Google+

dissabte, 14 març de 2015

Camí dels Bons Homes: Guils - Porta

Sisena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Guils de Cerdanya i Porta. És la segona part de la variant hivernal que evita el pas per la Portella Blanca d'Andorra que en aquesta època de l'any està nevada i no és practicable per als senderistes. Hem començat la jornada a Guils, on ens ha deixat l'autocar, esmorzant en el mateix restaurant on vam dinar al final de l'etapa anterior. Quan hi hem arribat ja tenien la taula parada amb els croissants i les pastes a punt. Després d'esmorzar hem sortit del poble i ben aviat hem arribat a la frontera francesa, totalment imperceptible, iniciant una lleugera baixada en direcció a la vall del Querol. Hem passat ben a prop de La Tour de Carol però no hem entrat al poble sinó que hem agafat una pista paral·lela a la via del tren i al riu per on hem seguit vall amunt veient al fons el Pic de Fontfreda, molt nevat. El camí puja per la vall passant en alguna ocasió el riu i la via del tren. Hem passat per Quers, un poblet molt petit, i hem arribat a Cortvassill, un poble una mica més gran però solitari. Ens hem aturat a esmorzar al costat de l'església mentre el dia, que havia començat clar i lluminós, s'anava tapant. Poc més enllà hem passat pel costat de les torres de Querol i, després de travessar per darrera vegada la carretera, hem iniciat la part final del camí, la de més pendent. El camí puja per l'obaga entre el bosc. Fins aquí havíem trobat clapes de neu pel camí però a mesura que anàvem pujant la neu era més abundant fins que la capa blanca era ja contínua. Hem arribat al punt més alt de l'etapa, el pont de fusta sobre la Ribera de Campcardós. Aquí acaba la variant hivernal, enllaçant amb el Camí dels Bons Homes "oficial" que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Mirant enrere, hem pogut veure la silueta escarpada del Peiraforca i el Roc Colom a la part alta de la vall. La neu era aquí molt abundant i, a més, començava a nevar intensament però ja teníem l'etapa al sac; només ens quedava baixar per un bon camí que en mitja hora ens ha portat al poble de Porta on ens esperava l'autocar. Ja motoritzats, hem baixat a Puigcerdà on teníem encarregat el magnífic menú del restaurant Tapanyam amb les seves especialitats. Com és normal, la majoria dels caminadors han triat el trinxat de la Cerdanya com a primer plat, mentre que amb el segon hi ha hagut diversitat d'opinions però amb majoria relativa per a l'estofat de vedella.
Tenim una pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la
Fontfreda, 2009
Ascensió al Roc
Colom, 1976
Ascensió al
Carlit, 1974

dissabte, 7 març de 2015

Pics de Cassamanya amb esquís

Després de moltes setmanes de mal temps, nevades i vent, avui la previsió era inmillorable i hem reactivat la temporada d'esquí de muntanya que teníem una mica aturada. El Pic de Cassamanya és un clàssic de l'esquí de muntanya a Andorra. Tot i que és una ascensió més aviat fàcil, la seva situació central al Principat fa que tingui una panoràmica extraordinària de tot Andorra. Ja havíem fet aquesta ascensió l'any 1986 però teníem ganes de repetir-la. Ahir al vespre vam arribar a Andorra i vam anar a dormir a l'alberg de la Comella. Avui de bon matí hem començat la pujada en cotxe per la carretera del Coll d'Ordino, que estava tallada just en el coll. En realitat, l'itinerari d'esquí de muntanya comença en un pàrquing que hi ha una mica abans, però com que avui venien raquetistes i esquiadors, hem anat pel camí d'estiu que comença en el coll d'Ordino. El camí puja plàcidament carenant pel bosc fins que, ja en terreny obert, s'ajunta amb l'itinerari normal amb esquís. A poc a poc hem anat pujant per tot el llom de la muntanya amb grans panorames per totes bandes. L'ascensió és fàcil però hi ha un parell de pales força dretes. També hem hagut d'anar evitant algunes plaques pelades a conseqüència del vent dels dies passats. Hem arribat al cim del Cassamanya Sud (2.740 m) amb un dia radiant i un panorama molt extens. Hem fet la panoràmica circular:

Aquí acabava la clàssica ascensió d'esquí de muntanya però el dia era molt bo i encara era aviat, de manera que hem pensat en completar la jornada pujant també el Cassamanya Nord, una mica més alt que el Sud i situat al final d'una carena relativament fàcil. Hem dividit el grup i mentre alguns feien la migdiada contemplant el gran panorama, els altres ens hem acostat al cim superior. No ha estat gens difícil, tot i que cal anar amb compte. Hem passat pel Cassamanya del Mig (2.725 m), un petit cim secundari, i finalment hem arribat al cim del Cassamanya Nord (2.752 m). Des d'aquí el panorama era encara més extens; hem fet una nova panoràmica circular:

Hem desfet el camí per tornar al Cassamanya Sud, on ens hem posat els esquís (els de cavalleria) o les raquetes (els d'infanteria) iniciant el descens. Evidentment, ben aviat els raquetistes han quedar molt enrere mentre els esquiadors gaudíem d'una magnífica esquiada en neu molt bona. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem tirant pel dret, per la vall, fins arribar a la carretera. Hem hagut d'esperar gairebé un parell d'hores que els raquetistes arribessin al Coll d'Ordino i baixessin amb els cotxes a buscar-nos.
Hem rodat dues pel·licules, una centrada en l'esquí de muntanya i l'altra en els esports de raqueta. Aquí teniu la primera, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



I la segona, cedida per Edicions JGB per als nostres seguidors:



ENTRADES RELACIONADES:
Pic d'Estanyó
amb esquís, 2010
GR11: Encamp-
Ordino, 1997
Cassamanya
amb esquís, 1986