Vam pujar amb tren des de Barcelona, primer fins a la Tour de Carol amb la Renfe i després amb el tren del SNCF fins a Porté-Puymorens, on vam dormir. En aquell temps no hi havia internet per buscar allotjament ni tampoc hi havia tanta oferta com ara de gîtes d'ètape o similars, de manera que anàvem a l'aventura però en el poble de Porté-Puymorens vam preguntar i un home (crec recordar que ens va dir que era l'alcalde) ens va donar allotjament. Vam dormir amb els sacs de dormir en un garatge. Al matí vam iniciar una llarga travessia. Primer fins a l'Estany de Llanós i després directament al Carlit. Per aquesta banda el Carlit no és tan fàcil com per la via normal que puja de Les Bulloses sinó que cal pujar per canals pedregoses i molt dretes. A més, com que encara estàvem a primers de juny, hi havia força neu a les canals de la cara Nord per on pujàvem. Amb piolet i grampons vam superar la pujada i vam arribar al cim de la Pica del Carlit (2.921 m), el cim més alt del Pirineu Oriental. Vam baixar per l'altra banda, per la via normal fins a Les Bulloses. Des d'aquí hi ha una llarguíssima carretera que porta a Mont Lluis; vam començar a baixar per la carretera però fent auto-stop per si hi havia sort i ens podíem evitar els quilòmetres d'asfalt. Vam tenir sort i ben aviat un cotxe ens va agafar, portant-nos fins a Mont Lluis. Vam anar a dormir a una pensió i al matí vam agafar el tren groc fins a Bourg Madame, vam passar caminant per la frontera i vam agafar el tren a Puigcerdà per tornar a casa.
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada