dissabte, 14 d’abril del 2012

GR83: Vall del Bac - Coll Golofreu

Hostal de la Vall del Bac - Coll de Salomó - Beget - Coll Golofreu

Una etapa més, la vuitena, del GR83. Hem arribat al matí a l'Hostal de la Vall del Bac, on vam acabar l'etapa anterior, amb dos microbusos. Les previsions del temps no eren bones, ja que s'esperava pluja a partir del migdia però al matí el cel era blau. Després d'esmorzar una mica ens hem posat en marxa. L'etapa d'avui discorre gairebé tota per corriols entre el bosc, de manera que ha estat una bona mostra dels camins de l'Alta Garrotxa. Després de superar el Coll de Salomó ens hem aturat a esmorzar i hem iniciat el descens en direcció a Beget. Abans hem pogut veure un gran panorama; el Canigó tot nevat ens mostrava el camí a seguir en les properes etapes. Hem arribat a Beget però sense gairebé ni aturar-nos hem iniciat la pujada del Coll de Golofreu. Hem superat els 400 metres de desnivell a bon ritme mentre el cel s'anava ennuvolant però hem arribat al coll, on ens esperaven els dos microbusos, sense que ens atrapés la pluja. Els vehicles ens han portat a Beget on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Can Jeroni.


2 comentaris:

Jaume ha dit...

Avui que estrenes camera, haig de comentar-te que no hi veig diferències entre una molt passejada màquina i aquesta que surt de la botiga. Bé.. les fotos senzillament precioses, on reculls bells indrets que signifiquen per a mi, un bon mestratge per les composicions i enquadraments.
Es nota que ja ha arribat la primavera per la quantitat de flors que reculls a les teves instantànies. La joia de l’etapa els diferents paisatges que envolten Beget. Poble de postal, pintoresc i amb encant..
Jaume

Blog de Muntanya ha dit...

Gràcies pels comentaris. Aquesta vegada potser no són les millors fotos del GR, ja que gairebé tota l'etapa passava per camins estrets de bosc sense massa perspectiva per fer bones fotos. Ja saps que en el meu estil predominen els "paisatges amb figures", de manera que utilitzo més el gran angular que el tele, i avui no tenia bons enquadraments. Per altra banda, el ritme infernal d'aquests caminadors, cada vegada més forts, feia que moltes vegades quan preparava la càmera ja havia passat l'escena que volia recollir. Bé, espero que aquesta nova càmera (regal de la Magda pel meu aniversari) pugui recollir bones imatges de les moltes excursions que ens queden per fer.