Google+

dissabte, 2 de maig de 2015

Pics de Cataperdís i Arcalís amb esquís

L'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís és el darrer lloc on es pot practicar l'esquí de muntanya a final de temporada a Andorra. Segurament a causa l'orientació de la vall, aquí la neu es conserva força. A més, la carretera d'accés a l'estació d'esquí ens permet pujar molt amunt, de manera que podem sortir amb els esquís als peus sense haver de carregar-los. Avui, després de dues sortides carregant els esquís a l'esquena en bona part de la pujada, hem vingut a l'estació d'esquí d'Ordina-Arcalís per fer una ascensió relativament fàcil però molt interessant. Avui érem tres excursionistes; dos amb esquís i un tercer que practicava la nova variant esportiva dels passejadors de raquetes. Aquesta modalitat esportiva consisteix en pujar amb les raquetes a la motxilla, enfontsant-se a la neu fins a mitja cuixa i no posar-se-les mai per molt tova i pesada que sigui la neu. Hem deixat el cotxe a la tercera llaçada de la carreetera, des d'on hi havia ja neu contínua. L'itinerari puja per les pistes de l'estació; per això aquesta ascensió s'ha de fer a finals de temporada, quan les pistes ja estan tancades. Hem pujat per pales de poc pendent i amb bons panorames fins arribar a una bretxa situada al sud de la Portella d'Arcalís per on puja el camí d'estiu. Des d'aquí ja es veu el Pic de Cataperdís amb la seva fita monumental en el cim. Hi ha les instal·lacions superiors de dos telecadires moderns. Des d'aquí es pot pujar en direcció a la Bretxa d'Arcalís per on va el camí d'estiu i l'itinerari normal d'esquí quan hi ha força neu, però avui es veia una mica pedregós mentre que al davant, una pala amb força neu portava directament a la carena. Hem pujat sense massa dificultat i ben aviat hem arribat a la carena, més a prop del Pic d'Arcalís que del de Cataperdís. A partir d'aqui ja no era esquiable, de manera que hem deixat els esquís i les motxilles i, carenant, hem anat a pujar el Pic de Cataperdís, el primer i més important objectiu de la jornada. El camí ha estat fàcil i ben aviat hem arribat al Pic de Cataperdís (2.805 m). El dia s'havia anat tapant i el el gran panorama que vèiem de pujada ha anat quedant cobert de boira. Malgrat tot, encara hem pogut fer la panoràmica circular:
Des d'aquí s'hauria de veure, ben a prop, la Pica d'Estats. De pujada l'hem vist, una mica tapada de núvols amb el Montcalm ben visible al costat però ara ja està tot tapat. Hem iniciat al retorn al punt on teníem els esquís, desfent el camí. Ara ja estava tot tapat de boira però encara ens quedava el segon objectiu de la jornada. El Pic d'Arcalís està més a prop que l'altre però la cresta és més trencada i entretinguda; en alguns punts cal utilitzar les mans però no hi ha massa dificultat si les condicions són bones. Hem arribat al cim de Pic d'Arcalís (2.776 m), envoltats de boira i hem fet la foto de cim però no hem pogut fer panoràmica circular a causa de la boira. Hem retornat als esquís i hem iniciat el descens esquiant per les desertes pistes de l'estació d'Ordino-Arcalís fins a la porta del cotxe. La neu no estava massa bé però era molt millor que les pastetes que vam trobar la setmana passada a la Serrera.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Tristaina, 2014
Pic de Font
Blanca, 2011
La Pica
d'Estats, 2006

dissabte, 25 d’abril de 2015

Pic de la Serrera (2.912 m) amb esquís

El Pic de la Serrera és, potser, la més clàssica de les ascensions d'esquí de muntanya a Andorra. Jo ja l'havia fet l'any 1981 però, evidentment, l'activitat estava caducada i calia renovar-la. Per això aquesta temporada ja vam programar des de bon principi l'ascensió  a la Serrera. El mal temps, tan freqüent en aquesta temporada tan fluixa, no ens ha permés fins ara, quan la temporada està ja força avançada, fer aquesta ascensió. Potser hem fet tard perquè ja hi ha poca neu i, a més, avui estava molt tova i pesada i el temps tampoc no acompanyava, de manera que no ha estat una bona esquiada. Tot i això, l'ascensió ha valgut la pena i hem gaudit d'un gran ambient de muntanya en un dia molt gris. Hem sortit de casa de matinada i al voltant de les 9 del matí hem deixat el cotxe al final de la pista de la Vall de Sorteny. El dia era gris perà la previsió era de temps relativament bo al matí i pluja a la tarda, de manera que hem iniciat l'ascensió. Sense neu, hem arribat en pocs minuts al refugi de Sorteny i hem seguit pel camí d'estiu, també sense neu. Quan hem arribat al pont del riu de la Cebollera, a 2.157 m, ja ens hem pogut calçar els esquí i iniciar pròpiament l'esquiada. No tots, perquè avui anàvem dos esquiadors i dos raquetistes. Hem passat el Pas de la Serrera i hem baixat lleugerament fins a la Pleta de la Serrera per seguir per la Vall principal cap amunt. Ens hem separat en dos grups: els raquetistes han anat a buscar la collada dels Meners per pujar per la carena mentre els esquiadors hem tirat amunt per anara buscar un llom, el contrafort sud de la Serrera, per on puja el clàssic itinerari d'esquí. Hi ha algun tram una mica dret però hem arribat sense problemes a la carena cimera i al propi cim de la Serrera (2.912 m). Estava molt tapat i allà dalt feia vent, de manera que no ens hem entretingut massa. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim es veia un gran panorama, avui molt gris i ennuvolat, dominat en primer pla pel Pic d'Estanyó. Hem començat a baixar, amb la neu molt pesada i humida després d'alguns dies de calor. No ha estat una gran esquiada sinó mes aviat el que anomenem "esquí de supervivència". Hem baixat pel mateix itinerari de pujada i a la Pleta hem retrobat els raquetistes que havien renunciat a fer cim. Hem baixat esquiant fins al pont i després, novament amb els esquís a l'esquena, fins al punt de partida. Portàvem un entrepà per dinar però hem recordat el dinar que vam fer el dia de l'ascensió al Tristaina, quan vam menjar aquell menú que tenia l'arròs amb conill i bolets com a plat estrella en el restaurant Arans i no hem pogut resistir la temptació. Tot i que hem arribat quan ja gairebé tancaven el menjador, encara ens han servit i hem pogut tornar a menjar aquell arròs amb conill i bolets.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors de blog:



També tenim el vídeo dels raquetistes. Aquesta ha estat produït per Edicions JGB i cedit també per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Coma de Seignac
amb esquís, 2012
Pic d'Estanyó
amb esquís, 2010
Pic de la Sarrera
amb esquís, 1981