dissabte, 11 d’octubre del 2014

Ascensió al Pic d'Escobes (2.781 m)

Avui hem visitat novament la Vall d'Incles, per fer l'ascensió al Pic d'Escobes, un dels cims més característics d'Andorra al límit amb l'Ariège. De passada, hem fet també el Pic de Noé, un cim secundari però amb una gran panoràmica. Hem arribat de bon matí al pont de la Baladosa, punt final de la carretereta que puja per la Vall d'Incles i hem iniciat la caminada. Avui l'ascensió era fàcil, de manera que no portàvem cap mena de material tècnic i, per tant, era una expedició lleugera. El camí, molt ben marcat perquè és un dels indrets més rercorreguts pels turistes, ens ha portat fins al refugi de Juclar, al costat dels llacs del mateix nom. Ens hem aturat a esmorzar en el refugi i hem continuat el nostre camí. Ja havíem passat per aquests indrets fa poc més d'un any, quan vam fer la magnífica ascensió al Pic de Rulhe. Avui hem seguit el mateix itinerari fins a la Collada de Juclar, des d'on teníem una visió impressionant de la cara sud del Pic de Rulhe, per on vam pujar en aquella ocasió. No hem travessat el coll sinó que hem seguit un bon camí, marcat com a GR, fins al Coll d'Alba. Allà hem deixat el camí i hem iniciat l'ascensió al Pic de Noé. Hi ha traces de camí i fites que faciliten l'orientació i ens ajuden a buscar els millors passos sense gairebé haver de grimpar. Hem arribat al fil de la carena just al costat del Pic de Noé. Ens hem desviat una mica del camí de l'Escobes per pujar aquest cim secundari; ens pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Noé (2.748 m). Des d'aquí teníem una visió espectacular del Pic de Rulhe, el Pic d'Alba i el nostre objectiu d'avui, el Pic d'Escobes. Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:

Hem retornat a l'aresta i hem agafat un caminet que, evitant els trams més escarpats de la cresta, ens ha portat en poc temps al peu de l'Escobes. Des de lluny aquest cim té un aspecte impressionant però per aquesta banda la seva ascensió és ben fàcil. Un caminet molt ben traçat amb algun pas de grimpada ens ha portat ben fàcilment fins al cim. Hem arribat al Pic d'Escobes (2.781 m) des d'on hem gaudit d'un gran panorama sobre les muntanyes andorranes i de l'Ariège. Hem fet una nova panoràmica circular:

El retorn previst era pel mateix camí de pujada però en Joan ha proposat que una part del grup baixés per la Vall de Siscar fins a l'Hospitalet d'Andorra, per convertir en travessia la nostra ascensió, fent-la més interessant que anar i tornar pel mateix camí. Com que havíem de recuperar el cotxe que havíem deixat al Pont de la Baladosa, hem partit el grup: dos per la Vall de Siscar i dos per la Vall d'Incles. Els de la vall andorrana hem recuperat el cotxe i hem baixat fins a l'Hospitalet, on hem rescatat en Joan i en Pablo, satisfets per la magnífica travessia que havien completat.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors dels blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Tosse de
Pédourrés, 2014
Ascensió al Pic
de Rulhe, 2013
GR10: Clarans-
Ref.Rulhe, 2009