Google+

dissabte, 11 octubre de 2014

Ascensió al Pic d'Escobes (2.781 m)

Avui hem visitat novament la Vall d'Incles, per fer l'ascensió al Pic d'Escobes, un dels cims més característics d'Andorra al límit amb l'Ariège. De passada, hem fet també el Pic de Noé, un cim secundari però amb una gran panoràmica. Hem arribat de bon matí al pont de la Baladosa, punt final de la carretereta que puja per la Vall d'Incles i hem iniciat la caminada. Avui l'ascensió era fàcil, de manera que no portàvem cap mena de material tècnic i, per tant, era una expedició lleugera. El camí, molt ben marcat perquè és un dels indrets més rercorreguts pels turistes, ens ha portat fins al refugi de Juclar, al costat dels llacs del mateix nom. Ens hem aturat a esmorzar en el refugi i hem continuat el nostre camí. Ja havíem passat per aquests indrets fa poc més d'un any, quan vam fer la magnífica ascensió al Pic de Rulhe. Avui hem seguit el mateix itinerari fins a la Collada de Juclar, des d'on teníem una visió impressionant de la cara sud del Pic de Rulhe, per on vam pujar en aquella ocasió. No hem travessat el coll sinó que hem seguit un bon camí, marcat com a GR, fins al Coll d'Alba. Allà hem deixat el camí i hem iniciat l'ascensió al Pic de Noé. Hi ha traces de camí i fites que faciliten l'orientació i ens ajuden a buscar els millors passos sense gairebé haver de grimpar. Hem arribat al fil de la carena just al costat del Pic de Noé. Ens hem desviat una mica del camí de l'Escobes per pujar aquest cim secundari; ens pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Noé (2.748 m). Des d'aquí teníem una visió espectacular del Pic de Rulhe, el Pic d'Alba i el nostre objectiu d'avui, el Pic d'Escobes. Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:

Hem retornat a l'aresta i hem agafat un caminet que, evitant els trams més escarpats de la cresta, ens ha portat en poc temps al peu de l'Escobes. Des de lluny aquest cim té un aspecte impressionant però per aquesta banda la seva ascensió és ben fàcil. Un caminet molt ben traçat amb algun pas de grimpada ens ha portat ben fàcilment fins al cim. Hem arribat al Pic d'Escobes (2.781 m) des d'on hem gaudit d'un gran panorama sobre les muntanyes andorranes i de l'Ariège. Hem fet una nova panoràmica circular:

El retorn previst era pel mateix camí de pujada però en Joan ha proposat que una part del grup baixés per la Vall de Siscar fins a l'Hospitalet d'Andorra, per convertir en travessia la nostra ascensió, fent-la més interessant que anar i tornar pel mateix camí. Com que havíem de recuperar el cotxe que havíem deixat al Pont de la Baladosa, hem partit el grup: dos per la Vall de Siscar i dos per la Vall d'Incles. Els de la vall andorrana hem recuperat el cotxe i hem baixat fins a l'Hospitalet, on hem rescatat en Joan i en Pablo, satisfets per la magnífica travessia que havien completat.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track d'aquesta ascensió. I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors dels blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Tosse de
Pedourres, 2014
Ascensió al Pic
de Rulhe, 2013
GR10: Clarans-
Ref.Rulhe, 2009


dissabte, 4 octubre de 2014

Barranc de Culles

Avui hem fet el barranc de Culles, també anomenat barranc de Montanissell, a l'Alt Urgell. No és un barranc molt popular; més aviat és dels que s'anomen "per a col·leccionistes" i no és dels millors que hem fet, tot i que té algun sector interessant. El vam trobar ressenyat a la publicació que es va fer amb motiu de la concentració internacional de barranquistes de l'estiu passat a Organyà i sobre el paper semblava interessant. Cal fer una maniobra de cotxes relativament llarga, deixant un cotxe a la sortida del barranc, al costat d'una petita agrupació de cases anomenada Santa Eulàlia, i pujar al poble de Montanissell per iniciar el descens. En la maniobra ja hem tingut un petit entrebanc perquè la carretera de Montanissell surt d'Organyà però a l'entrada de Coll de Nargó hi ha una carretereta asfaltada amb un rètol de carretera que diu Montanissell. Hem pensat que era una carretera nova, potser una pista recentment asfaltada, i hem agafat aquesta carretereta. Al cap d'uns tres quilòmetres s'ha acabat l'asfalt i ens hem trobat en una pista pedregosa només apta per a vehicles tot terreny... Hem tornat enrere i hem anat abuscar la carretera bona que ens ha portat a Montanissell. Des del poble, una pista ens porta a l'inici del barranc, però està en mal estat i és millor sortir caminant del mateix poble. En cinc minuts hem arribat a l'inici del barranc, que inicialment està ple d'esbarzers. El descens en general és poc motivador, amb alguns sectors interessants separats per llargues zones sense cap interès i plens de vegetació. La part inicial estava totalment seca però cap a la meitat del descens ja corria un filet d'aigua i el final ja era més aquàtic i hem pogut fer diverses remullades i fins i tot algun salt. Al final del barranc, un camí fàcil que va resseguint un tub de canalització d'aigua ens ha portat al punt on havíem deixat el primer cotxe. Hem pujat a Montanissell a recuperar l'altre cotxe i hem acabat la jornada dinant en el bar del poble amb una magnífica terrassa panoràmica.
Podeu veure un petit àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track amb el camí d'aproximació i el retorn. Aquesta vegada hi ha dos vídeos; el primer ha estat cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

El segon vídeo ha estat cedit per l'altra productora associada al blog, Edicions JGB, per a tots els nostres seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Fontanella, 2011
Barrancs de
Fenollet, 2010
Barranc de
l'Espunya, 2005