dissabte, 27 d’abril del 2024

Bores del Borró

Bores del Borró
Les Bores del Borró és un sistema subterrani, un conjunt de galeries que travessen un terreny de guixos sota un bosc humit. Algunes galeries es poden recórrer caminant però també hi ha gateres estretes, fangoses, humides i fins i tot inundades.
Nosaltres no preteníem recórrer tot el sistema perquè és molt extens i moltes de les galeries són gairebé impracticables però hem fet un llarg recorregut subterrani per conèixer aquest indret tan singular.
Hem arribat a Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa, en un dia gris i plujós. Com que estava plovisquejant ens hem aturat al costat de l'Ajuntament i ens hem equipat sota el porxo. Després hem fet el curt recorregut d'aproximació a les Bores del Borró.
Hem passat al costat de la masia del Tomet i ens ha cridat l'atenció un roure monumental al costat mateix de la casa. Ens hem aturat a fer algunes fotos abans de seguir el nostre recorregut.
Hem arribat a la primera de les entrades de les Bores: la Bora número 1, també anomenada Bora de Can Bellús. Hem entrar a la galeria, que inicialment és relativament ampla i permet caminar drets però aviat s'ha anat estretant fins acabar en una gatera.
Abans del que esperàvem, hem arribat a la segona entrada del sistema: la Bora 2. Una corda fixa ens ha ajudat a grimpar els darrers metres fins a la sortida. Després hem tornat a entrar perquè volíem intentar seguir per la galeria en direcció a una altra de les entrades, la Bora 11. Aviat hem vist que no era una bona idea. La galeria és una estreta gatera enfangada i inundada; hem preferit deixar-la de banda i anar a explorar altres sectors del sitema.
Hem tornat enrere fins a la Bora 1, sortint a l'exterior per agafar un caminet que en molt poc temps ens ha portat a la Bora 4, també anomenada Bora Gran. Hem iniciat la segona exploració amb l'objectiu de trobar el camí fins a la Bora 11. Els primers metres són un seguit de galeries sinuoses que formen uns curiosos meandres. Aviat, però, hem arribat a una zona més indefinida, amb diverses ramificacions i galeries superposades. Hem seguit endavant explorant les diverses branques del sistema de galeries. 
Després d'una bona estona de pujades i baixades per una zona laberíntica, no hem estat capaços de trobar el pas fins a l'altra bora i finalment hem decidit donar per acabada l'exploració.
Tot i no haver pogut connectar les diverses boques, hem sortit satisfets però enfangats i una mica remullats de la llarga exploració per les galeries subterrànies del sistema de les Bores del Borró.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
l'Orri, 2022
Cresta del
Gall, 2020
GR1: Oix -
Besalú, 2017 

dimecres, 24 d’abril del 2024

Avenc Gran de les Alzines

Avenc Gran de les Alzines
L'Avenc Gran de les Alzines és una de les cavitats més conegudes de la zona del Garraf. Té una profunditat de 70 metres, encara que la part més interessant no és la més fonda sinó la Via Lateral, un sistema de sales i galeries que trobem a mitja baixada i que acaba en una sala penjada amb moltes formacions. D'entre aquestes formacions destaquen dues estalagmites translúcides que ens donen bones oportunitats fotogràfiques.
Hem sortit una mica tard de casa per evitar el trànsit que a primera hora del matí complica el recorregut per la Ronda Litoral però, tot i aquesta precaució, el viatge ha estat llarg i lent. Finalment hem arribat al Pla dels Cirerers i hem deixat el cotxe al costat d'una torre d'alta tensió on hi ha l'inici d'un corriol que en molt pocs minuts ens ha portat a l'Avenc Gran de les Alzines.
Hem iniciat el descens pel pou principal, que baixa directe al punt de més fondària però amb diversos replans, estretaments i reenviaments, de manera que és una succesió de ràpels curts. Al final del tercer ràpel hem arribat a l'entrada de la Via Lateral, una mena de balconet sobre un pou d'uns cinc metres.
Hem baixat en ràpel fins al fons d'aquest petit pou on hi ha l'entrada d'una gran sala. Una corda fixa ens facilita l'entrada d'aquesta sala, baixant un curt ressalt. A l'altre extrem de la sala, unes cordes fixes ens mostren el camí per arribar a la sala penjada, la més atractiva de la cavitat.
És un sistema de cordes fixes, amb dos trams verticals i alguns passamans de seguretat. Hem superat fàcilment els passos, entrant a la sala penjada, no gaire gran però amb moltes formacions. Aviat hem il·luminat les estalagmites translúcides, creant un efecte de llum entre misteriós i esotèric per a les fotografies.
Des de la sala hem baixat amb dos ràpels d'uns 10 metres fins a la sala gran i hem retornat al pou pincipal. Aquest pou ja no té interès però igualment hem volgut explorar-lo, arribant al punt de més fondària de l'avenc, a uns 70 metres de profunditat.
Després ens quedava la llarga remuntada fins a la sortida. Tot i la llargada de la remuntada, ens ha semblat fàcil perquè està subdividida en trams curts que fan menys dura la pujada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
l'Averdó, 2023
Avenc de Can
Sadurní, 2023
Avenc dels
Topògrafs, 2019