diumenge, 15 de març del 2009

Creu de Colomers (2.896 m) amb esquís

Una magnífica jornada d'esquí de muntanya amb un recorregut per tres valls. Hem dormit al refugi Ventosa i Calvell i ens hem llevat a les 6 del matí. Després d'esmorzar ens hem posat en marxa; una petita baixada ens ha portat a l'inici de la Vall de Colieto, per on hem iniciat l'ascensió. El dia es presentava magnífic i al poc de sortir ja hem pogut veure la impressionant imatge del massís dels Bessiberris il·luminat pels primers raigs de sol. Per una valleta penjada amb aspecte de glaciar ens hem acostat fins a la carena cimera, a on ens hem enfilat superant uns metres de roca amb els esquís a l'esquena. Després, resseguint la carena i amb alguns passos aeris, hem arribat al cim de la Creu de Colomers (2.896 m). Des del cim hi havia un panorama molt extens, que abastava gairebé tot el Pirineu central; ens hem fixat especialment en alguns del objectius que tenim previstos, com el Mont Valier, que sobresortia esvelt amb la seva pala característica. També hem identificat, entre molts més cims, el Montardo, el Tuc de la Salana, el Bacivers, el Mauberme, el Tumeneja Nord, la Punta Harlé, el Pa de Sucre, tots el Bessiberris, la Punta Alta, l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, el Tuc de Colomers i tots els cims que tanquen el circ de Colomers. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la baixada, que començava desfent el tram final de cresta fins trobar un pas que ens ha permès baixar a la neu i posar-nos els esquís. Hem baixat esquiant un petit tram fins a una bretxa característica que hem travessat i, baixant per una canal molt dreta, hem arribat a l'inici del circ de Colomers. Des d'aquest punt hem fet una llarga esquiada, amb bona neu, fins trobar la vall que porta al port de Caldes. Aquí hem fet una petita parada per posar les pells i menjar alguna cosa i hem iniciat la remuntada en direcció al port. A poc a poc hem anat superant el desnivell i aviat hem arribat al Port de Caldes, on hem gaudit d'una nova panoràmica, dominada aquí pel Montardo. Novament hem tret les pells i hem iniciat l'esquiada final que, passant per sota de les característiques Agulles del Travessany, ens ha retornat al refugi Ventosa i Calvell tancant aquest magnífic itinerari circular. La baixada fins al cotxe ha estat complicada, ja que la neu era poca i no gaire esquiable, però hem arribat sense novetats al punt final de l'excursió.