diumenge, 26 de setembre de 2010

La Cajoleta & El Montgròs

Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió dels Ecos, amb dues vies:
L'Aresta Brucs de la Cajoleta puja al principi sense massa dificultat fins poc abans de la tercera reunió, quan la roca es redreça. Des d'aquí hi ha una tirada de gran bellesa, vertical però amb bones preses, sobre un buit impressionant que cau sobre el Torrent del Migdia. Després d'un curt ràpel hem pujat caminant per una careneta fins al peu de la cara sud del Montgròs per on puja una altra de les vies blaves. Aquesta via era fàcil i no tenia la bellesa de la Cajoleta però ens ha portat fins al cim del Montgròs, un magnífic mirador montserratí. Hem fet una panoràmica circular i les característiques fotos del cim i hem baixat caminant pel darrere fins a la Canal del Migdia, per on hem tornat al punt de partida. Amb aquestes dues escalades hem completat totes les vies blaves de Montserrat, de manera que a partir d'ara haurem de buscar nous objectius per a les nostres escalades ...
Aquí teniu dos vídeos, un per cada via:

La Cajoleta, via Aresta Brucs


El Montgròs, cara Sud



dissabte, 18 de setembre de 2010

GR92: L'Arboç - La Pobla de Montornès

GR92, La Pobla de Montornès
L'Arboç - Santa Oliva - Les Peces - Albinyana - Sant Antoni de Pàdua - Costa del Sanabre - Bonastre - La Pobla de Montornès

Les previsions del temps eren força dolentes i quan hem sortit de l'Arboç començava a ploure però, una vegada més, hem tingut sort i només han caigut quatre gotes. Avui érem un grup molt nombrós, en total 25 persones, ja que ha vingut amb nosaltres una colla d'amics del centre excursionista del Vendrell (La Lira). Aquesta vegada hem fet tot el desplaçament amb un autocar, que hem llogat per a l'ocasió. L'etapa era relativament llarga però amb poc desnivell, de manera que ha estat fàcil. La dificultat més gran ha estat el fang, que en alguns sectors ens ha complicat l'excursió, i també la travessia de la Riera de La Bisbal, que ens ha obligat a fer alguns equilibris per no mullar-nos els peus. Com sempre que anem al GR92, hem acabat amb un bon dinar, aquesta vegada a la fonda de La Pobla de Montornès.


diumenge, 12 de setembre de 2010

Miranda del Pas del Príncep, via Dori

Miranda del Pas del Príncep
Escalada a Montserrat. Hem fet una de les darreres vies blaves que ens queden per fer a Montserrat. La via Nubiola-Picazo-Dori de la Miranda del Príncep puja per la cara est d'aquesta agulla en sis tirades. L'aproximació ja ha estat tota una aventura perquè no hem encertat l'accés normal al peu de via i hem pujat per un bosc impenetrable (fins avui) ple de punxes i vegetació molt espesa. A la baixada hem vist el bon camí, que comença al costat d'un gran bloc que forma una bauma sobre el camí que puja al coll de Port. Ja al peu de la via i després d'esmorzar, hem iniciat l'ascensió. La via és poc sostinguda però té uns quants passos clau, catalogats com a IV+ i V-, que superen les petites panxes que tallen la paret. Tota la via està perfectament equipada, com és normal a totes les vies blaves, de manera que hem gaudit d'una escalada fina però segura. Des del cim hem tingut una gran panoràmica sobre la regió dels Frares Encantats i tot Montserrat. La baixada l'hem fet caminant per la part del darrere de l'agulla fins a retrobar el camí de pujada.
Aquí teniu la pel·lícula de l'escalada:



També tenim aquí la panoràmica del cim de la Miranda:


dissabte, 11 de setembre de 2010

Camí dels Enginyers

Camí dels Enginyers
Hem fet novament aquesta excursió que ens ha portat de Núria a Queralbs, passant per Coma de Vaca. Ja l'havíem fet l'any 2004 però és una excursió de les que val la pena repetir. Hem agafat el primer cremallera del matí i hem pujat fins a Núria. Volíem esmorzar al bar però encara estava tancat, de manera que hem menjat l'entrepà i hem començat la caminada pujant pel camí del Via-Crucis. Aviat hem trobat l'inici del Camí dels Enginyers i l'hem seguit. El camí, tot planejant, va resseguint tota la muntanya per sobre de les roques de Tot lo Món fins entrar a la vall de Coma de Vaca. El dia era molt bo i el paisatge magnífic, de manera que hem gaudit d'un gran recorregut. Al refugi hem menjat una mica abans de començar la segona part de l'excursió; després d'una curta pujada, hem inicial la baixada per la vall de Coma de Vaca fins a la central elèctrica i des d'allà fins a l'estació del cremallera on hem donat per acabada l'excursió.


diumenge, 5 de setembre de 2010

Camí del Salt de la Nina

Salt de la Nina
Sortida matinal a Montserrat per recórrer aquest camí equipat fent un itinerari circular per la zona dels Ecos. Hem deixat el cotxe al km 3'8 de la carretera que porta de Can Massana al Monestir i hem iniciat la pujada pel camí del Coll del Miracle. Poc abans d'arribar al coll, un corriol per l'esquerra ens ha portat flanquejant sota les grans parets de la zona dels Ecos. Hem passat per la font dels Aurons i hem arribat als Horts de Malany. Al llarg d'aquest camí hem trobat diversos trams equipats amb passamans. Des dels Horts de Malany hem iniciat el tram més tècnic del recorregut pujant per una canal equipada amb cordes fixes i cadenes fins al coll entre el Camell dels Ecos i l'Agulla Lluis Estasen. Després hem baixat per l'altra banda de la muntanya per un tram també equipat, fins trobar el camí de la travessia de Montserrat, que ens ha portat fins al coll del Miracle passant pel coll dels Aurons. En el coll dels Aurons hem fet una petita incursió pujant l'agulla 226, un bony sense massa importància però que ens ha permès gaudir de nous panorames montserratins. El tram final del camí al coll del Miracle, que segons la guia tenia també cordes i passamans, estava pràcticament desequipat. Finalment, des del coll del Miracle hem baixat fàcilment fins al punt de partida. En resum, ha estat una agradable passejada matinal per Montserrat i la dificultat era més aviat baixa encara que la guia ho descrivia com a molt difícil.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També tenim aquí la pel·lícula: