dilluns, 24 d’abril de 2017

Soum des Salettes (2.976 m) amb esquís

Soum des Salettes
El Soum des Salettes té fama de ser un dels millors miradors dels Pirineus. La seva situació, entre la Vall d'Ordesa i el Massís de Néouvielle, li dóna una perspectiva única. A més, aquest cim és un clàssic de l'esquí de muntanya. Ja feia uns quants anys que teníem aquesta ascensió a la llista d'objectius però, potser perquè ens queda una mica lluny, fins avui no hem trobat el moment de venir a fer-la. Abans de les 8 del matí ja estàvem a l'aparcament de l'estació de Piau-Engaly. Com que l'estació estava tancada per final de temporada, hem pogut seguir una mica per la pista amb el cotxe per evitar els primers metres sense neu. Després d'equipar-nos hem seguit una mica per la pista, ja que l'itinerari normal pel fons de la vall estava sense neu. Més endavant la pista gira totalment. En aquest punt l'hem deixat per baixar suaument fins al fons de la vall, travessant el riu ja invisible sota la neu. Hem superat una pala una mica dreta i hem entrat a la gran coma nevada que porta al Col de Campbieil. La pujada ha estat fàcil i còmoda; després d'una part inicial de poc pendent, quatre llaçades ens han situat al coll. Al darrere del coll, amb un panorama impressionant, una pala de neu puja encara un bon desnivell en direcció al cim. Hem pujat ben amunt però finalment en el tram final, tal com marcava la ressenya que portàvem, hem deixat els esquís i hem pujat amb grampons fins al cim del Soum des Salettes (2.976 m). Aquí hem comprovat que la fama de mirador panoràmic que té aquest cim és ben merescuda. En totes direccions teníem grans vistes dels gegants de la serralada pirinenca. Efectivament, estàvem al cor dels Pirineus. Hem fet diverses fotos panoràmiques:
També hem fet una panoràmica circular:

Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer amb els grampons i després ja amb els esquís als peus. Ha estat una magnífica esquiada, amb neu transformada, pels suaus pendents del Soum des Salettes, i hem gaudit força de l'esquí de muntanya en aquest entorn pirinenc. Només ens hem hagut de descalçar uns minuts per travessar una petita zona sense neu però hem arribat finalment fins al cotxe amb els esquís als peus. Avui hem dinat en el lloc habitual, que no és més que el Restaurant La Cuneta, de fama mundial, abans d'iniciar el llarg retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada; ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:

Campbieil amb
esquís, 2007
Néouvielle amb
esquís, 2006
Pic Long
1989

diumenge, 23 d’abril de 2017

Pic de Piau (2.696 m) amb esquís

Per aquesta semana havíem projectat una sortida als Alps però les males previsions meteorològiques ens han fet desistir del pla inicial i hem decidit aprofitar els dos únics dies de bon temps que s'anunciaven per fer una sortida a la zona de Piau-Engaly, en el Pirineu central, tocant al massís del Néouvielle. Avui hem sortit de casa de matinada però el viatge és llarg, de manera que hem projectat una activitat més aviat curta, tenint en compte que abans de les 10 no podríem iniciar l'ascensió. La idea inicial era pujar el Pic de Bateillance, que es fa des de la mateixa boca nord del túnel de Bielsa però, segons havíem vist a internet, aquesta ascensió estava prohibida per ordre de l'alcalde, de manera que ja havíem preparat el pla B. De totes maneres, a la sortida del túnel hem fet una prospecció, comprovant que efectivament hi havia un cartell amb l'ordre de l'alcalde. Un cop descartat el pla inicial hem posat en marxa el pla B, pujant fins a l'estació d'esquí de Piau-Engaly, ja tancada per final de temporada. El nostre objectiu era el Pic de Piau, un cim relativament fàcil, ideal per a una matinal d'esquí quan l'estació està tancada, ja que bona part de l'itinerari va per les diverses pistes d'esquí de l'estació. Hi havia força neu i hem pogut sortir del pàrquing amb els esquís als peus. L'itinerari no està gaire definit, ja que podem pujar per diferents variants, seguint les diverses pistes. A poc a poc hem anat guanyant desnivell per les instal·lacions de l'estació, avui sense la multitud dels esquiadors de pista, fins arribar al final del telecadira Pic de Piau, el punt més alt de l'estació. Al davant teníem la impressionant cara sudest del Campbieil que s'aixeca sobre l'estació de Piau-Engaly. Hem deixat enrere les pistes i hem completat l'ascensió per una cresta fàcil, primer amb els esquís i al final a peu, ja que la part final tenia més roques que neu. Finalment hem arribat al cim del Pic de Piau (2.696 m). Malgrat ser un cim no gaire alt, el panorama des d'aquí era extraordinari en totes direccions. Cap al sud teníem la carena fronterera més propera, amb els cims de la Vall d'Ordesa dominats pel Monte Perdido. Cap a l'est vèiem els cims de l'entorn de Viadós i el Posets. Més avall la vista arribava fins al Cotiella, i al davant mateix teníem els grans espadats del Cambieil, caient sobre l'estació d'esquí. Hem fet una panoràmica circular:

Hem menjat una mica contemplant el panorama i hem iniciat el descens, primer per la petita cresta final i després per les pistes de l'estació, amb bona neu fins al final, a l'aparcament de Piau-Engaly. Hem anat a dormir al refugi de Pineta, situat a peu de carretera a la vall del mateix nom; el guarda ens ha dit que no podia donar-nos sopar però ens ha fet un favor perquè hem baixat a sopar a Bielsa al restaurant Los Valles, on ens han servit un bon menú, arrodonit amb unes postres a base de les típiques torrijas.
I aquí teniu la pel·licula de la jornada; ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió Punta
Suelza, 2016
Aguilletes i
Marioules, 2008
Pico de Puerto
Viejo, 2007