dissabte, 23 de gener de 2016

Pic de la Bassera (2.696 m) amb esquís

Pic de la Bassera
Finalment, després d'una llarga espera, avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya de 2016 amb una ascensió relativament fàcil però que ens ha deixat ben satisfets. El Pic de la Bassera, anomenat Pic dels Llacs pels mapes andorrans, no és dels més clàssic d'Andorra però es mereix una visita pel gran panorama i l'ambient de muntanya que ofereix. Fins ara no el teníem en cartera, tot i que apareix en el llibre ski sauvage in Andorre, autèntica enciclopèdia de l'esquí de muntanya andorrà, però en el llibre d'en Pito Costa, publicat recentment, apareix la ressenya d'aquesta ascensió i això ens ha animat a venir una vegada més al País dels Pirineus amb aquest objectiu concret. El punt de partida és el Coll de la Botella, situat a 2.082 m i accessible amb cotxe, ja que és un dels accessos de l'estació d'esquí de Pal. Els lectors espavilats pensaran que si sortim de 2.086 metres i pugem a 2.696 m superem poc més de 600 metres de desnivell però no és així. Des del Coll de la Botella cal baixar més de 200 metres pel vessant oest fins a les Bordes de Setúria abans d'iniciar pròpiament l'ascensió; a la tornada cal remuntar aquesta baixada inicial, de manera que el desnivell total de la jornada és d'uns 1.100 metres. Avui anàvem quatre excursionistes: dos esquiadors i dos híbrids de raquetista i passejador de raquetes. Hem iniciat el descens des del coll per les pistes d'esquí fins a l'estació inferior d'un telecadira i  encara una mica més avall fins a les Bordes de Setúria. Hem travessat el riu i hem iniciat l'ascensió en direcció al Pic de la Bassera. Les ressenyes d'aquesta ascensió marquen la ruta per la carena entre el bosc però nosaltres hem pujat més a la dreta, per una zona més oberta amb només alguns sectors de bosc. Sense massa dificultat hem anat pujant, allunyant-nos del soroll de les pistes d'esquí i amb un panorama cada vegada més extens. Cap al final, la muntanya es redreça i els darrers metres fins a la carena són força drets però ben aviat hem arribat a la carena i hem pogut veure una gran panoràmica cap a la Vall de Tor, ja en el Pallars. La carena final estava parcialment ventada però hi havia prou neu per superar aquests darrers metres i arribar amb els esquís als peus fins al mateix cim del Pic de la Bassera (2.696 m). Tot i la seva modesta altitud, aquest cim té una panoràmica extraordinària. Ben a prop teníem el Pic de Salòria. Més cap al Nord, la Pica d'Estats i muntanyes properes i cap a l'Est les muntanyes andorranes amb el Pic de la Sarrera, l'Estanyó, el Cassamanya ... que ens han recordat grans jornades d'esquí de muntanya. Com sempre, hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat seguint aproximadament el mateix itinerari de pujada però els passejadors de raquetes han preferit baixar per la carena fins al port de Cabús i tornar per la carretera, nevada i tancada al tràfic. D'aquesta manera han evitat la remuntada final del Coll de la Botella però han fet una llarga caminada per la carretera. Els esquiadors hem trobat bona neu en general i hem gaudit de la primera esquiada de la temporada. Al final, però, hem hagut de remuntar el Coll de la Botella, per les pistes d'esquí, per recuperar el cotxe.
I aquí teniu el vídeo dels raquetistes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




I aquí teniu el vídeo dels esquiadors, que inclou escenes inèdites del descens amb esquís, gravades amb la nova càmera GoPro Black. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.



I finalment, hem fet un making off amb les escenes de l'esquiada. El podeu veure AQUÍ.


ENTRADES RELACIONADES:
Comapedrosa
a peu, 2013
Salòria amb
esquís, 2013
Monteixo amb
esquís, 2005

5 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Estos de las raquetas! Sí ahora lo que se lleva es el pádel.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...


Pues debo decir que entre las raquetas de tenis y las palas de pádel no sé a qué se parecen las raquetas de nieve. Si algún día se las ponen, además de pasearlas, ya me fijaré bien. Por cierto, el decano de los paseadores de raquetas no ha dado señales de vida desde que se fue al continente negro. No se sabe si lo han secuestrado o ha ligado aunque, para el caso, viene a ser lo mismo.

Anònim ha dit...

Pues ha dado señales de vida por guasap. El sábado de la semana pasada puso uno desde Castefa con tropecientos chistes pablerianos. Hoy me ha puesto otro desde Argelia, ya que hace semana musulmana: los festivos son viernes y sábados, y se vuelve para Argel los domingos por la mañana.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Ya lleva turbante?

Anònim ha dit...

Pues no sé, lo que me imagino es que los findes, en Castefa, se hinchará a fuet para aguantar toda la semana. Menos mal que le darán la cena en el comedor de la empresa, porque él sin fuet para cenar no es persona.