Google+

dissabte, 12 juliol de 2014

Ascensió al Pic de Tristaina (2.876 m)

Feia temps que volia pujar el Pic de Tristaina, un dels cims més característics d'Andorra, al límit amb l'Ariège. És una ascensió curta, ja que la carretera d'accés a l'estació d'esquí d'Ordino ens deixa a 2.200 metres. Des d'aquí només hi ha 650 metres de desnivell; per tant, l'ascensió és fàcil tot i que la via normal té un parell de passos delicats. Ahir al vespre vam arribar a l'estació d'esquí i vam plantar les tendes de campanya. La previsió del temps era bona però hi havia núvols a les carenes; vam pensar que es complirien les previsions del temps i al matí tindríem el cel blau. A mitja nit ha començat una pluja fina i al matí tot estava cobert de boira ploranera. Una vegada més en aquest estiu estrany, la realitat desmentia els pronòstics i ens tocava mal temps. Hem esmorzat una mica, hem desmuntat les tendes i hem iniciat la pujada. El camí comença pujant als Estanys de Tristaina, els més visitats dels Pirineus. Després s'enfila directament cap al Tristaina. Avui des dels llacs no es veia el cim, ja que estava tapat per la boira, però un camí molt ben marcat, amb rodones grogues, ens ha portat en direcció al cim. Mentre pujàvem la boira anava i venia, i fins i tot en algun moment ha sortit el sol i hem arribat a veure aparèixer la Pica d'Estats entre els núvols però tot plegat ha estat una il·lusió momentània perquè la boira ho anava tapant tot. Ja molt amunt, el camí ens porta a una canal que és l'únic pas una mica delicat de l'ascensió. L'hem superat sense problemes i hem arribat a la cresta final on la boira era més espessa i el vent bufava una mica. Hem arribat al cim del Tristaina (2.876 m) però no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim. Hem vist a sota, a l'altra banda de la muntanya, l'Estany Forcat, encara força glaçat. Hem fet quatre fotos però no ha estat possible fer la panoràmica circular des d'aquest cim. A més, mentre menjavem una mica abans de la baixada, ha començat a nevar; ha estat poca cosa però suficient per indicar-nos que el dia no milloraria. El pla original era resseguir la cresta fins al Pic de l'Estany Forcat i baixar per l'altra banda del Circ de Tristaina però hem decidit tornar pel mateix camí de pujada donant per acabada l'excursió. Ja de baixada amb el cotxe, ens hem aturat en el restaurant Arans i hem menjat el seu magnífic menú amb un plat estrella: arròs amb conill i bolets ...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track d'aquesta activitat. Finalment, aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la Coma
de Seignac, 2012
Pic de Font
Blanca, 2011
GR10: Bassiès-
Goulier, 2008


dissabte, 5 juliol de 2014

Ascensió a la Tuca de Vallibierna (3.056 m)

Avui hem tancat la temporada amb el grup del GR, com és ja tradicional, amb l'ascensió a un cim del Pirineu. En les temporades anteriors hem fet ascensions molt interessants: el Comapedrosa, el Canigó, el Posets, la Pica d'Estats i el Puigmal. Aquest any hem triat un tresmil relativament fàcil, especialment sortint de l'estany de Llauset on una carretereta arriba als 2.200 m. El projecte incial implicava dormir al refugi de Conangles però quan vam voler reservar ja estava complet i hem acabat a l'hotel Flor de Neu, del Pont de Suert, molt confortable. Al matí ens han donat un esmorzar espectacular que ens ha deixat més que satisfets i preparats per a una llarga jornada de muntanya. Després de la llarga aproximació en cotxe fins a l'estany de Llauset, hem començat a caminar, el grup de 20 excursionistes, al voltant de les 9 del matí. La previsió del temps era molt bona però aviat hem vist que la cosa no seria tan maca com ens imaginàvem, ja que hi havia núvols i la part superior de la muntanya estava coberta de boira. A poc a poc hem anat pujant entre els molts estanys escampats per aquesta zona; hem passat diverses congestes però la neu no estava massa dura i el pendent era suau, de manera que no hem hagut de fer ús dels grampons que portàvem. Hem arribat a l'avantcim oriental, on comença la cresta que porta al cim; la cresta és fàcil, ja que gairebé no cal utilitzar les mans, però impressiona per la timba que tenim a banda i banda, tot i que avui la boira no deixava veure gaire cosa. Hem arribat al cim de la Tuca de Vallibierna (3.056 m). La boira tapava el gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim, de manera que no hem pogut fer la panoràmica circular. A continuació ens hem acostat al pas de cavall, una fina aresta que comunica el Vallibierna amb la Tuca de las Culebras. Com que ja coneixíem el pas, hem vingut preparats amb material de seguretat. Hem muntat un passamans (hi ha tres pitons ja col·locats) amb la corda de 60 m en doble i hem començat a travessar el pas. No l'hem passat a cavall sinó en bavaresa, aprofitant les magnífiques preses que hi ha. Finalment hem arribat 12 persones al cim de la Tuca de las Culebras (3.051 m). La idea inicial era baixar per l'altra banda, pel coll de Llauset, però com que feia mal temps i no tots han travessat el pas, hem decidit no partir el grup i baixar pel mateix camí de pujada. Hem tornat a travessar el pas de cavall i, a poc a poc, hem anat baixat fins al punt de partida. Se'ns ha fet molt tard però hem acabat molt satisfets d'aquesta gran jornada de muntanya.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·licula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:

I aquí tenim l'altra pel·lícula del Vallibierna, la de la productora  Edicions JGB, també associada al Blog de Muntanya: 


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Comapedrosa, 2013
Ascensió al
Posets, 2011
Ascensió al
Vallibierna, 1979