diumenge, 15 de juny de 1980

Roca Verda, via Nieman-Carreté

Roca Verda, via Niemann-Carreté
Foto d'arxiu: Roca Verda i Roca de l'Ordiguer

Després de dormir al paller d'Estana (cal Baster), vam pujar fins al Prat de Cadí i, per una gran tartera, al peu de la Roca Verda. És una via no massa difícil, malgrat l'aspecte impressionant d'aquesta roca vista des del prat de Cadí. La via està catalogada de quart grau, llarga i amb bona roca però amb algun tram descompost i també amb alguns trams fàcils que trenquen la continuïtat de la via.
La via comença amb una pujada en diagonal per unes terrasses fàcils en direcció a l'esquerra. Fins arribar al peu d'una canal molt marcada. Al peu d'aquesta canal hi ha una cova amb una gran pedra incrustada, visible des de lluny. Sortim de la cova pel forat del fons iniciant un tram d'escalada per la canal, superant la xemeneia amb tècnica de ramonage i arribant a una bretxa al peu de la paret principal de l'Agulla Verda. A continuació fem un flanquejament a la dreta per buscar el centre de l'Agulla Verda; és fàcil però hi ha un tram d'uns tres metres més difícil (V-). Estem al peu d'una ampla canal que superem directament. Al principi és fàcil però després de 30 metres sense dificultat es complica una mica; trobem alguns passos de IV+ i V-. Finalment arribem a una bretxa des d'on podem atacar els cims de les diverses puntes de la Roca Verda. Nosaltres vam superar el cim més proper, sense massa dificultat. Des de la part superior de l'Agulla Verda, un caminet ens porta a l'inici de la Canal del Cristall, per on baixem.

RESSENYA:



MÉS FOTOS: