dissabte, 18 de desembre de 2010

BTT pel parc de Gallecs

Gallecs
Hem fet una nova sortida en bicicleta. En aquesta ocasió hem fet un circuit fàcil encara que relativament llarg, d'uns 50 km. Hem sortit de Sant Adrià i hem pujat pel riu Besòs fins a Mollet. Quan hem arribat al davant de l'estació del Tren de Mollet hem sortit de riu i hem travessat la ciutat en direcció al parc de Gallecs. Després hem fet un llarg recorregut pels camins de Gallecs, passant entre els camps de conreu, ara tots llaurats. Hem arribat fins al poblet de Santa Maria de Gallecs i hem tornat per altres camins fins a l'estació de Mollet. Finalment hem tornat a baixar per la llera del Besòs fins al punt de partida. En resum, una sortida fàcil per estirar les cames...
Hem fet un petit muntatge amb les fotos i alguna seqüència de vídeo. Aquí el teniu::



dissabte, 11 de desembre de 2010

BTT Gelida - Sitges

Hem fet una excursió en bicicleta per terres del Penedès i el Garraf. Hem arribat en tren a l'estació de Gelida i hem agafat el funicular fins al poble. Des d'aquí, per un seguit de pistes i algun petit tram de camí, hem anat fins a Sitges passant per l'Ordal i Olesa de Bonesvalls. A Sitges hem tornat a agafar el tren per tornar a casa. Una bona excursió per posar-se en forma de cara a futures fites ciclistes.
Avui hem fet poques fotografies però podeu veure un petit àlbum aquí sota:


dimecres, 8 de desembre de 2010

Torrent de Vallmala

Torrent de Vallmala
Avui hem anat a Montserrat a fer el descens d'un barranc. El barranc de Vallmala o de Santa Maria no és, però, gaire recomanable. La guia i algunes ressenyes d'internet ja ens havien avisat que al principi del descens hi havia un parell de gorgs d'aigua putrefacta. La realitat era molt pitjor ja que tota la primera part del descens era una autèntica claveguera, on hi havia tota mena de deixalles i aigua de claveguera que baixava del Monestir. El barranc és força tècnic, amb molts ràpels però, potser a causa de les darreres pluges, tot el barranc estava brut i relliscós, de manera que hem hagut de baixar amb força compte. En resum, un barranc que podríem qualificar "per a col·leccionistes" i que no recomanem.
Hem fet un petit vídeo que us presentem aquí:



dissabte, 4 de desembre de 2010

Escalada als Frares Encantats

El Frare Gran
Una nova matinal d'escalada a Montserrat, en un dia molt clar però amb molt fred. Avui hem anat a la regió dels Frares Encantats amb la intenció de fer l'Aresta Brucs del Frare Gran, una via blava que ja havia fet fa un parell d'anys amb la Maria. Avui la intenció, a més de gaudir de l'escalada i dels magnífics panorames de Montserrat, era gravar unes seqüències de vídeo per a la pel·lícula que en Joan està preparant sobre les vies blaves, un documental monogràfic d'aquestes vies montserratines. Després d'una llarga aproximació, amb un ambient molt fred, hem arribat al peu del Frare Gran. La via comença resseguint una fissura fins que s'acaba. Després arriba el pas clau que consisteix en flanquejar sobre un gran buit per evitar un marcat desplom que talla la paret. Finalment, una canal ja més fàcil ens porta fins al cim. Aquesta agulla, que és el segon punt més alt de tot Montserrat, només superat pel cim del Sant Jeroni, ens ha brindat una magnífica panoràmica de Montserrat i molt més enllà. Hem vist els Pirineus nevats convidant-nos a iniciar ja la temporada d'esquí de muntanya. Després, per completar la jornada matinal, hem fet una altra via: l'Aresta Brucs del Frare Cirili, una aresta no massa difícil encara que una mica precària d'assegurances. Hem tornat pel coll de Port i el camí del Pas del Príncep.
Aquí teniu la pel·lícula:


També tenim aquí la panoràmica del cim.


dissabte, 27 de novembre de 2010

Escalada a Agulles

El Gep Llarg
Hem tornat a Montserrat per acabar la feina que vam començar la setmana passada quan un xàfec inoportú ens va privar de fer la Boteruda. Avui les previsions eren de bon temps però molt fred i així ha estat. L'objectiu inicial era recuperar la bagueta que vam abandonar la setmana passada quan la pluja ens va fer abandonar a la Boteruda i, de pas, completar la via i fer alguna cosa més. En total hem fet tres vies:
  • El Gep Llarg, via Aresta Brucs
  • La Boteruda, via Aresta Brucs
  • La Savina Inferior, via Normal
Les tres són vies fàcils encara que el pas del petit desplom de la Boteruda on vam abandonar la setmana passada tenia una mica de finura. Ha fet molt bon temps i un dia molt clar i ens ha permès fer una panoràmica circular des del cim del Gep Llarg.
La via de la Savina Inferior és fàcil però interessant perquè flanqueja tota l'agulla des del collet que la separa de la saviva Superior fins a l'Aresta Brucs per on es completa l'ascensió.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


També tenim aquí la panoràmica circular:



dissabte, 20 de novembre de 2010

Pluja a Montserrat

Ja ho deia el Meteocat. Ho deia també l'Agència estatal de meteorologia. Avui havia de ploure a Montserrat. Nosaltres, amb una moral de ferro, hem sortit de bon matí amb la intenció de fer un parell de vies faciletes a Agulles. No ha pogut ser. Quan hem sortit de casa semblava que encara salvaríem la jornada, ja que el cel estava clar, però quan hem arribat a Montserrat la cosa s'ha començat a complicar i la boira ho tapava tot. Malgrat tot, hem seguit endavant i hem anat a la Boteruda per fer l'aresta Brucs, una via que, segons la guia, no té gaire dificultat. Hem fet la primera tirada sense problemes mentre la boira, a poc a poc, ens anava envoltant però quan estàvem atacant el pas clau de la via, un petit desplom a l'inici de la segona tirada, ha començat a ploure i hem decidit deixar-ho per a un altre dia. Sota la pluja hem retornat a Can Massana donant per acabada una jornada de muntanya que no passarà a la Història.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques.

dissabte, 13 de novembre de 2010

GR92: Tarragona - Salou

GR92
Tarragona - Constantí - La Canonja - Vilaseca - Salou

Avui el GR92 ens ha portat per terres del Tarragonès. Hem arribat al matí en cotxe a Salou i allà hem agafat el tren fins a Tarragona. Des de l'estació hem pujat al balcó del Mediterrani, punt d'inici oficial de l'etapa. Després hem seguit per una àmplia avinguda fins a la plaça de la Imperial Tarraco. Un camí ens ha portat per la riba esquerra del Francolí fins al davant del poble de Constantí. Aquest era el punt clau de l'etapa, ja que calia travessar el riu a gual per arribar a Constantí. Ens hem descalçat i, amb aigua fins a mitja cama, hem travessat el Francolí, que avui baixava amb aigua clara i neta. El nostre camí ha seguit fins a la Canonja i després fins a Vilaseca i Salou. En general l'etapa ha estat fàcil i, pel que fa al paisatge i l'entorn, no ha estat de les millors però ens ha deixat satisfets, especialment per l'aventura del pas a gual del Francolí. Avui el camí estava molt poc marcat, de manera que hem hagut de fer treballar molt el GPS. Finalment hem dinat al restaurant Las Brasas de Salou.
Aquí teniu un petit vídeo que recull algunes escenes de l'excursió:




dissabte, 6 de novembre de 2010

Ascensió a la Peña Montañesa (2.291 m)

Peña Montañesa
Feia molts anys que volia fer la Peña Montañesa i fins ara no havia arribat l'oportunitat. Aquesta època de l'any és ideal per fer aquesta mena d'ascensions, quan a les muntanyes més altes ja hi ha neu però encara no n'hi ha prou per poder fer esquí de muntanya. A més, els boscos amb tots els colors de la tardor ofereixen en aquesta època el seu millor aspecte. Ahir al vespre vam arribar a Ainsa i ens vam allotjar a l'alberg, molt confortable. De bon matí hem pujat en cotxe fins a les proximitats de San Victorián, on comença l'ascensió. El camí, ben traçat, puja en una llarga diagonal pel vessant sud d'aquesta muntanya gegantina. A mesura que pujàvem, el panorama ha anat ampliant-se; primer sobre la vall d'Ainsa i l'embassament de Mediano, després sobre les llunyanes muntanyes de Candanchú i finalment, quan hem arribat a la carena final, sobre el massís del Monte Perdido, el Posets i el Cotiella. En el cim, el panorama era impressionant; aquest cim, separat de la línia principal dels Pirineus, ens ha permès veure gairebé tot el Pirineu, des de la Collarada fins al Pedraforca, en un dia força clar. Al davant mateix teníem el Cotiella, que mostrava la seva magnífica pala, que vam superar amb esquís fa poc més d'un any i al costat la Punta Llerga, que vam fer l'any passat per aquest temps. També hem vist el Tozal de Guara, la Peña Oroel, el Tallon, la Brecha de Rolando, el Casco, el Monte Perdido, la Munia, la Punta Fulsia, la Punta Suelza, el Bachimala, el Posets, el Turbón i moltes més muntanyes. Fins i tot al fons es retallava la característica silueta del Pedraforca i la Serra del Cadí. Com és habitual, hem fet la foto panoràmica i les fotos de cim abans d'iniciar el descens, primer pel mateix camí de pujada i després per la variant de la Faja, que ens ha ofert nous panorames. Hem acabat al poblet d'Oncins, amb un magnífic dinar al restaurant de les Bodegas Ambrosio.
Aquí teniu el vídeo de la sortida, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



I finalment us presentem aquí la panoràmica del cim:


dilluns, 1 de novembre de 2010

Canal del Pou del Glaç

Canal del Mejillón
La canal del Pou de Glaç, també denominada Canal del Mejillón, és la via ferrada més difícil de Montserrat, si més no per dos passos clau en els que cal superar a força de braços un parell de trams força verticals. Ja fa temps que volia fer-la i més d'una vegada havia proposat aquesta activitat als companys sense gaire èxit. Per això avui he aprofitat l'ocasió enganyant la Maria i en Juan dient-los que no era massa difícil encara que calia fer una mica de força de braços. Sort que he portat un parell d'estreps que, posats estratègicament en els passos clau, han facilitat la maniobra. Avui la canal estava una mica humida i enfangada, complicant la pujada però el temps ha estat bo encara que una mica núvol. Sabíem que el nom tradicional de la canal és del Pou de Glaç però els que van equipar-la van canviar-li el nom pel de Canal del Mejillón perquè a la part alta de la canal hi ha moltes closques d'aquests mol·luscs, procedents de les deixalles d'un antic restaurant que hi havia a dalt de Sant Jeroni. Nosaltres hem comprovat que, efectivament, la part alta de la canal està plena de closques de musclo i altres deixalles. Fins i tot hem portat a casa una d'aquestes closques com a trofeu. Des de la sortida de la canal, un curt camí ens ha portat al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat, on hem fet la foto panoràmica i la foto de cim. Després hem baixat per la canal de Sant Jeroni retornant al punt de partida, Santa Cecília. Com a consell per a futurs ascensionistes d'aquesta via recomanem portar un parell d'estreps, especialment si ve gent poc acostumada a aquestes aventures, i també una corda per assegurar els dos passos clau i també per garantir la retirada en ràpel si algú de la colla fa figa.
Aquí teniu el vídeo de la jornada:



I finalment us presentem aquí la panoràmica circular:



dissabte, 23 d’octubre de 2010

BTT pel Montsec d'Ares

Excursió en bicicleta per terres de la Noguera. Hem trobat aquest itinerari en el llibre Noguera: 17 excursions en BTT, de recent publicació. Després de dormir a l'alberg d'Àger i esmorzar al bar del mateix poble, hem sortit per la pista de Corçà. Hem passat pel costat del poblet d'Agulló i hem seguit en direcció a Corçà. Poc abans d'arribar-hi hem pres un trencall a la dreta i hem seguit per una bona pista que puja fins enllaçar amb la carretereta que porta al cim de Sant Alís. Hem seguit aquesta carretereta fins que, al voltant de la cota 1.300 m, hem agafat a la dreta la pista que va planejant amb lleugera baixada per la primera graonada del Montsec. Aquesta pista ens ha ofert bones vistes del Montsec de Rúbies, l'embassament de Camarasa i la vall d'Àger. La bona pista acaba i enllaça amb una altra pista, més precària, que en franca baixada ens porta al Mas del Cabaler allà hem menjat una mica. Hem seguit la pista, cada vegada més perduda, fins arribar a una plana ocupada per un camp de conreu al peu de la Torre d'Escumó. Aquí hem dubtat una mica fins que hem trobat una fita que marca l'inici del caminet que baixa al mas de Xixí. Hem reconstruït la fita per fer-la més visible i hem iniciat el descens, ara a peu, arrossegant la bicicleta. Ja estàvem avisats d'aquest tram precari però se'ns ha fet llarg i una mica complicat. Al costat del mas hem trobat una pista que ens ha portat, ja sense problemes, en direcció a l'Ametlla del Montsec. Després una bona pista ens ha portat finalment a Àger. En total han estat uns 48 km de trajecte amb uns 1000 metres de desnivell en total.
Avui hem fet un petit vídeo, encara que únicament recull un tram de la baixada per la pista transversal:




dissabte, 9 d’octubre de 2010

GR92: La Pobla de Montornès - Tarragona

GR92, La Pobla de Montornès
La Pobla de Montornès - Tarragona

Una nova etapa del GR92 per terres del Baix Penedès i el Tarragonès. Com en la darrera etapa, hem anat tota la colla en autocar fins a la Pobla de Montornès i allà hem començat la caminada. L'etapa d'avui no ha estat de les millors d'aquest GR, ja que resseguia l'autopista durant bona part del trajecte i passava per algunes zones força degradades. A més, les obres de la nova autovia A7 han malmès bona part del trajecte i han fet desaparèixer alguns trams del camí, obligant-nos a fer variants no marcades. Malgrat tots els embolics, hem arribat sense massa problemes a la ciutat de Tarragona, on hem gaudit d'un magnífic dinar al restaurant Tòfol, situat al cor de la ciutat vella de Tarragona.


divendres, 8 d’octubre de 2010

Gorges de Viu de Llevata

Gorges de Viu de Llevata
Anar a la muntanya un dia laborable té un encant especial. Avui, aprofitant que la Maria tenia festa a la Universitat i que en Joan treballa a les clases pasivas, he demanat un dia de vacances i hem anat a fer aquest magnífic barranc, situat al costat del poble de Viu de Llevata, a l'Alta Ribagorça. El barranc no té massa dificultat tècnica però és molt interessant pels seus salts, tobogans i petits ràpels. L'aigua era molt freda i fins i tot amb el neoprè complet hem quedat garratibats en alguns sectors del descens però ha valgut la pena perquè hem gaudit d'un entorn magnífic.
Avui les fotos no tenen la mateixa qualitat de sempre perquè són captures de pantalla de la pel·lícula que hem rodat. També teniu aquí la pel·lícula:



dissabte, 2 d’octubre de 2010

Barranc de Gurp

Barranc de Gurp
Una nova sortida de barranquisme, aquesta vegada al Pallars Jusà. Hem fet el Barranc de Gurp, també anomenat de la Mata o de Caramell, situat al costat del poble del mateix nom, més amunt de Talarn. L'aproximació és relativament curta, 20 minuts, i el retorn també, de manera que el barranc és molt assequible. Al principi semblava una mica sec però a mesura que baixàvem el cabal anava augmentant fins convertir-se en un barranc totalment aquàtic on hem pogut gaudir d'unes agradables remullades. Tècnicament no és molt difícil, ja que els ràpels són pocs i no gaire llargs, però en conjunt és un magnífic barranc. Hi ha també alguns salts, no gaire alts però suficients per animar el descens.
Aquí teniu el vídeo de la jornada:



diumenge, 26 de setembre de 2010

La Cajoleta & El Montgròs


Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió dels Ecos, amb dues vies:
L'Aresta Brucs de la Cajoleta puja al principi sense massa dificultat fins poc abans de la tercera reunió, quan la roca es redreça. Des d'aquí hi ha una tirada de gran bellesa, vertical però amb bones preses, sobre un buit impressionant que cau sobre el Torrent del Migdia. Després d'un curt ràpel hem pujat caminant per una careneta fins al peu de la cara sud del Montgròs per on puja una altra de les vies blaves. Aquesta via era fàcil i no tenia la bellesa de la Cajoleta però ens ha portat fins al cim del Montgròs, un magnífic mirador montserratí. Hem fet una panoràmica circular i les característiques fotos del cim i hem baixat caminant pel darrere fins a la Canal del Migdia, per on hem tornat al punt de partida. Amb aquestes dues escalades hem completat totes les vies blaves de Montserrat, de manera que a partir d'ara haurem de buscar nous objectius per a les nostres escalades ...
Aquí teniu dos vídeos, un per cada via:

La Cajoleta, via Aresta Brucs


El Montgròs, cara Sud



dissabte, 18 de setembre de 2010

GR92: L'Arboç - La Pobla de Montornès

GR92, La Pobla de Montornès
L'Arboç - Santa Oliva - Les Peces - Albinyana - Sant Antoni de Pàdua - Costa del Sanabre - Bonastre - La Pobla de Montornès

Les previsions del temps eren força dolentes i quan hem sortit de l'Arboç començava a ploure però, una vegada més, hem tingut sort i només han caigut quatre gotes. Avui érem un grup molt nombrós, en total 25 persones, ja que ha vingut amb nosaltres una colla d'amics del centre excursionista del Vendrell (La Lira). Aquesta vegada hem fet tot el desplaçament amb un autocar, que hem llogat per a l'ocasió. L'etapa era relativament llarga però amb poc desnivell, de manera que ha estat fàcil. La dificultat més gran ha estat el fang, que en alguns sectors ens ha complicat l'excursió, i també la travessia de la Riera de La Bisbal, que ens ha obligat a fer alguns equilibris per no mullar-nos els peus. Com sempre que anem al GR92, hem acabat amb un bon dinar, aquesta vegada a la fonda de La Pobla de Montornès.


diumenge, 12 de setembre de 2010

Miranda del Pas del Príncep, via Dori

Miranda del Pas del Príncep
Escalada a Montserrat. Hem fet una de les darreres vies blaves que ens queden per fer a Montserrat. La via Nubiola-Picazo-Dori de la Miranda del Príncep puja per la cara est d'aquesta agulla en sis tirades. L'aproximació ja ha estat tota una aventura perquè no hem encertat l'accés normal al peu de via i hem pujat per un bosc impenetrable (fins avui) ple de punxes i vegetació molt espesa. A la baixada hem vist el bon camí, que comença al costat d'un gran bloc que forma una bauma sobre el camí que puja al coll de Port. Ja al peu de la via i després d'esmorzar, hem iniciat l'ascensió. La via és poc sostinguda però té uns quants passos clau, catalogats com a IV+ i V-, que superen les petites panxes que tallen la paret. Tota la via està perfectament equipada, com és normal a totes les vies blaves, de manera que hem gaudit d'una escalada fina però segura. Des del cim hem tingut una gran panoràmica sobre la regió dels Frares Encantats i tot Montserrat. La baixada l'hem fet caminant per la part del darrere de l'agulla fins a retrobar el camí de pujada.
Aquí teniu la pel·lícula de l'escalada:



També tenim aquí la panoràmica del cim de la Miranda:


dissabte, 11 de setembre de 2010

Camí dels Enginyers

Camí dels Enginyers
Hem fet novament aquesta excursió que ens ha portat de Núria a Queralbs, passant per Coma de Vaca. Ja l'havíem fet l'any 2004 però és una excursió de les que val la pena repetir. Hem agafat el primer cremallera del matí i hem pujat fins a Núria. Volíem esmorzar al bar però encara estava tancat, de manera que hem menjat l'entrepà i hem començat la caminada pujant pel camí del Via-Crucis. Aviat hem trobat l'inici del Camí dels Enginyers i l'hem seguit. El camí, tot planejant, va resseguint tota la muntanya per sobre de les roques de Tot lo Món fins entrar a la vall de Coma de Vaca. El dia era molt bo i el paisatge magnífic, de manera que hem gaudit d'un gran recorregut. Al refugi hem menjat una mica abans de començar la segona part de l'excursió; després d'una curta pujada, hem inicial la baixada per la vall de Coma de Vaca fins a la central elèctrica i des d'allà fins a l'estació del cremallera on hem donat per acabada l'excursió.


diumenge, 5 de setembre de 2010

Camí del Salt de la Nina

Salt de la Nina
Sortida matinal a Montserrat per recórrer aquest camí equipat fent un itinerari circular per la zona dels Ecos. Hem deixat el cotxe al km 3'8 de la carretera que porta de Can Massana al Monestir i hem iniciat la pujada pel camí del Coll del Miracle. Poc abans d'arribar al coll, un corriol per l'esquerra ens ha portat flanquejant sota les grans parets de la zona dels Ecos. Hem passat per la font dels Aurons i hem arribat als Horts de Malany. Al llarg d'aquest camí hem trobat diversos trams equipats amb passamans. Des dels Horts de Malany hem iniciat el tram més tècnic del recorregut pujant per una canal equipada amb cordes fixes i cadenes fins al coll entre el Camell dels Ecos i l'Agulla Lluis Estasen. Després hem baixat per l'altra banda de la muntanya per un tram també equipat, fins trobar el camí de la travessia de Montserrat, que ens ha portat fins al coll del Miracle passant pel coll dels Aurons. En el coll dels Aurons hem fet una petita incursió pujant l'agulla 226, un bony sense massa importància però que ens ha permès gaudir de nous panorames montserratins. El tram final del camí al coll del Miracle, que segons la guia tenia també cordes i passamans, estava pràcticament desequipat. Finalment, des del coll del Miracle hem baixat fàcilment fins al punt de partida. En resum, ha estat una agradable passejada matinal per Montserrat i la dificultat era més aviat baixa encara que la guia ho descrivia com a molt difícil.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També tenim aquí la pel·lícula:



dissabte, 28 d’agost de 2010

VF al Roc del Quer (Canillo)

Roc del Quer
Jornada ferratista a Andorra, a la zona del Roc del Quer, al costat de Canillo. Hem començat per la VF dels Racons, una ferrata força interessant amb molts passos verticals i un parell d'extraploms, que hem superat amb l'ajut del seu equipament, força bo però sense excessos. Des del final de la ferrada dels Racons, un caminet ens ha portat en pocs minuts a l'inici de la segona via ferrada de la jornada, la Canal del Grau, més fàcil que l'anterior però amb un pont nepalès i un parell de trams verticals que li donen caràcter. El segon pont nepalès, en canvi, ha estat decebedor, ja que és ben poca cosa. Hem arribat al final i, com que era encara molt aviat, hem triat el descens per una altra via ferrada, la de la Canal de Mora. Hem pujat caminant fins al Mirador del Roc del Quer i des d'allà hem iniciat el descens, que no quadrava gaire amb la ressenya perquè la part final, que era un camí equipat, estava sense ferro. Més avall hem trobat la part tècnica de la via, sense massa dificultat, i hem baixat sense problemes al punt de partida.
Aquí teniu els vídeos corresponents. El primer recull l'ascensió a la via ferrada dels Racons:

El segon vídeo recull l'altra via ferrada de la jornada: la Canal del Grau:

Els dos vídeos han estat cedits per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


dimecres, 18 d’agost de 2010

Ascensió al Pico Anayet (2.545 m)

Anayet
Ens hem llevat aviat en el refugi de Pombie i, després d'esmorzar, hem baixat pel caminet fins a la carretera del Portalet on teníem el cotxe. Des d'allà hem passat el coll del Portalet i hem baixat fins al Corral de las Mulas, on hem deixat el cotxe per iniciar la segona ascensió d'aquesta sortida al Pirineu Occidental. La carretereta que porta al pàrquing superior estava tancada, de manera que hem hagut de pujar a peu els gairebé dos quilòmetres d'asfalt. Després, seguint el GR11, hem pujat fins als Ibones de Anayet, un lloc molt conegut per la magnífica postal que s'hi pot obtenir, amb la silueta del Midi d'Ossau reflectida en els llacs. Des d'aquí es veu la silueta impressionant de l'Anayet dominat aquest altiplà. Hem pujat sense massa problemes ja que, malgrat el seu aspecte, és un cim fàcil que es puja per un caminet que va buscant els punts febles de la muntanya per arribar al seu cim. Hem estat una bona estona al cim contemplant l'extens panorama que ens oferia i hem baixat pel mateix camí de pujada fins al punt de partida, el Corral de las Mulas.
Aquí podeu veure la panoràmica circular des del cim:



dimarts, 17 d’agost de 2010

Ascensió al Midi d'Ossau (2.884 m)

Midi d'Ossau
Avui hem fet una ascensió d'aquelles que teníem pendents des de fa molts anys. El Midi d'Ossau és un dels pics més coneguts dels Pirineus per la seva silueta característica, visible desde bona part dels Pirineus. Hem sortit de casa al matí i hem deixat el cotxe a pocs metres del Portalet. Des d'allà hem pujat fins al refugi de Pombie, situat al mateix peu del Midi. Hem deixat algunes coses al refugi i hem iniciat l'ascensió per la via normal, fàcil però amb alguns trams d'escalada. Els passos clau són les tres xemeneies que cal grimpar; no són gaire difícils i les hem fet sense corda però cal anar amb compte. Després de superar les tres xemeneies encara queda un bon tros de pujada per superar el gran desnivell, però val la pena perquè des del cim el panorama és extraordinari. Hem descansat i hem menjat una mica abans d'iniciar el descens, que és tan entretingut com la pujada. Les xemeneies les hem baixat en ràppel, evitant així les desgrimpades que sempre són més complicades que la pujada. Hem arribat al refugi a les sis de la tarda, de manera que encara hem pogut descansar una mica abans del sopar, i ens hi hem quedat a dormir.
Aquí podeu veure la panoràmica circular des del cim:



diumenge, 8 d’agost de 2010

TMB, etapa 5: Trient - La Flégère

Tour del Mont Blanc
Trient - Col de Balme - Chalet de Charamillon - Le Tour - Tré-le-Champ - Tête-aux-Vents - La Flégère

Horari oficial: 8 h 45 min. - Acumulat: 33 h 30 min.
Desnivell positiu: 1.596 m - Acumulat: 5.732 m
Desnivell negatiu: 1.029 m - Acumulat: 5.078 m

Darrera etapa d'aquesta primera incursió en el Tour del Mont Blanc. Hem sortit de Trient de bon matí i hem iniciat la pujada al Col de Balme, un pas estratègic que comunica Suïssa amb França. El camí, molt ben traçat, ens ha portat en poc més de dues hores fins al coll. Poc abans d'arribar-hi, malgrat que la previsió del temps era bona, ha caigut un petit xàfec que ens ha fet témer el pitjor. Hem tornat a treure la capelina que portàvem al fons de la motxilla des de Ferret i hem iniciat la baixada per la vesant francesa en direcció a Le Tour. Ens hem aturat al Chalet de Charamillon i hem pres un te. Quan hem sortit el dia havia millorat i el sol ja ens ha acompanyat tot el dia. Hem baixat fins a Tré-le-Champ i ens hem aturat a dinar abans d'iniciar la segona part de l'etapa que ens havia de portar a la Flégère. El camí puja en diagonal deixant a baix el poble d'Argentière i tota la vall de Chamonix. Aviat hem vist el Mont Blanc i tots els seus satèl·lits i hem arribat al pas clau de l'etapa, la pujada a Tré-le-Champ per un camí equipat amb escales i passamans de ferro. Després només quedava una horeta de camí en lleugera baixada fins a la Flégère on hem posat punt i final a la nostra ruta per aquest any.
Aquí podeu veure un petit vídeo amb algunes escenes d'aquesta etapa:




dissabte, 7 d’agost de 2010

TMB, etapa 4: Arpette - Trient

Tour del Mont Blanc
Arpette - Fenêtre d'Arpette - Prisse du Bisse - Peuty - Trient

Horari oficial: 5 h 55 min. - Acumulat: 24 h 45 min.
Desnivell positiu: 991 m - Acumulat: 4.136 m
Desnivell negatiu: 1.361 m - Acumulat: 4.049 m

Es pot dir que la d'avui és l'etapa reina del TMB. De fet, a partir de Campex el camí té dues variants: la planera que va per la granja de Bovine i la més alpina que passa per un coll molt singular, la Fenêtre d'Arpette, a 2.671 m. Nosaltres hem triat l'opció més alpina i de bon matí hem començat a pujar en direcció al coll. El camí comença molt ben traçat però es va complicant i acaba en un pedregar, un caos de blocs granítics per on arribem finalment al coll d'Arpette (2.671 m). És un pas ben estret però amb unes vistes magnífiques sobre les muntanyes del Valais. Després d'uns minuts de descans i de fer les fotos reglamentàries, hem iniciat el descens per l'altra banda per un camí que va paral·lel al glaciar de Trient. Hem passat per Chalet du Glacier i, sense aturar-nos, hem seguit baixant fins al poblet de Peuty. Estava previst acabar aquí l'etapa però la gîte no ens ha agradat gens, de manera que hem baixat una mica més fins al veí poble de Trient, on ens hem allotjat a la gîte La Gardienne, molt singular. La casa estava molt atrotinada però el sopar ha estat magnífic i la taula de formatges monumental.


divendres, 6 d’agost de 2010

TMB, etapa 3: Ferret - Arpette

Tour del Mont Blanc
Ferret - La Fouly - Issert - Champex - Arpette

Horari oficial: 5 h 5 min. - Acumulat: 18 h 50 min.
Desnivell positiu: 625 m - Acumulat: 3.145 m
Desnivell negatiu: 650 m - Acumulat: 2.688 m

L'etapa d'avui ha estat de transició després de la dura jornada passada per aigua d'ahir. Es tracta de baixar tota la vall suïssa de Ferret fins al poble d'Issert i des d'allà remuntar fins al llac de Champex per iniciar la pujada de la vall d'Arpette fins al poblet del mateix nom. Molts dels randonneurs que recorren el TMB fan aquest tram amb autobús, ja que hi ha una carretereta que en uns 20 km ens porta fins a Champex i un servei públic que fa aquest trajecte. Nosaltres, com que som del sector integrista dels caminadors del TMB, fem l'etapa íntegrament a peu. El camí no va per la carretera sinó que baixa per l'altra banda del riu, entre boscos, i ens porta en una plàcida caminada fins a Isert. En aquest poblet hem menjat una omelette i hem inicial la pujada a Champex, un lloc molt turístic. Des d'aquí hem completat l'etapa entrant a la vall d'Arpette pujant fins a la gîte d'Arpette on hem donat per acabada la jornada.


dijous, 5 d’agost de 2010

TMB, etapa 2: Ref. Bonatti - Ferret

Tour del Mont Blanc
Refugi Bonatti - Arnuva - Ref. Elena - Grang col Ferret - La Peula - Ferret
Horari oficial: 6 h 45 min. - Acumulat: 13 h 45 min.
Desnivell positiu: 895 m - Acumulat: 2.520 m
Desnivell negatiu: 1.215 m - Acumulat: 2.038 m

Les previsions meteorològiques no han fallat. Per a avui es preveia pluja i hem tingut pluja, molta pluja. Hem sortit del refugi Bonatti plovent, amb la capelina; el camí que hem agafat baixa una mica fins a l'àmplia vall de Ferret, que puja planerament fins al poblet d'Arnuva. Aquí comença la forta pujada per superar el Grand col Ferrer, porta de la Confederació Helvètica. Plovent sense parar, hem començat la pujada per un camí enfangat en direcció al refugi Elena, primera fita d'aquesta pujada. Poc abans d'arribar-hi, la pluja s'ha fet més intensa i feia força vent; hem arribat ben mullats al refugi, de manera que hi hem entrat i hem pres un te mentre esperàvem a veure si afluixava la tempesta. Al cap d'una estona semblava que la pluja no era tan forta, de manera que hem sortit ben abrigats per intentar superar el coll. La pluja no ha parat ni un moment però a poc a poc hem anat guanyant el desnivell pel camí ben traçat fins al Grand col Ferret (2.537 m). Ja en territori suís, sempre sota la pluja, hem iniciat la llarga baixada per un ample camí. Hem arribat a la Peula, una mena de granja reconvertida en alberg i hem fet una parada tècnica per dinar. Ens han fet una sopa de verdures acompanyada amb formatge del país i hem seguit baixant fins arribar al poble de Ferret, on ens hem instal·lat en un hotelet.


dimecres, 4 d’agost de 2010

TMB, etapa 1: Courmayeur - Ref. Bonatti

Tour del Mont Blanc
Courmayeur - Villair - Refugi Bertone - Tête de la Tronche - Col Sapin - Pas Entre Deux Sauts - Refugi Bonatti

Horari oficial: 7 h - Acumulat: 7 h
Desnivell positiu: 1.625 m - Acumulat: 1.625 m
Desnivell negatiu: 823 m - Acumulat: 823 m

El Tour del Mont Blanc és un camí de gran recorregut (GR) que dóna la volta al massís del Mont Blanc passant per tres països: Itàlia, Suïssa i França. Des que vam acabar el GR10 teníem ganes de fer un altre gran recorregut de muntanya i aquest és ideal pels magnífics paisatges que s'hi poden veure i perquè és tot un un clàssic. Ja la revista Muntanya en el seu número 802, de desembre de 1995, publicava un article amb la ressenya d'aquest GR. Després de dormir a Courmayeur, hem iniciat aquest gran recorregut passant pel poblet de Villair, pràcticament enganxat a Courmayeur. Després, el camí puja pel bosc aixecant-se sobre la vall de Courmayeur per guanyar el llom de la muntanya de la Saxe. Allà hem trobat una visió impressionant del Mont Blanc i tot el massís. Hem arribat al refugi Bertone i hem pres un te abans de seguir pujant, ara carenant pel llom de la muntanya de la Saxe, fins al cim de la Tête de la Tronche (2.584 m), el punt més alt de l'etapa d'avui, des d'on hem pogut gaudir d'un gran panorama. El camí baixa en pocs minuts fins al Col Sapin (2.436 m) i després d'una llarga sifonada supera el segon coll, el Pas Entre-Deux-Sauts (2.524 m), abans del descens fins al refugi Walter Bonatti (2.025 m), on hem acabat l'etapa. El dia ha estat magnífic i tot el camí ha estat decorat pel rerefons del massís del Mont Blanc, que hem vist durant tot el llarg recorregut.
Aquí teniu aquí la panoràmica que hem fet des del cim de la Tête de la Tronche:



divendres, 30 de juliol de 2010

Retorn a les Granges d'Astau

Avui hem tancat el nostre circuit tornant a les Granges d'Astau on vam deixar el cotxe fa quatre dies. Hi havia diverses opcions, totes llargues, però finalment hem triat l'itinerari que ens ha indicat la guardessa del refugi. Des del refugi Maupas hem baixat per una canaleta fins a trobar el camí del Circ de Crabioules, que hem resseguit fins a una cabana de pastors, la de Prat Lestoué. Aquí hem agafat un caminet que, passant per dos collets amb grans vistes sobre el Circ de Crabioules, ens ha portat fins al Coll de Coume de Bourg on hem enllaçat amb el GR10 que, passant per un altre coll, ens ha portat a les proximitats del refugi d'Espingo i, ja de baixada, fins a les Granges d'Astau on hem menjat el menu du randonneur abans d'agafar el cotxe per tornar a casa, donant per tancada la campanya Pirienus 2010.
Aquí teniu la segona part del vídeo d'aquesta sortida als Pirineus:




dijous, 29 de juliol de 2010

Ascensió al Pic del Boum (3.008 m)

Boum
Després de la intensa jornada d'ahir, avui hem previst una ascensió, relativament fàcil, al pic del Boum (3.008 m). Hem sortit del refugi entre la boira però ben aviat ha començat a obrir-se el dia i hem vist a l'abast el nostre objectiu d'avui. En aquesta part de la muntanya hi havia força neu però hem anat evitant els trams més drets, de manera que no ha estat necessari posar-se els grampons. La grimpada final ha estat complicada perquè l'hem començat pujant per una pedrera fastigosa però aviat hem retrobat el bon camí i ens hem enfilat fins al cim, superant sense problemes la xemeneia final que, segons la guia, era l'únic obstacle de l'ascensió. Hem arribat ben aviat al cim del Boum (3.008 m), de manera que hem dedicat gairebé dues hores a descansar i contemplar el gran panorama que ens ha ofert aquest mirador privilegiat. Després hem iniciat el descens al refugi. A mig camí ens ha envoltat la boira, de manera que el GPS ha estat novament el protagonista de la jornada però hem arribat bé al refugi, on hem passat una segona nit.
Aquí tenim la panoràmica des del cim del Boum:



dimecres, 28 de juliol de 2010

Lézat i cresta del Maupas

Lézat, Maupas
Una gran jornada de muntanya que hem començat des de la magnífica base del refugi del Portillón, situat a 2.570 m. Hem sortit amb les primeres llums i hem comprovat amb sorpresa que el llac del Portillón estava cobert d'una fina capa de gel, producte de les temperatures nocturnes. Hem iniciat la pujada en direcció al coll inferior de Lliterola, que ens havia d'obrir el pas per a l'ascensió al Maupas, objectiu d'avui. A mig camí, quan ens trobàvem sota el Lézat, hem sentit la seva atracció irresistible i ens hem desviat del nostre camí per pujar-lo. La pujada al Lézat és una grimpada que aprofita els pocs punts febles de la muntanya per vèncer un cim que des de tots els punts de vista sembla inexpugnable. Hem arribat al cim del Lézat (3.107 m) quan només eren les 8'30. Des d'aquí el panorama és impressionant, des de l'Aneto fins al Balaitús, passant per tot el Pirineu central. Després d'una estona de contemplació, hem baixat novament fins al peu de la muntanya, on havíem deixat les motxilles, i hem seguit en direcció al coll inferior de Lliterola (2.983 m). Des d'allà hem descobert noves perspectives, amb una gran vista de la Maladeta. La intenció inicial era pujar fins al coll de Crabioules però des d'aquí es veu molt dret i amb un corredor de neu que puja molt amunt i que a aquestes hores deu estar ben gelat, de manera que hem agafat l'opció B, que és travessar la vall de Lliterola per anar a buscar el llom suau de l'aresta de Remuñe, que ens porta fins al segon cim de la jornada, la Tusse de Remuñe (3.041 m). Des d'aquí també es veu un gran panorama, dominat pel massís de la Maladeta; també hem vist la fina cresta que ens porta fins a l'objectiu principal de la jornada que és el pic de Maupas. La cresta del Malpas és fàcil al principi fins al Pico Rabadá (3.045 m); després ja és més fina i aèria i comença desgrimpant fins a una profunda bretxa, de manera que ens hem encordat i hem seguit escalant fins al segon cim secundari de la cresta, el Pico Navarro (3.043 m). La cresta segueix amb la mateixa tònica, fàcil però aèria, i s'enfila fins al Pic de Maupas (3.109 m). Novament hem quedat impressionats pel gran panorama i, com que la boira començava a pujar, hem iniciat el descens en direcció al refugi Maupas, final de la nostra etapa d'avui. A la part final hem hagut d'utilizar el GPS per localitzar el refugi entre la boira pel caos granític de la zona, però hem arribat sense problemes a aquest petit refugi, situat en un lloc estratègic, penjat a 2.450 m.
Aquí teniu la primera part del vídeo d'aquesta sortida als Pirineus:


Finalment, tenim aquí les tres panoràmiques:

Lézat, 3.107 m

Tusse de Remuñe, 3.041 m

Maupas, 3.109 m


dimarts, 27 de juliol de 2010

Ascensió al Gran Quayrat (3.060 m)

Gran Quayrat
Hem sortit ben aviat del refugi d'Espingo. Seguit les indicacions del guarda, hem agafat un caminet que puja en diagonal en direcció a la bretxa del Quayrat. Més amunt, el camí puja fent girs, de vegades mig esborrat. Ens hem guiat per les fites fins a una canal que ens ha permès superar un esglaó de la muntanya i arribar a la bretxa. Després d'esmorzar una mica hem completat l'ascensió pujant per la cresta, fàcil, fins al cim. Encara no s'havien acabat les dificultats, ja que el cim està format per un bloc vertical, una mena d'obelisc que ens ha obligat a fer una curta grimpada per superar-lo i arribar al cim del Gran Quayrat (3.060 m). Fa molt bon dia, de manera que no hi ha pressa. Ens hem estat una bona estona al cim; hem menjat alguna cosa i hem fet les fotos de cim i una magnífica panoràmica circular. Per baixar hem retornat a la bretxa i hem baixat una mica pel camí de pujada fins que hem pogut flanquejar en direcció al refugi del Portillón, on ens hem instal·lat.
Aquí teniu la panoràmica circular que hem fet des del cim del Quayrat:



dilluns, 26 de juliol de 2010

Refugi d'Espingo

Espingo
Iniciem la sortida d'estiu als Pirineus amb una etapa fàcil i curta. Després d'un llarg viatge en cotxe, arribem a les Granges d'Astau, des d'on iniciem la pujada pel fàcil camí ple de turistes que puja al llac d'Oô i després fins al refugis d'Espingo on ens instal·lem per passar la nit.


dissabte, 17 de juliol de 2010

Barrancs del Fenollet

Barranc de Feniollet
Una nova jornada de barranquisme. L'objectiu d'avui han estat els dos barrancs del Fenollet, situats al costat d'Organyà. Potser la tria no ha estat la millor, ja que amb la calor de juliol hauria estat millor un barranc més aquàtic. Per sort, en el primer barranc sí que hi havia una mica d'aigua i ens hem pogut anar remullant. Des de la carretera de Montanissell, al costat de la masia del Fenollet, hem iniciat una dura i càlida aproximació, amanida amb esbarzers i tota mena de vegetals punxeguts fins a l'inici del barranc del Fenollet Est. Ens hem animat una mica al veure que baixava una rajolí d'aigua i hem iniciat el descens, força tècnic i amb bastants ràpels. L'últim ràpel ha estat espectacular, amb 40 metres de verticalitat gairebé absoluta. Després d'acabar el barranc hem tornat a demostrar que tenim una moral de ferro i hem tornat a pujar per anar a buscar el segon barranc de la jornada, més fàcil i curt però sense aigua. La pujada ha estat dura, ja que el sol escalfava molt però la baixada ha estat curta i ben aviat estàvem al final. De camí cap al punt de partida ens hem pogut remullar en una bassa traient-nos una mica la calor.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada que, com sempre, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



diumenge, 11 de juliol de 2010

Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m)

Pica d'Estats
A les sis del matí ens hem posat en moviment en el refugi de l'Estany de Pinet. Després d'un esmorzar més testimonial que nutritiu, ens hem posat en marxa en direcció al nostre objectiu d'avui, la Pica d'Estats. Ben aviat hem trobat la primera congesta de neu; hi ha hagut un moment de dubte i hem pensat en posar-nos els grampons però hem comprovat que hi havia una traça molt ben marcada, de manera que hem passat a peu, amb compte però sense problemes. Més endavant hem trobat una pala una mica més dreta i ens hem posat el grampons per superar l'obstacle. Les pràctiques que vam fer ahir han donat el seu fruit, i en pocs minuts tota la colla estava calçada amb els grampons. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar a un replanet des d'on es veia per primera vegada la Pica i ens hem aturat a esmorzar. Després, per una coma nevada però amb poc pendent, hem arribat fins al collet que separa la Pica del Pic Verdaguer. Amb un darrer esforç hem superat la petita cresta final i ens hem plantat al cim de la Pica d'Estats (3.143 m). Hem fet la panoràmica circular i les fotos de cim; també hem celebrat l'èxit de l'ascensió bevent-nos una ampolla de cava de dos litres, que hem portat fins aquí per celebrar l'edeveniment. Ja de baixada, alguns hem aprofitat l'ocasió per enfilar-nos, en pocs minuts, fins al Pic Verdaguer (3.133 m). Nova panoràmica circular, nova foto de cim i novament en marxa de baixada. La neu ara estava més tova, de manera que hem baixat les pales amb les tècniques més diverses però sense necessitat de grampons. Al refugi ens esperava un plat combinat que ens ha tret una mica la gana, encara que no passarà a la història de la gastronomia. Després hem iniciat la llarga baixada fins a l'aparcament de l'Artiga, punt final de l'excursió. Pel camí ens ha agafat un xàfec i ens hem remullat una mica però hem arribat al final sense més incidents.
Aquí teniu el vídeo de la sortida (versió reduïda), cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


També tenim aquí les panoràmiques circulars:

Pica d'Estats, 3.143 m

Pic Verdaguer, 3.133 m


dissabte, 10 de juliol de 2010

Refugi de Pinet

Pinet
Iniciem l'ascensió a la Pica d'Estats amb una jornada d'aproximació, pujant al refugi de l'Estany de Pinet. Ahir al vespre vam arribar a aquesta zona i vam anar a dormir a la gîte d'ètape Relais d'Endron, en el poblet de Goulier. De bon matí, després d'esmorzar en el mateix lloc, hem anat en cotxe fins a l'aparcament de l'Artigue, punt d'inici de la nostra aventura. La pujada ha estat dura, uns 1.000 metres de desnivell, i amb molta calor. La primera part, fins a l'orri, per un bosc humit de faigs. Després, per prats fins al refugi de l'Estany de Pinet, situat en un lloc estratègic.
A la tarda, després de la migdiada reglamentària, hem fet un petit curset de tècnica de grampons en una congesta propera. Després un bon sopar, cants, música i a dormir aviat. Cal estat preparats per a l'ascensió de demà.


diumenge, 4 de juliol de 2010

Torrent de la Rotllada

Torrent de la Rotllada
Després d'unes setmanes de sequera hem tornat a la muntanya per reprendre la temporada de barrancs que havíem deixat aturada. El barranc que hem fet avui és dels fàcils i sense massa interès. És dels que algun llibre defineix amb la frase "per a col·leccionistes". Malgrat tot, ha estat interessant tenint en compte que es tractava d'una matinal i havíem de tornar a casa a dinar. El Torrent de la Rotllada està al costat de Cantonigròs. Hem arribat al poble de bon matí, mentre queia un xàfec considerable. Ens ho hem pres amb calma i hem anat al bar a esmorzar. Mentre ens acabàvem l'entrepà de truita, la pluja ha anat afluixant i quan hem sortit el temps ja era força bo. El descens ha estat fàcil però aquàtic; una caminada pel llit del torrent, afortunadament amb força aigua, amb un únic ràpel curt a mig camí. Al final de tot hi ha l'indret anomenat La Foradada, on s'ha de fer un ràpel de 25 metres força vertical, remullat per una cascada i acabat en un gran gorg. Aquest ràpel final ens ha deixat mitjanament satisfets, després d'un descens més aviat fluix.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada: