divendres, 31 d’agost del 2012

Bivac al Puigmal (2.910 m)

Des d'abans de l'estiu, en Joan ens havia proposat fer un bivac al mateix cim del Puigmal; l'activitat estava programada per a la setmana passada, en plena onada de calor, però es va haver d'ajornar per aquesta setmana amb la mala sort que el temps ha canviat radicalment i avui les previsions eren de fred i forta tramuntana. Potser per això, i perquè la gent té força seny, han desertat molts dels que avui ens havien d'acompanyar en aquesta freda aventura. Finalment només hem quedat els quatre irreductibles que a darrera hora de la tarda deixàvem el cotxe al coll de Fontalba, decidits a pujar el Puigmal i muntar-hi un bivac. Quan hem obert la porta del cotxe ens ha sorprès una ventada d'aire gelat que ens ha fet veure clarament que el bivac no seria la plàcida nit a la llum dels estels que havíem programat. Sort que havíem llegit les previsions del temps i anàvem preparats per a tot, amb el sac de plomes, la jaqueta gruixuda, els guants i la gorra de llana. Amb les últimes llums hem anat pujant, gaudint de l'espectacle del capvespre des d'aquest mirador privilegiat. A mitja pujada, quan ja l'ambient era força fosc, ha sortit la lluna plena, radiant, que ens ha il·luminat el camí fins al cim, de manera que no hem hagut d'encendre els frontals. Al cim el vent era molt fort, de manera que sense perdre un instant hem buscat un lloc per muntar el bivac. Un muret de pedres a pocs metres del cim ens ha donat una protecció mínima per no estar a ple vent i allà ens hem instal·lat. Ja dintre del sac, hem preparat una beguda calenta amb el fogonet mentre sopàvem i després hem acabat d'instal·lar el bivac. Portàvem una manta tèrmica d'alumini plastificat que ens hem posat per sobre per millorar l'aïllament tèrmic però ha durat només dos minuts perquè el vent l'ha esquinçat pel mig i en pocs minuts l'ha trencat a trossos. Hem renunciat a la manta tèrmica i ens hem disposat a dormir o, si més no, a passar la nit. Al cap d'un parell d'hores he tret el cap del sac per beure una mica d'aigua i m'he trobat amb la sorpresa que el contingut de la cantimplora estava gelat... realment feia molt fred.