diumenge, 17 de setembre de 2017

Per la Serra de Busa

El Pla de Busa és un indret singular de les serres prepirenaiques. Es tracta d'un extens altiplà defensat per totes bandes per alts cingles, situat en un extrem de Solsonès, sobre la població de Sant Llorenç de Morunys. Només havíem estat en una ocasió per aquest indret, quan vam fer, l'any 1988, una ruta de BTT per la Serra de Busa. Avui hi hem tornat per fer un recorregut integral que fa tota la volta al Pla de Busa resseguint en bona part del camí els cingles que el limiten.
El punt de partida ha estat la masia del Pujol, una casa rural i restaurant molt popular. Des d'aquí agafem el camí que puja al Pla de Busa pel Pas de l'Escala. Es un camí que puja pel bosc en direcció al cingle i que poc abans d'arribar a dalt supera el pas clau amb l'ajuda d'una escala metàl·lica d'uns 10 metres. Superat aquest pas, que no té dificultat, trobem un tram equipat amb cables d'acer i esglaons de fusta i ben aviat arribem al Pla de Busa. L'itinerari recorre ara tot el cingle per la part superior amb grans paisatges. Hem arribat al mirador de La Bertolina des d'on es veu tota la Catalunya Central, des de Montserrat fins al Montseny. Amb grans vistes, hem anat resseguint el cingle fins a un segon mirador, el del Serrat de la Capella, i després fins al cim de la Guardiola (1.448 m), un vértex geodèsic de primer ordre on hi ha una torre de vigilància d'incendis. Hem fet una panoràmica circular:

Seguint el nostre camí hem travessat el pla, deixant per una estona el cingle, fins arribar al Capolat, on hi ha un altre mirador. Des d'aquí teníen una gran vista de tota la Vall de Lord i les muntanyes del Prepirineu. 
El camí segueix ara cap al cim del Cogull, el més alt de Busa, però abans hem volgut visitar l'indret més singular de la Serra de Busa: el Capolatell. Es tracta d'un apèndix del Pla de Busa que està tancat per tot arreu per alts cingles; l'únic accés és per un pont metàl·lic. Aquest lloc va ser utilitzat com a presó durant la guerra de la Independència per tancar-hi presoners de guerra. El pont era de fusta i un cop que es retirava el pont ningú podia sortir d'aquest presó natural.
Després de visitar aquest indret singular hem tornat enrere fins al mirador del Capolat i hem reprès el nostre camí resseguint el cingle fins al cim del Cogull (1.526 m), el punt més alt de la Serra de Busa. Hem seguit encara pel cingle fins que hem agafat una pista que baixa a l'esquerra. Més endavant hem deixat la pista, agafant un camí que enllaça amb el camí de pujada, per sota del pas de l'Escala. Ja només quedava defer la primera part del camí de pujada però encara hem fet una variant, acostant-nos a la Cova del Xalet, una bauma penjada del cingle que havia estat refugi de fugitius durant la guerra civil. Retornats al camí principal, hem completat la baixada fins al Pujol. 
Ha estat una magnífica excursió que ens ha permès recórrer els indrets singulars de la Serra de Busa i gaudir de grans vistes de la Catalunya Central i el Prepirineu. 
I aquí teniu la pel·licula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

GR1: S.Llorenç
-Llinars, 2016
Per la Vall de
Lord, 2012
BTT pel la Serra
de Busa, 1988

diumenge, 10 de setembre de 2017

El Caminito del Rey

En el segon dia d'estada per Málaga hem recorregut el Caminito del Rey, que era l'objectiu principal del nostre viatge a Andalusia. Es tracta d'un camí equipat -més aviat sobreequipat- que recorre el Desfiladero de los Gaitanes. És un camí espectacular, penjat sobre els espadats del congost, però sense dificultat. 
Havíem llegit comentaris de gent que parlava dels grans perills del camí però la realitat és ben diferent. Aquesta fama de difícil ve de quan el camí, construït fa més de cent anys, estava en estat ruïnós. Efectivament, després de molts anys aquest camí va quedar en desús i es va anar degradant fins al punt de quedar en estat de ruïna total. Recórrer el camí en aquelles condicions no era només perillós sinó temerari però recentment, amb una gran inversió, es va reconstruir totalment habilitant-lo per a la seva explotació turística. Ara la dificultat és mínima i el seu recorregut és més semblant a un parc temàtic que a una activitat en el medi natural. El punt negatiu és la massificació, que desllueix totalment aquesta activitat.
Hem arribat al restaurant El Kiosko, punt de partida de l'aproximació al Caminito. Després de recórrer uns metres per la carretera hem entrat a un túnel, equipat amb llum artificial, que travessa una petita muntanya. A l'altra banda, una pista ens ha portat en pocs minuts al punt de control de l'entrada al parc. Aquí hem fet la primera cua, ja que l'entrada al Caminito està regulada i deixen passar un grup d'unes 50 persones cada cert interval de temps. Ja portàvem les entrades des de casa, comprades per internet, amb indicació de l'hora a la que podíem entrar. Ens han donat el casc, obligatori, i ens han explicat les instruccions i normes de seguretat abans de donar-nos pas.
Finalment hem entrat al camí; l'equipament és màxim, amb passarel·les de fusta i baranes de cable d'acer que el fan molt segur. Hem seguit el camí, penjat sobre els cingles del Desfiladero de los Gaitanes, amb grans vistes del congost. Després d'un tram amb passarel·les hem arribat a la zona intermitja, amb una pista que porta al tram final del Caminito. Després un segon tram equipat i el pont penjat que passa a l'altra banda del riu. Una passarel·la final, penjada d'una paret vertical, ens porta fins al final del Caminito. Només ens quedava un curt tram per una pista per arribar a la parada de l'autobús que ens ha retornat al punt de partida. 


ENTRADES RELACIONADES:

Canal dels 
Ganxos, 2015
Caiac a
Montrebei, 2015
Cala de ses
Baladres, 2015