, hem completat l'etapa arribant a La Coma. Hem dinat al restaurant de Cal Nin; un menú variat de plats casolans que ens ha deixat ben satisfets. 


ENTRADES RELACIONADES:
Port del Comte
esquís, 2013
Cap del
Verd, 2012
Barranc del Coll
de Port, 2004

dissabte, 25 de novembre de 2017

Torrent de la Font Seca

Torrent de la Font Seca
Una magnífica matinal a Montserrat amb el descens d'un barranc, relativament fàcil però amb un gran ambient montserratí. El Barranc de la Font Seca és la continuació del Barranc de Santa Caterina, que ja vam baixar fa pocs anys. El punt de partida és l'àrea recreativa de La Salut, a la carretera que porta a les Coves del Salnitre des de Collbató. Des d'allà hem anat a buscar la Drecera dels Graus, que puja ben dret fins arribar al Camí de les Bateries, l'antic camí de Collbató al Monestir. Hem agafat aquest camí, ja més planer, cap a la dreta. Hem passat per sota de la Roca Llisa i la Roca dels Polls i hem arribat a l'inici del Torrent de la Font Seca.
El descens del torrent no té cap dificultat especial, tot i que hi ha alguns ràpels. Hem anat baixant, amb alguns sectors de bosc, algunes desgrimpades i alguns ràpels. En algun dels trams de desgrimpada hi ha cordes fixes (cintes amb nusos) que ens faciliten el descens. Hi ha tres ràpels més llargs, entre 20 i 25 metres, i uns quants més curts. Els ràpels llargs estan equipats de manera que es poden fraccionar i, per tant, utilitzar cordes més curtes.
El descens és curt però hem anat fent fotos, gravant vídeo i fent volar el dron, de manera que hem estat poc més de tres hores per baixar. El final del descens és justament a l'àrea recreativa de La Salut, on teníem el cotxe. Hem acabat la jornada barranquista matinal prenent un refresc a la guingueta oberta a la mateixa àrea recreativa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films. Inclou algunes escenes gravades amb el dron (abstenir-se qui tingui vertígen...)




ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de Santa Caterina
Torrent de Sta.
Caterina, 2013
Torrent del Xacó
Canal del
Xacó, 2011
Torrent Fondo
Torrent
Fondo, 2002

diumenge, 19 de novembre de 2017

Sortida fotogràfica a Sant Llorenç

Sant Llorenç de Munt
Aquest cap de setmana no hi havia cap sortida de muntanya prevista, de manera que he aprofitat per fer una sortida fotogràfica per la zona de Sant Llorenç de Munt. La idea era ben senzilla: tenia algunes sortides incompletes del blog que calia completar. Es tractava de les entrades corresponents a diverses escalades que havíem fet entre 1978 i 1980 pel massís de Sant Llorenç de les quals hi ha via poques fotos i faltava la ressenya de producció pròpia.
Sense matinar massa hem arribat al peu del Cavall Bernat en molt poc temps. El cotxe arriba pràcticament a peu de via, de manera que en pocs minuts ja estàvem fent les fotos de la via normal del Cavall i dues roques veïnes: el Cap de Mort i l'Esquirol.
La segona etapa ha estat la roca de la Falconera, un bon pany de paret ratllat per una xemeneia per on vam pujar l'any 1980. Des de la mateixa carretera, gairebé sense baixar del cotxe, he fet la foto d'aquesta roca por fer la corresponent ressenya.
L'Aresta dels Cavalls ja requereix una petita aproximació de poc més d'una hora des de l'aparcament de Can Robert. He pujat fins a l'inici de la via Normal i després fins a l'inici de la via de l'Aresta. Unes quantes fotos i un vol panoràmic del dron m'han permès obtenir el material necessari per completar l'entrada corresponent del blog
Com que avui m'acompanyava en Rafel, ha volgut aprofitar les circumstàncies de la sortida per fer un petit vídeo: 



ENTRADES RELACIONADES:
Montcau
Cova Simanya i
Montcau, 2016
Falconera
La Falconera
1980
Aresta dels Cavalls
Aresta dels
Cavalls, 1979

diumenge, 12 de novembre de 2017

GR7: La Seu d'Urgell - Fórnols

GR7: La Seu d'Urgell - Fórnols
Una nova etapa del GR7 entre la Seu d'Urgell i la petita població de Fórnols, a la Vall de la Vansa. Hem començat la jornada esmorzant el típic croissant al bar-restaurant La Ballena, on vam dinar al final de la darrera etapa. Després, l'autocar ens ha portat al punt on vam acabar l'etapa d'octubre, a l'entrada de La Seu. El nostre camí voreja tota la població sense entrar a la trama urbana de La Seu. A l'altra banda d'aquesta població hem passat un pont sobre el Segre, agafant una pista a la dreta, paral·lela al riu.
Després d'un curt trajecte per la pista hem deixat la vall i la pista prenent una altra pista més petita, a l'esquerra, que començava a enfilar-se muntanya amunt. Entre boscos hem anat guanyant alçada per una carena. De tant en tant, alguna clariana ens permetia veure La Seu molt avall i les muntanyes de l'Alt Urgell i Andorra. Hem pogut distingir la Torreta de l'Orri, el Salòria i el Monturull.
Més amunt la carena, ja sense bosc, ens ha ofert una gran panoràmica. Hem arribat al Turó de Porredon, on hem deixat la carena seguint per pistes i corriols en direcció al punt més alt del nostre recorregut d'avui, el Coll de Creus (1.435 m).
Poc més enllà del coll hem començat a veure al davant mateix el Coll de Bancs, on acaba la dura pujada d'aquesta etapa. Malgrat la poca distància, encara ens quedava superar una sifonada, ja que calia baixar fins travessar el Riu de Bona i després remuntar per l'altra banda fins al coll. Finalment hem arribat al Coll de Bancs, porta d'entrada a la Vall de la Vansa.
El darrer tram de l'etapa l'hem fet per la carretera, fins al poble de Fórnols, tot i que el GR oficial evita part de la carretera agafant un camí que segueix la carretera a una certa distància.  Ha estat una curta passejada fins al poble de Fórnols on ens esperava l'autocar. Finalment, com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurat del Molí de Fórnols.


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Culles, 2014
Barranc de
Fontanella, 2011
Barranc de
L'Espunya 2005

diumenge, 5 de novembre de 2017

Pels Cingles de Tavertet

Clot del Balà
Excursió per la zona dels Cingles de Tavertet seguint un itinerari molt similar al que vam seguir fa quatre anys pel Sot del Balà i el Puig de la Força. Aquesta vegada hem introduït tres variants que fan més atractiu aquest itinerari.
Hem sortit d'una petita zona de pícnic a la sortida de la població de Vilanova de Sau, al costat de l'embassament. Al davant mateix teníem el campanar de l'antiga església de Sant Romà de Sau, sobresortint de les aigües que avui tenien un nivell baix. Hem seguit una pista i després un camí, vorejant l'embassament. Més endavant hem baixat per un camí desdibuixat fins creuar la riera de Balà. A l'altra banda de la riera hem trobat un camí més ben traçat per on hem pujat al primer punt singular del nostre recorregut: el Morro de l'Abella. Es tracta d'un esperó que sobresurt del cingle com una proa i que ofereix una magnífica visió sobre el Pantà de Sau i muntanyes veïnes. Hem pogut veure també el Salt de Tirabous amb el seu gran gorg. Hem fet una panoràmica circular:

Hem tornat enrere per recuperar el camí, que a partir d'aquí anava resseguint la Vall del Balà per sota dels cingles. Hem arribat a la Cova de les Pixarelles, una curiosa cavitat situada a dalt d'una canal, equipada amb una corda fixa i esglaons de materials diversos. La cova estava tancada amb una reixa de ferro perquè s'hi estan realitzant excavacions, de manera que només hem pogut visitar el vestíbul, realment espectacular.
Hem seguit el camí per sota el cingle. Més endavant hem trobat un altre punt singular, un petit tram equipat amb una escala de ferro que permet baixar a l'esglaó inferior del cingle. El pas no té cap dificultat especial però li dona un toc original a l'itinerari.
Més endavant, la vall queda tancada per un saltant d'aigua. És el Salt del Molí Bernat. El camí passa per sota del salt, pel darrere de la caiguda d'aigua. Avui el cabal era poc però igualment hem gaudit d'un indret molt singular. Ens hem aturat a dinar allà mateix i després hem seguit per l'altra riba de la vall, pujant fins arribar a Tavertet.
No hem entrat a la població sinó que hem agafat l'àmplia pista que porta al Pla del Castell. Al final d'aquest pla, ja per un caminet, hem baixat a un coll al peu del Puig de la Força. Aquest cim, que ja vam pujar en la nostra anterior visita per aquestes terres, té un camí que, per cornises a mitja alçada del cingle, li donen tota la volta. És un camí singular, amb un tram equipat amb cadenes, que ens ofereix un recorregut panoràmic al voltant de la muntanya. Hem completat la circumvalació retornant al collet, des d'on hem iniciat una forta baixada pel bosc fins arribar a una pista que, ja sense cap dificultat, ens ha retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Sot del
Balà, 2013
GR83: Osor-Les
Planes, 2012
Gorja del
Gravet, 2008

dissabte, 21 d’octubre de 2017

GR7: Aixirivall - La Seu d'Urgell

GR7: Aixirivall - La seu d'Urgell
Segona etapa del GR7 (quarta segons el pla inicial) des de la població andorrana d'Aixirivall fins a La Seu d'Urgell. Una etapa de transició entre les Valls d'Andorra i la capital de l'Alt Urgell que té com a punt més singular el pas de la frontera per La Farga de Moles.
Hem sortit del punt de la carretera d'Aixirivall, a prop d'aquesta població, on vam acabar l'etapa anterior. Després de pujar uns metres per la carretera hem agafat un corriol a la dreta que baixa amb fort pendent. Aquest corriol s'ha convertit ben aviat en un bon camí, amb trams empedrats, resseguint tota la muntanya a mitja alçada sobre la Vall del Valira. Hem passat al costat de l'ermita de Sant Romà i hem seguit fins a l'entrada de Juberri. Des d'aquí hem agafat un camí en forta baixada, amb ziga-zagues entre el bosc, fins arribar, molts metres més avall, a la carretera principal de la Vall d'Andorra, poc abans de la frontera.
A partir d'aquí el nostre camí ha estat totalment diferent. Hem deixat enrere els vessants boscosos, amb tots els colors de la tardor, per seguir la Vall del Valira en lleugera baixada fins a La Seu. Des del final del Camí de Juberri hem baixat un petit tram de carretera fins arribar a la frontera. Hem travessat la carretera i ens hem aturat a esmorzar una mica, al costat de les instal·lacions frontereres. Hem passat la frontera i la duana i poc després hem baixat per una escala metàl·lica a buscar un pont sobre el Valira que porta a un càmping.
A partir del càmping, ja sempre per bones pistes, hem anat seguint la vall en direcció a La Seu. Ben aviat hem vist que tot aquest sector del GR7, a partir de la frontera, estava molt poc marcat. Hi havia molt poques marques i  molt antigues, fins al punt que en alguns casos només quedaven vestigis de pintura gairebé invisibles sobre les roques. Hem anat baixant sense problemes fins que hem arribat a la vista dels primers edificis de La Seu, en una petita zona industrial. Hem agafat una petita carretera però hem trobat una tanca metàl·lica que tallava totalment el pas. Només quedaven uns metres per acabar l'etapa però calia superar l'obstacle. Afortunadament, a l'esquerra de la tanca quedava un petit pas per on, amb certa precaució, hem aconseguit superar l'obstacle arribant a la carretera de Lleida i les primeres cases de la trama urbana de la capital de l'Alt Urgell. Allà, en una rotonda, ens ha recollit l'autocar donant per acabada l'etapa.
Com és tradicional, hem acabat la jornada senderista amb un bon dinar. En aquesta ocasió hem dinat, força bé i a bon preu, en el restaurant La Ballena.


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Escobes, 2014
Ascensió al
Tristaina, 2014
Comapedrosa,
juliol 2013

diumenge, 15 d’octubre de 2017

El Posets, per la cresta Veteranos - Gemelos

Cresta Veteranos - Gemelos
Una gran ascensió que teníem pendent des del novembre de 2015, quan vam intentar aquesta activitat però una nevada primerenca i el gel que hi havia a la cresta ens va fer caviar de plans i vam acabar fent la Cresta de Bardamina. Aquesta vegada, amb la meteorologia a favor però amb el temps una mica just perquè només disposàvem dels dos darrers dies del pont del Pilar, hem vingut  a la Vall d'Estós per fer aquesta Cresta. 
Amb les primeres llums del dia hem sortit del refugi d'Estós. Hem iniciat la marxa pel tram del GR11 que va fins a Viadós pel Puerto de Gistaín. Quan ja ens faltava molt poc per al coll hem deixat el GR per prendre un caminet a l'esquerra que, sense cap dificultat, comença a enfilar-se cap a la cresta. Al cap d'una estona hem arribat a la Collada Negra, des d'on hem començat a veure un gran panorama en direcció al Pirineu Occidental.
Comença aquí la llarga cresta que porta al Posets. Hem seguit pujant per aquesta cresta seguint un caminet que, tot buscant els millors passos, alternava el fil de l'aresta amb les vessants més fàcils. Sense cap dificultat hem arribat al primer cim de la jornada: el Pico de los Veteranos (3.125 m). El panorama era extraordinari en totes direccions. Hem fet una panoràmica circular:
Hem deixat enrere el cim seguint per la cresta, encara fàcil però amb algun petit pas de grimpada, fins al segon cim de la jornada, el Pico de los Gemelos (3.160 m). Hem menjat una mica i ens hem equipat per superar el pas clau de l'ascensió que és la Brecha Carivé. Des del cim hem baixat uns metres fins arribar a una petita bretxa on hi havia un pitó antic. 
La baixada a la bretxa es fa amb ràppel, tot i que també es pot desgrimpar amb uns passos que no són difícils però sí exposats. Hem fixat la corda en el pitó i hem baixat en ràppel uns 8 metres fins a una cornisa penjada. Aquí, segons les ressenyes, hauríem d'haver trobat el segon rappel però no hi havia cap instal·lació i, el que és pitjor, la roca estava tan descomposta i inestable que era impossible muntar cap instal·lació si no era amb parabolts. Finalment hem decidit seguir amb el ràppel inicial, que havíem instal·lat amb una corda de 60 metres, encara que la recuperació de la corda no era possible des de baix, de manera que l'últim de la fila ha baixat desgrimpant després de recuperar la corda des de la cornisa.  
Un cop a la Brecha Carivé cal pujar escalant per la cara oposada, en direcció al Posets. Hem fet un parell de tirades assegurats amb la corda però després, ja en terreny fàcil, hem seguit sense assegurar per terreny sense massa dificultat encara que amb passos de grimpada i algun punt de certa exposició. Finalment hem arribat al Posets (3.375 m), el segon cim en altura de tots els Pirineus. Des d'aquí la vista era també extraordinària però no hem fet la panoràmica circular perquè ja tenim en el blog la magnífica panoràmica circular que vam fer l'any 2011. 
Eren ja les dues de la tarda i ens quedava el llarguíssim retorn, de manera que hem menjat quatre ganyips i hem iniciat el descens. El més raonable hauria estat baixar per la Ruta Real fins al refugi Ángel Orús però, com que finalment havíem programat aquesta sortida en només dos dies, havíem de baixar per la via normal de la Vall d'Estós fins al refugi i després fins a la sortida de la vall, on teníem el cotxe.
Hem tornat enrere recorrent tota l'aresta somital del Posets fins trobar l'inici de la via normal, marcada amb una fletxa de pintura vermella. Seguint les marques i algunes fites disperses hem baixat fins al Collado de la Paul. Cal dir que ens hem embolicat una mica perquè en algun moment hem perdut el camí però finalment hem arribat al coll i hem iniciat el llarguíssim retorn, primer per un pedregar i després ja per un bon camí fins al refugi d'Estós. Finalment hem baixat, ja a la llum dels frontals, fins a l'aparcament de l'entrada de la vall.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films, i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de las
Espadas, 2012
Ascensió al
Posets, 2011
Ascensió al
Posets 1977

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Refugi d'Estós

Refugio de Estós
Aprofitant la part final del pont del Pilar hem fet una sortida que teníem en cartera des de fa força temps. Vam venir a intentar la Cresta de los Veteranos fa un parell d'anys, al novembre, però en aquella ocasió havia caigut una nevada primerenca que ens va fer canviar els plans. Aquesta vegada, sota una onada de calor, les condicions de la muntanya són molt bones i hem decidit fer l'assalt definitiu a aquesta cresta.
A migdia hem arribat al pàrquing de l'entrada de la Vall d'Estós i hem iniciat la plàcida caminada per pujar al refugi. És un camí que hem recorregut moltes vegades però a la tardor és especialment atractiu pels colors dels arbres en aquesta estació. El camí és relativament llarg i hi ha uns 600 metres de desnivell però a poc a poc hem anat superant-lo passant pels punts singulars ja coneguts: la font, el camí de Batisielles, la cabana de Turmo... finalment hem arribat al refugi, on teníem una reserva.
Contràriament al que pensàvem, el refugi no estava ple tot i ser el pont del Pilar. Ens hem istal·lat i hem descansat una mica mentre esperàvem l'hora de sopar. Després d'un àpat discret, amb llenties òrfenes i llom al micròtom, hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera una jornada dura i llarga...

ÀLBUM DE FOTOS (dels dos dies)  -  T R A C K

ENTRADES RELACIONADES:
Refugi 
d'Estós, 2015
Baixada
d'Estós, 1992
Bivac a
Estós, 1977

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Cap de Boumort i Cingles de Pessonada

Cingles de Pessonada
Avui hem fet una sortida amb dues fases ben diferenciades. En realitat podem dir que han estat dues excursions: una matinal, en realitat de matinada, i l'altra de matí i tarda. A més, teníem un altre objectiu, potser el principal de la sortida, que era poder sentir la "brama" dels cèrvols, que es dóna cada any per aquestes dates a la reserva de Boumort.
Ahir al vespre vam arribar al refugi forestal de Boumort per una pista relativament bona però només apta per a tot-terrenys. El refugi és lliure i no gaire confortable, ja que cal dormir a terra, però veníem preparats i ens vam acomodar de la millor manera possible. Pels boscos del voltant, en aquella hora del capvespre, sentíem brams en totes direccions però que no vam poder veure cap cèrvol.
Encara era fosc quan ens hem llevat en el petit refugi forestal. Després de recollir tot el material hem iniciat la primera excursió, que era un curt recorregut amb ascensió al punt més alt de la Serra. Sense cap dificultat hem pujat per un caminet que en poc temps ens ha portat al cim del Cap de Boumort (2.077 m). Era encara fosc quan hem arribat al cim però aquesta excursió nocturna ens ha permès sentir els primers brams del dia i també poder gaudir de l'espectacle de la sortida del sol des d'aquest gran mirador. Hem pogut gaudir de la visió inèdita de la silueta del Pedraforca retallada en el cel vermell de la sortida del sol. Hem esperat una estona fins que s'ha fet de dia. Després hem fet una panoràmica circular:

A la baixada hem fet una petita variant per poder fer una ullada des de les altures a la Vall de Cabó, un indret solitari que ens ha impactat per la seva bellesa vista des dels altiplans del Boumort.
Aquí teniu la pel·licula d'aquesta primera fase de la sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



Des del refugi, ja en cotxe, hem recorregut una llarga pista que porta fins al poble de Pessonada, on començava la segona part de l'activitat d'avui. A la sortida del poble hem agafat el camí de La Portella pels Escaligons, un camí amb dos petits trams equipats que s'enfila fins a dalt del Cingles de Pessonada. El camí planeja fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Plana i després comença a pujar pel cingle. Vist de lluny sembla impossible que hi hagi un camí que superi el cingle però a mesura que pugem, el camí va buscant els passos fàcils i ens porta sense dificultat al cim. Únicament hi ha un parell de passos equipats, dos petits murs que se superen amb l'ajut d'uns esglaons metàl·lics.
Des de la Portella, marcada amb una gran fita, hem seguit per sobre del cingle amb grans vistes de la Conca de Tremp. Ens hem desviat una mica per baixar a la Feixa de Batllevell, on hi ha algunes cledes. Hem tornat al capdemunt del cingle i hem seguit una mica més. Més amunt ens hem desviat novament per recórrer una feixa estreta i vertiginosa que porta a un antic punt d'observació del temps de la Guerra Civil. Hem menjat una mica abans de retornar novament a la part superior del cingle, on hi ha encara diverses trinxeres, per acabar de pujar fins al cim de la Rocalta (1.489 m). El dia es mantenia magnífic, sense cap núvol, i el panorama era molt extens, especialment sobre la Conca de Tremp i els Montsecs. Hem fet una panoràmica circular:

Hem iniciat la baixada i aviat hem arribat a la Portella, el punt on al matí havíem arribat a dalt del cingle. Podríem haver baixat pel mateix camí de pujada, els Escaligons, però hem optat per baixar per un itinerari diferent. Un bon camí va resseguint el cingle mentre aquest va perdent alçada. Hem arribat a una curiosa ermita, la de Sant Joanet, a sota d'una bauma. Finalment hem arribat al pla, per on, entre camps de conreu, hem retornat fàcilmet a Pessonada.
I aquí teniu el segon vídeo, el dels Cingles de Pessonada. Com l'altre, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:





ENTRADES RELACIONADES:
Torreta de
l'Orri, 2017
BTT Serra de
Boumort, 1999
Barranc de
l'Infern, 1991

dissabte, 30 de setembre de 2017

GR7: Les Escaldes - Aixirivall

GR7: Les Escaldes - Aixirivall
Avui el grup de caminadors del GR ha iniciat un nou projecte. Es tracta del GR7, un camí de gran recorregut que forma part d'un camí encara més llarg, d'abast europeu, E4, que ve de l'altra punta del continent i acaba a Tarifa. El nostre projecte és fer només el tram català d'aquest llarg camí però afegint un sector inicial que comença a Porta, a la Cerdanya Francesa, i travessa tot Andorra fins a la frontera de La Farga de Moles.
Avui havíem d'iniciar el nostre recorregut amb una etapa de muntanya entre Porta i Grau Roig passant per la Portella Blanca d'Andorra però la previsió de mal temps ens ha portat a fer un canvi de plans. Hem fet la tercera etapa del nostre projecte, entre Les Escaldes i Aixirivall. Una etapa una mica més curta i de baixa altitud, més adequada per un dia gris i plujós.
Hem començat la caminada a prop de Les Escaldes,  a la carretera que porta a l'Estany d'Engolasters. Per un camí empedrat hem baixat fins a l'entrada de les Escaldes i, després d'un curt tram per carretera, hem agafat un camí pel bosc, paral·lel a la carretera. A poc a poc, aquest camí es va apartant de la carretera i comença una pujada, que es va fent més dreta fins arribar al Collet de la Palomera (1.704 m), el punt més alt de l'etapa.
Just en aquest punt ha començat a ploure i la puja ja ens ha acompanyat tot el camí. Hem baixat una mica fins a un segon collet, el Collet de Costasseda (1.627 m). Després hem iniciat una llarga baixada fins al poblet de Certés i més endavant pel de Llumeneres. Hem passat al costat d'una cascada i hem iniciat la darrera pujada de la jornada, per superar un petit llom, darrer obstacle de la jornada. Finalment hem baixat en direcció al poble d'Aixirivall. Abans d'arribar-hi hem acabat l'etapa, a la carretera on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa relativament curta però en un dia com aquest ens ha permès gaudir d'una bona excursió pels indrets menys coneguts del Principat d'Andorra, evitant l'alta muntanya que avui era poc recomanable.
Com que avui l'etapa prevista era molt llarga, no teníem previst un dinar de restaurant però sí un berenar a base de torrades amb embotits, formatge i truita. Hem acabat berenant al restaurant Tapanyam, que ja coneixíem de quan vam passar per la Cerdanya fent el Camí dels Bons Homes.
Aquesta vegada no hi ha vídeo però sí que tenim un muntatge de fotografies que ha  estat produït per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
VF Roc del
Quer, 2010
GR11: Encamp-
Ordino, 1997
GR11: Esparvers
- Encamp 1997

dilluns, 25 de setembre de 2017

Forat Gran de la Feixa Alta i Gran Diagonal

Cova dels Talibans
No fa gaire que vam fer l'ascensió al Pollegó Inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal, de manera que aquesta activitat encara no la teníem caducada. Avui, però, hem repetit aquesta ascensió complementant-la amb una visita al Forat Gran de la Feixa Alta, una curiositat natural que realment es mereix una visita.
El Forat Gran de la Feixa Alta, denominada per alguns com a Cova dels Talibans, és una cova en forma de túnel de bona mida, situat en els cingles que limiten per la part baixa la Feixa Alta, a la cara sud del Pedraforca. Hi ha un gran pont de roca abans del túnel principal i el recorregut està equipat amb cordes fixes, de manera que es tracta d'una activitat a mig camí entre el camí equipat i la via ferrada. Hem de ser prudents amb l'equipament de la via: els anclatges són parabolts aparentment molt sòlids però les cordes són antigues i no ens en podem refiar massa.
Hem deixat el cotxe al principi de la pista que porta al Coll de Jou des de la carretera del Mirador del Gresolet. Després de pujar una mica per la mateixa pista hem iniciat la pujada pel Torrent de Cal Ninot, que porta directament al peu de la cara sud del Pollegó Inferior i a la Gran Diagonal. El camí està poc definit però hi ha fites i marques de pintura vermella que ens ajuden en els punts dubtosos. Al cap d'una estona ja es veia clarament, a la nostra dreta, la cova i el pont de roca. Hem deixat el camí anant cap a la cova. No hi ha camí definit sinó que hem d'anar directament en direcció al pont de roca procurant evitar les zones de vegetació més densa. Hi ha alguna traça de camí però sense continuïtat.
Al peu del gran pont de roca trobem un mur amb una corda fixa. És l'inici del tram equipat. Hem superat el mur sense massa dificultat i hem flanquejat a la dreta fins a l'entrada de l'arc. Aquí trobem el pas més fi de tot el recorregut. Es tracta d'una placa que hem de superar amb un flanquejament ascendent, equipat també amb una corda fixa. Superat l'arc i després de completar la pujada d'una canal amb passos fàcils trobem un caminet a la dreta. És un camí estret i penjat sobre l'abisme però sense dificultat, que ens porta flanquejant fins a l'entrada de la cova.
El Forat Gran de la Feixa Alta és un túnel excavat a la roca per l'erosió. Té uns 80 metres de llarg, amb suau pujada, i comunica amb la Feixa Alta, una llarga feixa que recorre la base de la paret sud del Pollegó Inferior fins a l'inici de la Gran Diagonal. Hem travessat el túnel sense dificultat, arribant a la Feixa Alta.
La segona fase de l'activitat d'avui és la Gran Diagonal, una àmplia cornisa que puja en diagonal per sota de la gran paret sud del Pollegó Inferior. Per la Feixa Alta hem arribat al peu de la Gran Diagonal i, després de menjar una mica, hem iniciat l'ascensió. És fàcil i només a la part de dalt hi ha un petit tram equipat amb una cadena. Després hem pujat per una tartera fins arribar al peu de la canal final, uns 15 metres que hem superat fàcilment però encordats. Just quan estàvem superant aquesta petita dificultat ha arribat la boira tapant tota la muntanya. Hem arribat al cim del Pollegó Inferior (2.436 m) envoltats per la boira. Avui no hem pogut fer la panoràmica però ja la teníem de la darrera vegada que vam pujar aquí.
Després d'uns minuts de descans i de menjar alguna cosa hem iniciat el descens per un altre itinerari singular: les Costes d'En Dou. És un camí que baixa directament per la cara del Pollegó que mira a Saldes. Vist de lluny sembla que hagi de ser una difícil escalada però el camí és ben fàcil i només en algun punt aïllat cal posar les mans. Hem seguit tot el camí fins desembocar a la tartera de l'Enforcadura poc abans del camí transversal que porta al Refugi Lluis Estasen. Hem seguit baixant fins trobar el PR que va a Gósol. Aquest camí ens ha portat directament al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. En aquesta ocasió és de producció pròpia:



ÀLBUM -  TRAKS:  GRAN DIAGONAL - COVA

ENTRADES RELACIONADES:
La Gran
Diagonal, 2014
Pollegó Inferior
Pany-Haus, 1978
Pollegó Inferior
via Font, 1976