Google+

dissabte, 18 de juliol de 2015

Torrent de Fontalba

Amb la calor tan forta que patim, avui volíem fer alguna activitat refrescant, un barranc aquàtic on poder remullar-nos ben remullats i gaudir de la fredor de les aigües dels Pirineus. Havíem vist un article recent de la revista Muntanya sobre barrancs del Pirineu Oriental en el que es parlava d'aquest descens; també apareix en un llibre publicat recentment sobre barrancs dels Pirineus Orientals. Amb aquests avals pensàvem que seria una bona activitat i que podríem gaudir d'un descens interessant. Ha estat decebedor. El Barranc de Fontalba no justifica, ni de bon tros, el desplaçament a la Vall de Ribes ni tampoc la llarga pujada per la pista de Fontalba. Hi ha pocs ràpels, és molt obert i la majoria de ràpels són més aviat rampes de poc pendent. Hi havia força aigua, això sí, però ni un gorg on poder fer una sucada integral ni cap salt que doni una mica d'alegria al descens. Pot ser que després de fer el Gorg Blau i Sa Fosca a l'illa de Mallorca tot ens sembli poca cosa però, realment, desaconsellem fer aquest barranc (excepte a col·leccionistes compulsius).
Per fer el barranc és inevitable fer maniobra de cotxes, ja que cal pujar al Coll de Fontalba per la llarga pista i en acabar el barranc cal baixar al poble de Queralbs. Des del coll de Fontalba cal seguir el camí de Núria; poc després de passar la Dou de Fontalba (una sorgència de gran cabal), cal baixar pel dret a buscar el torrent al fons de la Vall, molt visible. Encara hem hagut de caminar una estona al costat del riu fins arribar al primer estretament on ens hem equipat. Hem fet un petit ràpel des d'una anella i hem seguit caminant riu avall. Més avall hem trobat alguns ràpels sense massa història, encara que amb un bon cabal que donava una miqueta d'emoció al descens i ens refrescava. Al final hem arribat al pas clau, el ràpel llarg, que es pot fraccionar, ja que té més de 50 metres. No té massa interès perquè es tracta d'una rampa relliscosa però és el millor que hem trobat. Hem arribat al final del descens on hi ha una petita resclosa i hem baixat uns metres més fins a la via del cremallera. Per baixar a Queralbs hem travessat un tram de túnel antic del cremallera enllaçant amb el camí que baixa de Núria. Un cartell ens ha recordat la trista realitat: encara ens quedaven gairebé dues hores de camí per arribar a Queralbs i després encara havíem de pujar en cotxe per la llarga pista per recuperar l'altre cotxe que havíem deixat al Coll de Fontalba. Definitivament, el torrent de Fontalba no justifica el desplegament de mitjans necessari per fer-lo.
Avui l'àlbum té poques fotos, com és habitual en les activitats de barranquisme, però tenim en preparació un vídeo, que s'està editant en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat el publicarem en el blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de la
Corba, 2013
Gorges de
Núria, 2012
Salt del
Grill, 2005

dissabte, 11 de juliol de 2015

Ascensió al Carlit (2.921 m)

El Carlit és el cim més alt dels Pirineus Orientals però la seva ascensió des del llac de les Bulloses no té massa dificultat (a l'estiu) amb l'única excepció d'un curt tram de grimpada a la part final. És un cim apte per a tots els públics i per això l'hem triat aquest any per fer la sortida col·lectiva del grup del GR. És ja una tradició d'uns quants anys tancar la temporada del GR amb l'ascensió d'un cim dels Pirineus amb aquesta característica: que sigui apte per a tots els públics. Fa dos anys vam pujar el Comapedrosa, el cim més alt d'Andorra i l'any passat el Vallibierna, un tresmil de la Ribagorça aragonesa. Aquest any érem pocs: l'onada de calor que ens ha atacat aquests dies de juliol ha fet estralls i la majoria dels caminadors han preferit anar-se'n a la platja o quedar-se a casa enganxats a l'aparell d'aire condicionat. Aquest matí només dotze irreductibles hem iniciat l'ascensió des del llac de les Bulloses. La carretera que hi puja té el tràfic restringit a l'estiu i hem hagut d'agafar l'autobús que puja a les Bulloses des de l'aparcament situat a l'inici de la carretera, a prop de Mont Lluís. El camí puja sense massa pendent entre els molts llacs de la zona; el Carlit es veu lluny i fins al cap d'una bona estona no hem arribat al peu de la muntanya, on el camí es redreça i comença de veritat l'ascensió. El camí està molt marcat, ja que cada dia d'estiu puja un bon grapat d'excursionistes al Carlit, un cim molt popular. A la part final el camí s'enfila per un rocam i cal fer servir una mica les mans però la dificultat és mínima i tots l'han superat sense cap problema. Des del cim es veu tota la Cerdanya i l'Ariège. Hem distingit els cims més propers com el Coma d'Or i el Puigpedrós de Llanós,  a més dels Perics, i a sota mateix teníem l'Estany de Llanós. També hem vist la vall per on vam pujar al coll de Puymorens en el recorregut del Camí dels Bons Homes. Hem fet un grapat de fotos de cim i una panoràmica circular:
Després de descansar uns minuts contemplant el panorama hem iniciat el descens pel mateix camí. Més avall hem deixat l'itinerari de pujada per fer una petita variant que ens ha permès recórrer uns quants llacs més dels molts que hi ha escampats per l'altiplà del Carlit. Ens hem aturat a dinar al costat de l'Estany de Trebens i hem completat el descens retornant a les Bulloses on hem agafat l'autobús de tornada al pàrquing.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Vallibierna
2014
Comapedrosa
2013
Carlit
1974