dissabte, 14 de gener del 2012

GR83: Osor - La Planes d'Hostoles

Osor - Coll Nafré - Pantà de Susqueda - Sant Martí Sacalm - Les Planes d'Hostoles

Cinquena etapa del GR83, el camí del Nord, entre Osor i Les Planes d'Hostoles. Hem arribat en autocar  a Osor quan encara era fosc. Amb un ambient entre polar i siberià, hem esmorzat a peu dret al costat de l'autocar i hem iniciat la marxa. La primera part és una forta pujada fins al Coll Nafré però feia tant fred que hem pujat a un ritme viu i hem arribat ben aviat al coll. Després de reagrupar la colla hem iniciat el descens en direcció al pantà de Susqueda amb un ambient encara més fred, ja que el camí baixa per l'obaga del vessant nord. Quan hem arribat a la presa de Susqueda ens hem emportat una sorpresa desagradable, ja que el camí normal del GR estava tallat "per obres" encara que no hem vist cap obra. Una tanca metàl·lica privava totalment el pas i un cartell ens indicava la "variant aconsellada" que consistia en baixar per la carretera una bona estona fins al pont que creua el Ter i tornar a pujar per l'altra banda del riu fins a la presa de Susqueda. Tot plegat, 45 minuts més per afegir a la llarga etapa. Poc abans d'arribar a la riba esquerra de la presa ens hem aturat a esmorzar; hem continuat l'excursió per una pista que en un parell d'hores i superat un desnivell considerable, ens ha portat fins a Sant Martí Sacalm, situat a sota mateix de la impressionant cinglera del Far. Des de Sant Martí hem vist el Canigó nevat aixecant-se a l'horitzó en direcció Nord mostrant-nos el final del nostre camí. Després hem iniciat la baixada fins a les Planes d'Hostoles, fàcil però llarga i, després de recórrer un petit tram de la via verda que va d'Olot a Girona, hem arribat al final de l'etapa. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, avui a la fonda Arnau, una fonda de poble on hem pogut gaudir de bons plats casolans, de la gastronomia de la zona; destacaven les patates d'Olot, el trinxat, els peus de porc, les galtes i el pollastre al forn. Només hi ha hagut la nota discordant d'un caminador que, potser pensant-se que estava a un xiringuito de Salou o de Lloret, ha demanat calamars a la romana.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo diria que:
Arribem a la Garrotxa. Avui dia històric amb la màxima participació, trenta-nou marxaires plens d’optimisme, i .... un gos. Hem arribat a l’equador del GR 83. Hem estrenat dues botes de vi. Ens ha emocionat veure a ull nu, el majestuós Canigó enfilat i esvelt allà a la llunyania i horitzó. I a la sortida del restaurant, fem un cercavila pel carrer. Ens fem sentir, ens fem veure. La tornada cap a casa alentida i revirada, que ens ha serveix per a estudiar amb profunditat el cançoner.
Ja no s’escola a dir, amb un crit sec i rotund: “Portem un ritme de pena”
Jaume

Blog de Muntanya ha dit...

Efectivament, aquesta tropa està cada vegada més curtida i supera els grans desnivells i les llargues hores de marxa sense ni despentinar-se. Ni tan sols van espantar-se en el llarg viatge de tornada en aquell autocar pilotat per un conductor cedit per Costa Cruceros.