Google+

dissabte, 25 octubre de 2014

Camí dels Bons Homes: Peguera - Gósol

Segona etapa d'aquest camí de gran recorregut. L'autocar ens ha deixat a la carretera de Fumanya, just en el punt on ens va recollir al final de l'etapa anterior. Ham baixat per la pista fins al poble abandonat de Peguera, punt de partida d'aquesta etapa. Avui érem 32 caminadors, una bona colla. La primera part del camí va per pistes fins a un punt de bifurcació on cal triar entre dues variants del camí. Nosaltres hem triat la més maca, la que puja pel costat de les roques del Ferrús i per la Bauma de l'Estret. Ens hem aturat a esmorzar sota la Roca Gran de Ferrús i hem seguit, en forta pujada, fins a al coll de l'Estret,  a gairebé 2000 metres. Aquí comença el sector més interessant de l'excursió; un caminet que flanqueja la muntanya en lleugera baixada passant per sota del cingle i de dues baumes característiques: la de l'Estret i la de l'Orenella. Hem arribat al coll del Portet, un ample altiplà verd amb un panorama extraordinari, situat a 1.828 metres. Des d'aquí teníem una bona vista de la paret sud del Pedraforca; també es veia el poble de Gósol, punt final de la nostra excursió, encara molt lluny. Per una pista hem arribat a la Font del Portet, on cal deixar el camí gran i agafar un corriol que baixa fent llaçades pel bosc en direcció a Gósol. Hem arribat a una pista, entrant al sector final de l'excursió, un llarg recorregut per pistes i camins, passant per alguns pobles (Feners, l'Espà i Sorribes). Finalment hem arribat a Gósol, on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Cal Puixica.


ENTRADES RELACIONADES:
La Gran Diagonal
del Pedra, 2014
Ascensió al Cap
del Verd, 2012
Via Pany-Haus
Pedraforca, 1978


dissabte, 11 octubre de 2014

Ascensió al Pic d'Escobes (2.781 m)

Avui hem visitat novament la Vall d'Incles, per fer l'ascensió al Pic d'Escobes, un dels cims més característics d'Andorra al límit amb l'Ariège. De passada, hem fet també el Pic de Noé, un cim secundari però amb una gran panoràmica. Hem arribat de bon matí al pont de la Baladosa, punt final de la carretereta que puja per la Vall d'Incles i hem iniciat la caminada. Avui l'ascensió era fàcil, de manera que no portàvem cap mena de material tècnic i, per tant, era una expedició lleugera. El camí, molt ben marcat perquè és un dels indrets més rercorreguts pels turistes, ens ha portat fins al refugi de Juclar, al costat dels llacs del mateix nom. Ens hem aturat a esmorzar en el refugi i hem continuat el nostre camí. Ja havíem passat per aquests indrets fa poc més d'un any, quan vam fer la magnífica ascensió al Pic de Rulhe. Avui hem seguit el mateix itinerari fins a la Collada de Juclar, des d'on teníem una visió impressionant de la cara sud del Pic de Rulhe, per on vam pujar en aquella ocasió. No hem travessat el coll sinó que hem seguit un bon camí, marcat com a GR, fins al Coll d'Alba. Allà hem deixat el camí i hem iniciat l'ascensió al Pic de Noé. Hi ha traces de camí i fites que faciliten l'orientació i ens ajuden a buscar els millors passos sense gairebé haver de grimpar. Hem arribat al fil de la carena just al costat del Pic de Noé. Ens hem desviat una mica del camí de l'Escobes per pujar aquest cim secundari; ens pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Noé (2.748 m). Des d'aquí teníem una visió espectacular del Pic de Rulhe, el Pic d'Alba i el nostre objectiu d'avui, el Pic d'Escobes. Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:

Hem retornat a l'aresta i hem agafat un caminet que, evitant els trams més escarpats de la cresta, ens ha portat en poc temps al peu de l'Escobes. Des de lluny aquest cim té un aspecte impressionant però per aquesta banda la seva ascensió és ben fàcil. Un caminet molt ben traçat amb algun pas de grimpada ens ha portat ben fàcilment fins al cim. Hem arribat al Pic d'Escobes (2.781 m) des d'on hem gaudit d'un gran panorama sobre les muntanyes andorranes i de l'Ariège. Hem fet una nova panoràmica circular:

El retorn previst era pel mateix camí de pujada però en Joan ha proposat que una part del grup baixés per la Vall de Siscar fins a l'Hospitalet d'Andorra, per convertir en travessia la nostra ascensió, fent-la més interessant que anar i tornar pel mateix camí. Com que havíem de recuperar el cotxe que havíem deixat al Pont de la Baladosa, hem partit el grup: dos per la Vall de Siscar i dos per la Vall d'Incles. Els de la vall andorrana hem recuperat el cotxe i hem baixat fins a l'Hospitalet, on hem rescatat en Joan i en Pablo, satisfets per la magnífica travessia que havien completat.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors dels blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Tosse de
Pédourrés, 2014
Ascensió al Pic
de Rulhe, 2013
GR10: Clarans-
Ref.Rulhe, 2009