dissabte, 19 de desembre de 2009

GR92: Coll de Can Bordoi - Font de Cera

Coll de Can Bordoi - Torrassa del Moro - Coll de Parpers - Roca d'en Toni - Sant Mateu - Coll de Font de Cera
Hem fet una etapa més del GR92, entre el Coll de Can Bordoi i el coll de Font de Cera. Les previsions meteorològiques no eren massa bones, ja que indicaven ruixats aïllats però una vegada més hem tingut sort i hem gaudit d'un dia molt bo encara que molt fred. Com també és habitual, hem acabat l'etapa amb un dinar, que avui ha estat a Can Gurguí. Avui érem 15 caminadors; aviat podrem llogar un autocar per fer les maniobres de cotxe.


dissabte, 12 de desembre de 2009

Ascensió a la Punta Llerga (2.267 m)

Punta Llerga
Hem pujat a la Punta Llerga, un cim separat de la carena principal dels Pirineus i que, per tant, ens ofereix unes magnífiques panoràmiques. És un cim modest, de poc més de 2.200 metres, però ideal per fer en aquesta època de l'any quan les muntanyes més altes tenen poca neu per fer esquí de muntanya però massa neu per fer-les a peu. Ahir a la tarda vam pujar fins a Ainsa i ens vam allotjar en un burgalow del càmping Peña Montañesa, petit però comfortable. Avui al matí hem pujat en cotxe per una pista fins al Collado de Santa Isabel (1.528 m). Des del coll hem iniciat l'ascensió per un caminet i després per una carena fins al gran altiplà on s'alcen els diversos cims del massís. Hem fet tres cims:
  • Punta Betrín (2.223 m)
  • Punta Bocolón (Punta Llerga, 2.267 m)
  • Punta Boltorín (2.255 m)
Des del primer cim, la Punta Betrín, hem fet una panoràmica circular. Des del cim principal, el Bocolón, hem fet una altra panoràmica circular, ja que es veia una gran extensió de muntanyes. Al davant mateix teníem tot el massís del Cotiella, que ens ha portat grans records de la nostra ascensió amb esquís del mes de maig. També es veia la Peña Montañesa, el Tozal de Guara, el Casco de Marboré, el Monte Perdido, La Munia, la Punta Fulsia, la Punta Suelza, el Bachimala, el Posets i tot el massís de la Maladeta. Hem baixat una mica perquè al cim corria un aire gelat i ens hem aturat a esmorzar al costat de la Bassa Llerga. Després hem acabat el descens fins al Collado de Santa Isabel. Bon temps, encara que amb el cel entrenyinat. Quan finalment ha sortit el sol ja estàvem al final de l'excursió. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.
També podeu veure aquí el vídeo de la sortida:


I aquí teniu les dues panoràmiques circulars:

Punta Llerga, 2.267 m

Punta Betrín, 2.223 m


diumenge, 6 de desembre de 2009

GR10, etapa 50: Montalba d'Amélie - Les Illes

Montalba d'Amélie - coll Cerdà - coll dels Pous de Neu - coll dels Cirères - Les Illes

Després de fer la maniobra de cotxe amb l'ajut d'un taxi, iniciem una nova caminada des de Montalbà dels Banys (Montalbà d'Amélie). Avui el paissatge és encara més tardoral que ahir; el camí travessa grans boscos de castanyers, faigs i roures, que en aquests darrers dies de tardor estan totalment esfullats. Gairebé tot el camí estava tapat per una capa de fulles seques, en alguns punts amb un gruix considerable. El camí comença amb una forta pujada fins al Coll Cerdà (1.058 m) al peu del Roc de Sant Salvador, amb grans vistes del Canigó. Després segueix pujant fins a la carena fronterera i, vorejant el Roc de França, arriba al coll dels Pous de Neu (1.240 m) des d'on hem pogut gaudir d'una gran vista de l'Empordà i el golf de Roses. Ja de baixada, hem arribat al Coll dels Cirères des d'on una petita pista ens ha portat a la Selve i des d'aquí, per una carretereta, hem arribat, amb les darreres llums del dia, al poblet de les Illes. De baixada hem pogut veure al davant el Puig Neulós, per on passarà el nostre camí en una etapa propera.


dissabte, 5 de desembre de 2009

GR10, etapa 49: Arles-sur-Tech - Montalba

Arlès-sur-Tech - coll de Paracolls - Molí de la Palette - Montalba

Aprofitant el pont, hem tornat al GR10 per remprendre aquesta gran travessia des del punt on vam deixar-la el mes d'agost. Avui hem aplicat una innovació logística que ens ha facilitat la maniobra de cotxe: deixar el cotxe a Montalba d'Amélie i baixar amb la bicicleta fins a Arlès, punt de partida de l'etapa. Després de la maniobra hem iniciat l'etapa amb una forta pujada en direcció al coll de Paracolls (902 m). Ben aviat hem començat a guanyar alçada obtenint molt bones vistes del poble d'Arlès amb el Canigó al darrere, lleugerament enfarinat. Des del coll hem baixat fins al Molí de la Palette i després fins a Montalba d'Amélie, punt final d'aquesta etapa. Ha estat una etapa relativament curta, 4 hores i mitja, però hem acabat gairebé de nit perquè hem començat tard i el dia és molt curt en aquesta època de l'any.


dissabte, 28 de novembre de 2009

Escalada als Ecos

La Salamandra. Montserrat
Hem tornat a Montserrat, a practicar l'escalada, aquesta vegada a la regió dels Ecos. L'aproximació a les vies ja era una aventura, més d'una hora i mitja de pujada pel camí dels Francesos i el camí del Montgròs, fins arribar al cor dels Ecos. Hem fet dues vies:
  • La Salamandra, via Aresta Brucs
  • La Roca Plana dels Llamps, via Normal
La Salamandra per l'Aresta Brucs és una via blava que recorre la llarga aresta sud d'aquesta agulla. Com totes les vies blaves, no és molt difícil i està ben assegurada, encara que les reunions són una mica incòmodes. El ràppel és llarg i té un tram final volat, cosa que dóna més caràcter a la via. La via Normal de Roca Plana dels Llamps recorre també el l'Aresta Brucs encara que en algun moment es decanta a la dreta per sobre de la impressionant cara est de l'agulla. Les dues agulles tenen l'atractiu d'estar situades en un punt estratègic de la Muntanya de Montserrat, de manera que hem pogut veure gairebé tots els cims montserratins, des de la Portella d'Agulles fins a les Magdalenes. Hem fet dues panoràmiques circulars per a la col·lecció. Les podeu veure aquí:

La Salamandra

Roca Plana dels Llamps

També podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Avui han vingut en Joan Guirao i l'Albert, que han fet una excursió per la zona i ens han fet unes fotos de lluny amb perspectives diferents, que hem incorporat a l'àlbum. Finalment, aquí teniu el vídeo, cedit per Mountain Films per als seguidors d'aquest blog



diumenge, 15 de novembre de 2009

Escalada al Clot de la Mònica (Montserrat)

Serrat de la Pastereta
Magnífica jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la zona del Clot de la Mònica, a prop de la Vinya Nova. Hem fet dues vies:
  • Serrat de la Pastereta, via Aresta Brucs
  • El Frare de Baix, via Normal
La primera és una de les anomenades vies blaves, que puja per una aresta molt marcada. Té dues tirades de tercer i quart grau i es baixa fent ràpel per la mateixa via. La segona, el Frare de Baix del Clot de la Mònica per la via Normal és una via que la guia d'escalades Montserrat, Ascensiones de Leyenda qualifica d'acròbàtica. També diu que té el pas de quart grau més bonic de tot Montserrat. El pas clau de la via és un franquejament sobre un desplom impressionant i l'hem superat sense problemes perquè no és massa difícil encara que vist des de baix sembla impossible. Després d'arribar al cim encara ens quedava un ràpel volat on hem exhaurit definitivament les reserves d'adrenalina. Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí el vídeo de la sortida que, com sempre, ha esta cedit per Mountain films per als seguidors d'aquest blog:



dissabte, 14 de novembre de 2009

GR92: Vallgorguina-Coll de Can Bordoi

Vallgorguina - Santuari del Corredor - Sant Andreu del Far - Coll de Can Bordoi
Una nova etapa del GR92, entre Vallgorguina i el Coll de Can Bordoi passant pel santuari del Corredor. Hem gaudit d'un magnífic dia de tardor i hem completat aquesta etapa, curta i relativament fàci, que ens ha permès recórrer els boscos del parc natural del Corredor i admirar les riques tonalitats cromàtiques dels boscos de tardor.. A mig camí ens hem desviat del GR92 per acostar-nos al dolmen de Pedra Gentil, un monument megalític molt ben conservat, situat en un turó amb grans vistes al Montseny.


dissabte, 31 d’octubre de 2009

Pedraforca, cara Nord. Via Estasen

Hem escalat la cara Nord del Pedraforca per la via Estasen, la més clàssica de tota la muntanya, que acaba al cim del Calderer (2.493 m). Aquesta via ja l'havia fet antigament, el juny de 1975, i fins i tot havia fet una ressenya de la via. Avui, molts anys després, hem repetit aquesta via, no molt difícil però sí força interessant. Hem sortit de casa a les cinc del matí i amb les primeres llums hem arribat al mirador del Gresolet on hem preparat el material i hem iniciat l'aproximació a la paret. Hem passat al costat del refugi Lluis Estasen i hem seguit l'aproximació a la via, fins al peu del Dit del Riambau, punt de partida de l'escalada. Allà mateix hi ha la petita bauma on vam dormir quan vam intentar per segona vegada la via Estasen el mes de juny de 1978. En aquella ocasió va ploure tota la nit i al matí segui plovent, de manera que vam haver de deixar-ho córrer. Avui les condicions eren bones i, a poc a poc, ens hem anat enfilant per la paret superant diedres i plaques en direcció al cim del Calderer. El pas més característic de la via. el flanquejament, no ens ha costat gaire. En realitat és més impressionant per la gran timba que es té a sota que no pas difícil; de totes maneres, la dosi d'adrenalina és important. Després del flanquejament ve el tram del jardí, que es fa pràcticament caminat fins arribar a l'Aresta del Riambau, on encara hi ha alguna tirada d'una certa dificultat. En poc més de quatre hores hem arribat al cim del Calderer i hem pogut gaudir d'un gran panorama. El descens del Calderer fins a l'enforcadura requereix també molta atenció però hem baixat sense problemes i, per la gran tartera i el camí transversal, hem tornat al punt de partida.
Aquí teniu una panoràmica circular que hem fet des del cim del Calderer:



dissabte, 24 d’octubre de 2009

GR92: Hortsavinyà-Vallgorguina

Hortsavinyà - Sant Martí del Montnegre - Vallgorguina

Una etapa fàcil i relativament curta del GR92 que ens ha portat per una àmplia pista a través dels boscos del parc natural del Montnegre-Corredor. Hem pogut gaudir del magnífic espectacle del bosc a la tardor i també hem tingut bones vistes del Montseny. Gairebé tot el camí anava planejant seguint el relleu de la muntanya, amb algunes petites pujades i baixades, fins que gairebé al final s'ha convertit en una franca baixada que ens ha portat a Vallgorguina. En total hem estat unes quatre hores, comptant les parades.


diumenge, 18 d’octubre de 2009

BTT: Belltall - Verdú

Belltall - Rocallaura - Vallbona de les Monges - Rocafort de Vallbona - Nalec - Ciutadilla - Guimerà - Verdú

Segona etapa d'aquesta ruta de bicicleta de muntanya entre tres comarques: L'Urgell, La Segarra i La Conca de Barberà. Hem sortit de Belltall amb força fred. El camí fins a Rocallaura era tot de baixada, de manera que ens hem hagut d'abrigar bé per no quedar-nos glaçats. Des de Rocallaura hem baixat per un tram de carretera fins a Vallbona de les Monges. No hem pogut visitar el monestir perquè estava tancat i hem seguit el nostre camí per una sèrie de pobles i poblets: Rocafort de Vallbona, Nalec, Ciutadilla i Guimerà. En aquest darrer poble ens hem aturat una mica per menjar uns ganyips abans de la forta pujada pels carrers costeruts, que ens ha portat al castell. Des d'allà només quedava una curta pujada i després tot baixada fins a Verdú, el punt de partida de l'etapa d'ahir. En total, l'etapa d'avui ha estat de 33 km, que sumats amb els d'ahir eren en total 81 km. Hem menjat alguna cosa en el bar del poble i a les quatrec de la tarda ja érem a casa.


dissabte, 17 d’octubre de 2009

BTT: Verdú - Belltall

Verdú - El Mas de Bondia - L'Ametlla de Segarra - Vallfogona de Riucorb - Segura - Conesa - Forés - Belltall

Una ruta de bicicleta de muntanya entre tres comarques: L'Urgell, La Segarra i la Conca de Barberà, que hem fet en dos dies. Avui hem arribat a Verdú, a 4 km de Tàrrega, i hem iniciat un bell recorregut passant per molts pobles solitaris però molt interessants per la seva arquitectura popular i els seus monuments. Després de passar per l'Ametlla de Segarra, Vallfogona de Riucorb, Segura i Conesa, hem arribat a Forés, on hem dinat en un bar amb unes grans vistes sobre tota la Conca de Barberà. Sortint de Forés ens hem embolicat una mica i hem hagut de tornar enrere. Després, ja pel bon camí i passant pel costat de les instal·lacions d'energia eòlica, hem arribat a Belltall i ens hem instal·lat a la fonda de Can Feliuet. En total han estat 48 km però no hem hagut de superar grans desnivells.


dissabte, 10 d’octubre de 2009

Torrent de l'Arija

Torrent de l'Arija
El Torrent de l'Arija és relativament curt i no gaire complicat però ens ha permès fer una bona matinal de barranquisme. Des de Castellar d'en Hug, una pista asfaltada ens ha portat fins a la capçalera del torrent. A la part inicial, que es fa caminant, un petit cabal d'aigua ens ha fet pensar que seria un descens aquàtic però quan hem arribat a la part més tècnica del barranc, amb diversos ràpels encadenats, l'aigua ha desaparegut. Hem fet els ràpels en sec i més tard, quan ja han acabat les dificultats tècniques, unes sorgències ens han retornat l'aigua i ens han permès banyar-nos a les aigües fresques i transparents de l'Arija. El descens final ens ha permès també gaudir de les belles imatges del bosc a la tardor. Hem arribat al pont de la carretera, on ens esperava el cotxe de suport amb la Magda per retornar-nos a la civilització.
Aquí teniu aquí el vídeo:


diumenge, 4 d’octubre de 2009

Ascensió als Encantats (2.748 m)

Hem pujat al cim dels Encantats, una de les muntanyes més conegudes dels Pirineus, que ja havia fet el novembre de 1979 però que valia la pena repetir. Dissabte al vespre, ja fosquejant, vam pujar des de l'aparcament fins al refugi Ernest Mallafré, situat al costat de l'Estany de Sant Maurici i al peu dels Encantats. Quan vam arrribar ja era negra nit i en Sergi, el guarda del refugi, ens va preparar un magnífic sopar. Amb les primeres llums hem sortit en direcció al cim. La pujada no és gaire llarga (menys de tres hores) però és entretinguda, especialment la part final, a partir de la bretxa Nord. Hem assegurat alguns passos d'aquest sector final amb el nostre cordino i hem arribat al cim sense novetat. Des d'allà hem gaudit d'una gran visió panoràmica d'aquesta part dels Pirineus, dominada pel Peguera, amb els seu aspecte majestuós. També hem vist, entre molts altres cims, el Monesteró, el Subenulls, l'Aneto, el Bessiberri, el Gran Tuc de Colomers, el Pic del Portarró, el Bassiero, el Montsaliente, la Pica d'Estats ... Hem esmorzat en el cim contemplant l'extens panorama (nord i sud) i hem iniciat la baixada. Hem fet un parell de ràpels per facilitar la maniobra en els sectors més compromesos i aviat hem arribat novament a la bretxa N, des d'on la baixada al refugi ha estat ja fàcil.
Aquí teniu la panoràmica circular des del cim dels Encantats:



diumenge, 27 de setembre de 2009

BTT per la Serra de Marina

Sant Adrià - Sant Pere de Reixach - La Vallençana - Puigcastellar - Les Oliveres - Sant Jeroni de la Murtra - Montigalà - Sant Adrià

Una matinal en bicicleta de muntanya pels voltants de Badalona. Es tractava d'entrenar-se per futures sortides de més dificultat i l'objectiu s'ha aconseguit plenament. Hem superat fàcilment la pujada de Sant Pere de Reixach i des de la Vallençana hem allargat la volta habitual passant pel costat del Puigcastellar i baixant fins al barri de les Oliveres de Santa Coloma. De tornada hem pujat fins a la creu de Montigalà abans de baixar cap a casa.


dissabte, 26 de setembre de 2009

GR92: Tordera-Hortsavinyà

Tordera - Sant Miquel de Valmanya - Mare de Déu de l'Erola - Hortsavinyà - Can Picas

Una nova etapa del GR92, des de Tordera fins a Hortsavinyà. Després de les etapes que anaven resseguint la costa, avui comencem una nova fase d'aquest camí de gran recorregut, que a partir d'ara seguirà per la Serralada Litoral. Avui havíem de guanyar un desnivell relativament important (400 m) per enfilar-nos fins a la carena. Hem esmorzat al costat del santuari de Sant Miquel de Vallmanya i hem dinat a Can Picas, una casa de turisme rural situada al costat mateix del GR, ben propera a l'església d'Hortsavinyà.


dijous, 24 de setembre de 2009

BTT Llinars del Vallès - Sant Adrià

Llinars - Can Bordoi - Torrassa del Moro - S. Carles - Coll de Parpers - S. Bartomeu de Cabanyes - Sant Mateu - Montgat - Sant Adrià.

Aprofitant que avui és dia festiu a Barcelona, la colla de ciclistes dels SSTT hem fet una sortida matinal de bicicleta, amb l'objectiu d'entrenar-nos per a futures empreses. El punt de trobada ha estat l'estació de Llinars, a on hem arribat amb la bicicleta en el tren. Des d'aquí hem pujat un petit tram de carretera fins al coll de Can Bordoi. Després hem resseguit la carena de la Serralada Litoral, en bona part coincidint amb el GR92, passant per la Torrassa del Moro i el Coll de Parpers, fins a Sant Mateu. Des d'aquí hem baixat per l'ampla pista fins al coll, on el grup s'ha dividit: els del Vallès han baixat en direcció a Vallromanes per retornat a Mollet i La Roca, mentre els altres hem baixat pel camí de sempre per Alella i Mongat, retornant per la platja fins a casa. En total han estat 45 km de recorregut però a l'hora de dinar ja érem a casa.


dissabte, 12 de setembre de 2009

Ascensió al Toubkal (4.167 m)

Ens llevem quan encara és de nit en el refugi Toubkal i aviat comprovem que el guia bereber que ahir ens va dir que faria bon temps no s'equivocava. Es veuen totes les estrelles i l'aire està en calma, de manera que ens posem en marxa ràpidament. Esmorzem al refugi i amb les primeres llums sortim en direcció al cim del Toubkal. El camí està ben marcat i hi ha força gent, especialment grups amb guies, tots amb el mateix objectiu. Poc abans del coll ens aturem a menjar una mica i aviat estem enfilant-nos per l'aresta cimera. Ja ha sortit el sol però l'aire és fred, com és normal a 4.000 metres d'altitud, de manera que cal abrigar-se. Al cap de poc ja veiem la piràmide metàl·lica del cim i un darrer esforç ens porta al cim del Toubkal (4.167 m), el més alt de l'Atlas i del Nord d'Àfrica. Fem les fotos del cim i la panoràmica circular i contemplem el gran paissatge que es veu des d'aquest punt privilegiat. La tornada és molt llarga; cal baixar 2.400 metres de desnivell fins a Imlil. Ens aturem al refugi del CAF per recollir l'equipatge i dinem al refugi del Mouflon abans de seguir el larg camí que ens porta a Imlil, on donem per tancada l'aventura de muntanya i agafem el taxi que ens ha de portar a Marrakech per gastar fent turisme les darreres hores d'estada al Marroc.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure aquí un muntatge audiovisual fet amb les millors fotos de l'expedició.


I aquí teniu la panoràmica circular del cim:



divendres, 11 de setembre de 2009

Refugi Toubkal (3.207 m)

Després d'un llarg viatge fins a Marrakech en avió i fins a Imlil en taxi, i després de dormir en un hotelet, ens posem en marxa amb l'objectiu de pujar el Toubkal (4.167 m), el cim més alt de l'Atlas. És una pujada dura, ja que hem de superar més de 1.400 metres de desnivell, però tenim tot el dia pel davant, de manera que, a poc a poc i sense pressa, anem superant el fort desnivell. Passem pels pobles d'Arremd i Sidi Chamharouch i a migdia ja som al refugi. Tenim sort perquè al poc temps d'arribar es posa a ploure amb ganes. Ens allotgem en el refugi del CAF, força bé per estar situat en aquest lloc, encara que després comprovem que el refugi du Mouflon, situat al costat, és millor. Durant la tarda està tot envoltat de boira però un guia bereber ens assegura que demà farà bon temps i això ens fa ser molt optimistes. Després rebo un SMS d'en Joan Guirao que em comunica la previsió meteorològica: farà bon temps ! L'optimisme és ja total.


dissabte, 5 de setembre de 2009

Gorges del Llech

Gorges del Llech
Un descens que teníem pendent des de fa força temps i que fins i tot havíem intentat sense èxit el mes de juny, quan vam haver de deixar-lo per millor ocasió a causa del gran cabal d'aigua que portava el riu. Avui tot ens anava bé, ja que el cabal era el just, el dia magnífic i no hi havia una gran aglomeració de gent malgrat la gran popularitat d'aquest barranc, però al final en Joan Yuste ha tingut la mala sort de relliscar i fer-se mal. Era a peu pla, quan s'estava preparant per baixar en ràpel, perfectament assegurat, i ha relliscat caient a terra de costat amb la mala sort que ha rebut un cop al maluc. Encara ha baixat uns metres, amb l'ajut d'un grup que també baixava el barranc, fins que hem vist que no podia seguir i hem avisat els serveis de rescat en muntanya. En poc temps ha arribat l'helicòpter i s'ha emportat en Joan Yuste a l'Hospital de Perpinyà; els altres hem baixat el poc que quedava del barranc (un ràpel de 15 metres i dos tobogans) i hem tornat al punt de partida per recuperar el cotxe.
Després de passar la nit a l'Hospital, al matí una ambulància l'ha portat a Barcelona quedant ingressat a la clínica Teknon. El diagnòstic és fractura de còtil, una part del maluc on s'allotja el cap del fèmur. Sembla ser que l'hauran d'operar per resoldre el problema.
Aquí teniu aquí un petit vídeo, cedit per River Films per als lectors d'aquest blog,



També hem penjat aquí el reportatge del rescat amb helicòpter. Podeu veure els detalls de la maniobra de salvament que van executar els gendarmes de la CRS de Perpinyà:




dimecres, 26 d’agost de 2009

GR10, etapa 48: Cortalets - Arlès-sur-Tech

Xalet/refugi de Cortalets - Ras de Prat-Cabrera - casa forestal de l'Estanyol - Batère - antiga estació dels Vigourats - Arles-sur-Tech

La darrera etapa d'aquesta temporada del GR10 és una llarga baixada des del refugi dels Cortalets, situat ben a prop del cim del Canigó, fins al poble d'Arles-sur-Tech, situat a només 282 metres d'altitud. Sortim de bon matí i aviat tenim una agradable sorpresa, ja que podem veure la sortida del sol per sobre del mar. Efectivament, es veu ja el final d'aquest llarg camí que ens ha portat fins aquí des de les platges d'Hendaya. Després, la llarga baixada de 2.100 metres de desnivell, amb una remuntada intermitja de 250 metres se'ns fa molt llarga. A mig camí trobem la gîte d'ètape de Batère, on dinem (horari francès) i seguim la inacabable baixada cap a Arlès. Amb una baixada tan llarga tenim l'oportunitat d'observar els diversos estrats de vegetació, des de la fageda i l'avetosa de les parts altes fins a l'alzinar d'alzina surera dels voltants d'Arles. Finalment completem la nostra aventura d'aquest estiu i agafem el cotxe de línia que ens porta a Perpinyà per recuperar el cotxe.


dimarts, 25 d’agost de 2009

GR10, etapa 47: Marialles - Cortalets

Refugi de Marialles - coll de Segalès - Coll de la Jassa d'en Vernet - cabana de la Bona Aigua - Xalet Refugi dels Cortalets

Sortim del refugi de Marialles (1.718 m) seguint el camí que porta al cim de la Pica del Canigó. Després de gairebé dues hores, deixem el camí del Canigó i iniciem un llarg camí de flanc, al llarg de tota la muntanya, que ens ha de portar a l'altra banda, al refugi de Cortalets. Fa bon temps però tota la plana és coberta per un mar de núvols. El camí puja i baixa, com volant sobre el mar de núvols, fins arribar al Coll Segalès (2.040 m); passem una zona caòtica, escombrada per les allaus, i arribem a una petita pista que ens porta fins al refugi forestal de la Bona Aigua (1.741 m). Esmorzem a la cabana i seguim, ara amb una forta pujada, fins enllaçar amb el camí de la via normal de la Pica del Canigó des de Cortalets, per on baixem al refugi i ens hi instal·lem.


dilluns, 24 d’agost de 2009

GR10, etapa 46: Pi - Refugi de Marialles

Pi de Conflent - Coll de Jou - Refugi de Marialles

Etapa relativament curta, de només 3 h 30 min, que fem a la tarda després de completar la maniobra de cotxe deixant-lo a Perpinyà. Des de Pi (1.023 m) baixem una mica fins a la Farga (930 m). Des d'aquí comença una llarga pujada que ens porta, passant pel coll de Jou (1.125 m) fins al refugi de Marialles (1.718 m), on ens instal·lem.


diumenge, 23 d’agost de 2009

GR10, etapa 45: Ras de Carançà - Pi

Refugi del Ras de Carançà - Coll de Pal - Mantet - coll de Mantet - Pi

Des del refugi del Ras de Carançà (1.831 m) seguim un camí molt dret pel bosc fins al coll de Pal (2.294 m). Des del coll tenim una gran panoràmica: veiem el coll Mitjà, que vam superar ahir venint de Planès, i al davant ens apareix, ja molt proper, el massís del Canigó anunciant les properes i intenses etapes del nostre camí. La baixada cap a Mantet és fàcil però perdem el camí i ens compliquem una mica però acabem retrobant el camí més avall i arribem a Mantet (1.550 m) just a l'hora de dinar (els francesos). A la gîte d'ètape ens fan un plat combinat per recuperar forces. Encara ens queden més de dues hores fins al final de l'etapa. Un camí molt assolellat ens porta fins al coll de Mantet (1.761 m), per on passa la carretereta que va de Mantet a Pi. Des del coll, un camí pel bosc ens porta fins a Pi (1.023 m).


dissabte, 22 d’agost de 2009

GR10, etapa 44: La Perxa - Ras de Carançà

Coll de la Perxa - La Cabanasse - Planès - Pla de Cedeilles - refugi de l'Orri - coll Mitjà - refugi del Ras de Carançà

Des del coll de la Perxa (1.579 m), una plàcida caminada entre prats ens porta fins al poblet de Planès (1.535 m). Aquí comença una forta pujada entre el bosc fins al Pla de Cedeilles (1.911 m), un pas que ens dóna entrada a la vall de l'Orri. Baixem fins al fons de la vall on hi ha el refugi de l'Orri (1.810 m), una cabana de pastors al costat de la qual esmorzem. Des d'aquí, per una pista tancada al pas de vehicles, pugem fent grans llaçades fins al Coll Mitjà (2.367 m) i una forta baixada ens porta al Ras de Carançà (1.810 m), on hi ha un refugi guardat. El refugi és privat i no té les comoditats normals dels refugis del CAF però ens permet sopar i dormir sota cobert mentre a fora es desferma una tempesta amb pedregada.


divendres, 21 d’agost de 2009

GR10, etapa 43: Bésines - Coll de la Perxa

Refugi de Bésines - coll de la Coma d'Anyell - estany de Llanós - portella de la Grava - les Bulloses - Bolquère - coll de la Perxa

Una etapa molt llarga, 10 hores segons la guia, amb la qual hem deixat enrere l'Ariège i hem entrat en el departament francès dels Pirineus Orientals. Des del refugi de Bésines (2.104 m), hem pujat fins al coll de Coma d'Anyell (2.470 m), límit oriertal de l'Ariège. Des d'aquí hem pogut veure el Carlit, magestuós sobre l'estany de Llanós. Una petita baixada ens ha portat fins a la capçalera de l'estany de Llanós (2.050 m); el camí voreja l'estany i s'enfila novament fins a la portella de la Grava (2.426 m). Al coll hem esmorzat i hem iniciat una llarga baixada pel pla de la Têt fins a l'estany de les Bulloses (2.020 m). Vorejar l'estany ha estat també força llarg, per un camí amb contínues pujades i baixades, fins a la presa, on hem dinat (magnífic restaurant on hem gaudit d'un menú turístic amb boles de picoulat, table de fromages, tarte de framboises i altres delicatessen). Encara ens quedaven 3 hores de camí, que hem completat passant per algunes pistes de Font Romeu i per Bolquère, fins arribar al Coll de la Perxa (1.579 m), al límit entre la Cerdanya i el Conflent, on hem acabat l'etapa.


dijous, 20 d’agost de 2009

GR10, etapa 42: Mérens - Refugi de Bésines

Mérens-les-Vals - jasse de Pressassé - portella de Bésines - refugi de Bésines

Des de Mérens-las-Vals, iniciem una llarga pujada de gairebé 1.300 metres de desnivell en direcció al refugi de Bésines, final de l'etapa d'avui. El camí puja entre el bosc i a poc de començar ens trobem amb la sorpresa d'una font d'aigua calenta amb unes basses preparades per al bany. Si no fos tan aviat i no ens quedessin tantes hores de camí ens banyaríem... El camí puja molt dret i supera el desnivell molt ràpidament. Arribem a la portella de Bésines i aprofitem per esmorzar una mica i prendre'ns uns minuts de descans. Des d'aquí només ens queda una baixada de 45 minuts fins al refugi. Arribem i ens instal·lem en aquest refugi tan comfortable.


divendres, 14 d’agost de 2009

WestWeg: Schliffkoof - Bad Peterstal

Segona etapa del nostre recorregut pel Westweg, el camí de gran recorregut de la Selva Negra. Sortim de l'hotel de Schliffkoof, on hem passat la nit, i emprenem novament la caminada. Avui el temps és millor que ahir i en alguns moments tenim un gran panorama sobre els pobles i poblets que s'estenen al peu dels lloms arrodonits per on passa el nostre camí, que segueix la mateixa tònica que ahir, planejant entre prats i boscos. Ens aturem a dinar sobre l'estany de Glaswaldsee i, després de la migdiada reglamentària, arribem a un coll on havíem programat el final de l'etapa. Com que encara és aviat, baixem per la carretera uns 4 km fins a l'entrada del poble de Bad Peterstal, on ens recullen en cotxe els nostres parents alsacians.


dijous, 13 d’agost de 2009

WestWeg: Hundseck - Schliffkoof

Aprofitant una estada a Alsàcia, hem anat a fer una caminada per la Selva Negra, situada ben a prop, a l'altra riba del Rhin. Es tracta d'un GR històric, obert el 1910, que recorre de Nord a Sud tota la Selva Negra. El camí, anomenat Westweg, es fa en unes 10 o 12 etapes; nosaltres hem fet només dues jornades i, en total, hem fet uns 45 km. Els desnivells són petits, i tot el GR és una plàcida caminada per lloms arrodonits entre prats i boscos. Hem començat a Hundseck i hem acabat a Schliffkoof, on hem dormit a l'hotel. El temps estava una mica insegur i a estones ens ha envoltat la boira, privant-nos de veure el panorama i de fer més fotos. Per sort, s'ha anat aguantant i quan ha esclatat la tempesta ja estàvem sopant a l'hotel.


dijous, 6 d’agost de 2009

GR10, etapa 41: Refugi de Rulhe - Mérens

Refugi de Rulhe - col des Calmettes - crête de la Lhasse - estagnol du Comte - Mérens-les-Vals

Sortim del refugi de Rulhe (2.185 m) en direcció a Mérens-les-Vals. L'etapa d'avui no és tan forta com les dues anterior peró té una durada prevista de 5 h 15, ja que no és la baixada directa sinó que cal superar dos colls abans d'agafar la vall que ens ha de portar al final de l'etapa. En poc temps arribem al col des Calmettes (2.318 m); des d'aquí, per un magnífic camí de flanc, voregem l'estany Blau i ens enfilem fins a la Crête de la Lasse (2.439 m), on gaudim d'un gran panorama i descansem uns minuts abans d'iniciar el descens ja en direcció a Mèrens. La baixada és llarga - unes tres hores - però a poc a poc anem baixant els 1.400 metres de desnivell que ens separen del final de l'etapa. A Mérens agafem el tren fins a Tarascon, des d'on un taxi ens porta a Siguer a recuperar el cotxe que vam deixar aquí fa tres dies.
Aquí podeu veure la panoràmica circular des de la Crête de la Lasse:



dimecres, 5 d’agost de 2009

GR10, etapa 40: Clarans - Refugi de Rulhe

Cabana de Clarans - Jasse d'Artaran - Plateau de la Belle - cabane de la Beille-d'en-Haut -col de la Didorte - col de Beil - col de Terre Nègre - Refugi de Rulhe

Sortim de la cabana de Clarans (1.050 m), on hem dormit en tenda de campanya, i iniciem aquesta nova etapa del GR amb una forta pujada fins a la Jasse d'Artaran (1.695 m). Des d'aquí, per una pista, pugem fins a l'estació d'esquí de fons del Plateau de la Belle (1.817 m). Tenim sort, el bar de l'estació està obert i esmorzem una magnífica tartalette de myrtilles. Seguim per una àmplia pista que va carenan per un seguit de lloms punjant i baixant fins al col de la Didorte (2.093 m). Seguim carenant, ara per un caminet amb grans vistes i arribem, després d'innombrables pujades i baixades, fins al coll de Beil (2.247 m). Des d'aquí només ens queda superar el collet de Terre Nègre i baixar al refugi de Rulhe (2.185 m), punt final de l'etapa. Han estat 8 hores de camí i 1.300 m de desnivell segons la guia; tenint en compte que la guia no registrava les innombrables pujades i baixades que hem fet, segur que hem fet més de 1.500 metres de desnivell. Des del refugi tenim una gran vista de les muntanyes frontereres d'Andorra, dominades pel Pic Negre de Joclar. També veiem el Cilindre d'Escobes, que vam veure des de l'altra banda quan vam pujar el Néressol amb esquís. El sopar del refugi està força bé: comença amb una sopa de verdures una mica aigualida però continua amb un plat de carn amb suc, la taula de formatge i una tartalette.


dimarts, 4 d’agost de 2009

GR10, etapa 39: Siguer - Cabana de Clarans

Siguer - Gestiès - col du Gamel - crête de la Blede - col du Sasc - col de Sirmont - Coudènes - cabana de Clarans

Iniciem la campanya 2009 del GR10 amb una etapa llarga i dura. Després de dormir en un hotel de Vicdessos, de bon matí pugem en cotxe a Siguer (740 m), punt de partida de l'etapa. El camí puja a Gestiés, un poblet penjat a la muntanya, i segueix pujant entre el bosc fins al coll de Gamel (1.390 m). Des d'aquí, ja fora del bosc, pugem per un ample llom cobert d'herba, anomenat Crête de la Bède, carenant amb un gran panorama fins al Pla de Montcamp (1.904 m), un cim arrodonit però amb grans vistes sobre les muntanyes de l'Ariège i Andorra. Fem una foto panoràmica i baixem al col du Sasc (1.798 m). Seguim baixant fins a la Jasse du Sirbal (1.350 m). Des d'aquí encara ens queda superar un coll, el del Sirmont (1.693 m), per arribar a la cabana de Clarans (1.050 m), on tenim previst acabar l'etapa. Plantem la tenda al costat de la cabana, sopem i dormim. Ha estat una etapa dura, 9 hores segons la guia amb 1.500 metres de desnivell, però l'hem superat sense problemes.També tenim aquí la panoràmica circular del Pla de Montcamp:



dijous, 30 de juliol de 2009

Travessia Respomuso - Plan d'Aspe

Després de tres intenses jornades de muntanya, avui només ens queda el retorn. Des del refugi de Respomuso pugem al Collado de la Piedra de San Martín (2.295 m). Des d'allà, una llarga baixada per una plàcida vall ens porta a l'aparcament del Plan d'Aspe, on tenim el cotxe.
Aquí teniu el vídeo recopilatori d'aquesta sortida de quatre dies pel Pirineu Aragonès:


dimecres, 29 de juliol de 2009

Ascensió a la Gran Facha (3.005 m)

Gran Facha
Hem sortit a les set del matí del refugi Respomuso en direcció a la Gran Facha. Fins al coll de la Facha no hi ha cap dificultat; després cal superar la llarga aresta, amb un caminet i algun pas de grimpada, que ens porta al cim. A les 10 del matí hem arribat a la Gran Facha (3.005 m). El panorama és espectacular en totes direccions; veiem ben a prop el Vignemale, el Balaitús, el Midí d'Ossau, los Picos del Infierno ... Fem una panoràmica circular i iniciem el descens per la mateixa aresta fins al coll de la Facha. Des d'aquí, vorejant la Peña de Aragón, pugem el Cambalés (2.965 m). Ja de tornada, seguim la carena fins a la Peña de Aragón (2.918 m) i acabem amb la Petite Fache (2.947 m). En total hem fet quatre cims i tornem ben satisfets al refugi del Respomuso.
Aquí teniu les panoràmiques que hem fet des dels quatre cims que hem coronat avui:


dimarts, 28 de juliol de 2009

Las Frondiellas & Agulla Cadier

Pico de la Frondiella
Hem sortit del refugi d'Arremoulit en direcció a las Frondiellas, el nostre objectiu d'avui. Hem superat el coll de Palas (2.517 m) i hem vorejat per sobre dels llacs d'Arriel fins al Lago Helado. A través del Collado Wallon hem arribat a la cara est de la Frondiella Central, la via normal d'aquest cim. Seguint les fites i petites traces de camí hem arribat a la carena i hem superat, un darrere l'altre, els diversos cims de l'aresta de las Frondiellas:
  • Frondiella Central (3.055 m)
  • Pico de la Frondiella (3.071 m)
  • Frondiella Norte (3.062 m)
  • Agulla Cadier (3.022 m)
El darrer cim, l'Agulla Cadier, és el que presenta més dificultats, ja que cal grimpar per una placa força dreta però amb molt bones preses. Des de la Brecha Cadier hem baixat per una canal també una mica complicada i amb una congesta que hem evitat vorejant-la per la rimaia. Després hem trobat el camí que baixa de la Bretxa Latour, la via normal del Balaitús, que ens ha portat al refugi de Respomuso, on ens hem instal·lat.
Aquí teniu les panoràmiques circulars que hem fet des dels cims de la jornada:


dilluns, 27 de juliol de 2009

Ascensió al Palas (2.974 m)

Pico de Palas
Hem sortit del refugi de Larribet quan començava a clarejar, en direcció al Palas, el nostre objectiu d'avui. Hem arribat al coll de Lavedan (2.615 m) després de superar un parell de congestes de neu. Des d'aquí el Palas té un aspecte inaccessible. Hem baixat una mica per evitar una congesta i hem iniciat la pujada en direcció a la xemeneia Ledormeur, pas clau de la via normal del Palas. Hem superat sense problemes la xemeneia i el tram final d'aresta arribant al cim del Palas (2.974 m). Des del cim tenim un panorama molt extens, dominat pel Balaitús i el Midí d'Ossau. També veiem las Frondiellas, el nostre objectiu de demà. Hem fet una panoràmica circular i les fotos de cim i hem esmorzat una mica. Un cop recuperades les forces, hem iniciat el descens per la part oposada, per l'Aresta dels Geodèsics, una cresta fàcil però espectacular que ens porta fins a la Bretxa dels Geodèsics. Des d'aquí la baixada al refugi és fàcil però com que encara era aviat hem decidit pujar el Pic d'Artouste (2.816 m), que des d'aquí és molt fàcil. És un cim secundari, devaluat per la proximitat gegantina del Palas, però ens ofereix noves perspectives de les muntanyes de la zona i especialment de l'aresta dels Geodèsics del Palas. Hem fet una nova panoràmica, hem retornat a la bretxa dels Geodèsics i, pel camí normal, fins al refugi d'Arremoulit (2.305 m), punt final de l'etapa. Aquest refugi és molt petit i antic; a l'estiu instal·len una mena de carpa per augmentar la capacitat del refugi; a nosaltres ens va tocar dormir a la carpa.
Aquí teniu les panoràmiques circulars que hem fet des dels cims:


diumenge, 26 de juliol de 2009

Refugi de Larribet

Iniciem les activitats d'estiu als Pirineus amb la pujada al refugi de Larribet (2.070 m) des del Plan d'Aste, a prop de la població d'Arrens. Per arribar fins aquí hem hagut de passar el Portalet i el col d'Aubisque. Des de l'aparcament de cotxes del Plan d'Aste, tenim poc més de dues hores de marxa per arribar al refugi però no ens podem distreure perquè donen el sopar a les 7. Arribem a temps i encara podem pujar tot passejant fins a un collet proper des d'on tenim una bona vista del Palas, que és el nostre objectiu de demà. També veiem el Balaitús, que des d'aquí és impressionant.


diumenge, 19 de juliol de 2009

Escalada al Pedraforca: via Pany

Hem tornat a escalar al Pedraforca després de molts anys. Hem fet una via clàssica, la Pany al collet de la Cova, i l'hem superat sense problemes. És una via fàcil però no de les més elegants, ja que combina els trams d'escalada amb alguns trams que es fan caminant. El pas més característic és el ràpel a mitja paret, curt però espectacular. Aquesta via l'havia fet ja tres vegades, la primera el juliol de 1975, la segona el desembre de 1977, en hivernal (però amb poca neu) i la darrera l'octubre de 1984. Precisament en aquesta darrera ascensió de fa gairebé 25 anys, en Joan Guirao va rodar una pel·licula de súper 8 que podeu veure digitalitzada a l'entrada corresponent del blog.


dimarts, 14 de juliol de 2009

Ascensió al Puigmal (2.912 m)

Avui hem fet el Puigmal, tot un clàssic dels Pirineus Orientals. Hem sortit del Coll de Fontalba (2.060 m), on hem deixat el cotxe després d'una llarga pujada per la pista des de Queralbs. A dos quarts de 9 ens hem posat en marxa i hem pujat sense cap problema fins al cim del Puigmal (2.912 m). Allà hem esmorzat i hem fet les tradicionals fotos de cim, a més d'una panoràmica circular. Després hem baixat per la Coma de l'Embut fins a Núria, on hem dinat. Després de dinar, el grup s'ha subdividit: els conductors i alguns acompanyants hem anat pel camí que porta des de Núria fins a Fontalba per recuperar els cotxes. La resta dels expedicionaris han baixat amb el cremallera fins a Queralbs, on ens hem retrobat.


diumenge, 28 de juny de 2009

GR92: Blanes - Tordera

Una etapa curta i fàcil del GR mediterrani entre les poblacions de Blanes i Tordera. El camí va resseguint els horts al costat del Tordera fins a un gran pont per on s'arriba directament al poble de Tordera. Amb aquesta etapa queda enrere la Costa Brava i comença una nova fase del GR, que a partir d'ara anirà resseguint tota la Serra de Marina fins al Tibidabo. Ha fet un dia de molta calor però com que l'etapa era tan curta no hem arribat a suar.


diumenge, 21 de juny de 2009

Intent a les Gorges del Llech

Un intent frustrat de descens de les Gorges del Llech. Segons les ressenyes, el Llech és un dels barrancs més bonics dels Pirineus i els seu descens és molt aquàtic, amb diversos salts i tobogans, però avui les condicions no eren bones, ja que hi havia massa aigua. Quan hem arribat a l'aparcament hem vist, amb sorpresa, que en un dels panells informatius hi havia un ARRETE signat per Le Prefet des Pyrenées Orientales, Chevalier de la Legion d'Honor, que deia, entre altres coses, que la practique de la descente de canyon est interdite dans le massif du Canigou jusq'au 26 juin 2009. La justificació d'aquesta prohibició, que també constava en el document, era que el butlletí de la situació hidrològica dels Pirineus Orientals assenyalava, a 30 d'abril, una cota de neu de 2 m 30 a l'estació nivosa del Canigó i le fort débit d'eau dans les canyons de Massif du Canigou rend actuellement la practique de la descente de canyon imposible. Malgrat tot, hem decidit intentar la baixada pensant que la situació hauria canviat i que, potser, el cabal no era tan gran. Hem baixat al riu i fins i tot hem fet un salt i un parell de tobogans amb efecte rentadora a la recepció però hem arribat al primer tobogan gran i hem vist que el cabal feia perillós el descens i hem decidit deixar-ho per a una millor ocasió. Hem sortit per una canal lateral i hem retornat per un caminet fins a l'aparcament.
Avui no hi ha àlbum, ja que hem fet molt poques fotos.

dissabte, 13 de juny de 2009

BTT per Susqueda

Un cop tancada la temporada d'esquí de muntanya, avui hem fet una sortida en bicicleta de muntanya. Després de discutir les diverses opcions, finalment ens hem decidit per una ruta que surt de la presa del pantà de Sau i dóna tota la volta al pantà de Susqueda. Són uns 50 km de recorregut i més de 900 m de desnivell. La ruta l'hem trobat en el Wikiloc i la veritat és que no era com esperàvem, ja que tenia un tram de pujada molt forta per una pista pedregosa. Després hem pensat que potser hauria estat millor fer-la en sentit invers, ja que la pujada no era tan sobtada. Hem suat molt, ja que feia moltíssima calor i fins i tot hem fet un petit bany en un rierol que hem creuat. Al final hem dinat en una fonda gairebé al final del trajecte.
Aquí teniu la pel·licula de la sortida, obra d'en Joan Guirao.