Google+

dissabte, 29 d’agost de 2015

Barranc del Pas de l'Escalell

Jo ja havia fet aquest barranc en dues ocasions anteriors i alguns de la colla encara més vegades pero aquest barranc és dels que val la pena repetir. És aquàtic, no està gaire lluny i sempre hi ha aigua. Fins i tot en una ocasió vam venir a fer-lo a la primavera i vam haver de desistir perquè el gran cabal el feia perillós. Avui, quan gairebé tothom ha tornat de les vacances d'agost, hem triat aquesta activitat: refrescant, sense complicacions i disfrutadora. Hem començat la jornada esmorzant en el bar de Vilada i, després de pujar en cotxe per la pista i d'equipar-nos per al barranc, hem iniciat el descens. Hi ha bastants ràpels però sense complicacions i molt ben equipats. Avui baixava poca aigua, com és normal a l'agost, però tot i això n'hi havia prou per remullar-se ben remullats. Els gorgs estaven plens i l'aigua corria, encara que en alguns sectors era només un rajolí. El barranc ha canviat una mica des de la darrera vegada que el vaig fer, l'any 2005. Per començar, en el primer ràpel ara hi ha un enorme tronc encaixat, portat fins aquí per alguna crescuda o caigut de dalt del cingle. Al larg del barrancs es poden fer alguns petits salts però, al menys en les condicions d'avui, no hi ha gorgs que permetin fer salts d'una mica d'alçada. Hem anat superant les petites dificultats i baixant tots els ràpels, alguns amb sortida una mica complicada, fins arribar als dos ràpels finals, els més llargs del recorregut. Finalment hem arribat al caminet de sortida, on acaben les dificultats del barranc i ens hem desequipat per fer el camí de retorn, una breu pujada que en poc més de mitja horta ens ha retornat al cotxe.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Com saben tots els nostres seguidors, normalment subcontractem la producció dels vídeos del blog amb les dues productores associades: Mountain Films i Edicions JGB. Avui no hi ha hagut subcontractació sinó que el vídeo és obra de la productora pròpia del blog: Quercus Films:




ENTRADES RELACIONADES:
Barranc del Forat
Negre, 2011
Torrent de
L'Arija, 2009
Pas de
L'Escalell, 2005

dijous, 20 d’agost de 2015

Excursió a la Cala de Ses Balandres

Aprofitant uns dies de vacances de sol i platja a Eivissa, hem fet aquesta excursió a una de les cales més amagades d'aquesta Illa. La Cala de Ses Balandres està situada a la costa nord d'Eivissa, a prop de la petita població de Santa Agnès de Corona. El camí d'accés és curt però intens; és un camí equipat que baixa, amb l'ajut de cordes fixes i d'una escala de fusta, fins a aquesta petita cala solitària. No és un camí difícil, tot i que no és apte per a persones amb vertígen o amb por. Aquest camí ha estat equipat pels pescadors de la zona per poder accedir a la cala, on hi tenen diverses construccions de pedra per guardar-hi les barques i els estris de pesca. Des de Santa Agnès hem sortit per una petita carretera fins al Pou de Sa Corona; aquí hem pres un camí a la dreta que passa entre unes cases i segueix ben marcat fins un petit coll on comença la canal de baixada. El camí es converteix en un corriol que baixa per la canal. Ben aviat hem trobat el primer pas clau, un petit cingle d'uns 7 metres que es baixa per una escala de fusta sense cap dificultat. L'escala és sòlida i sembla que ha estat renovada recentment perquè al costat hi ha les restes esmicolades d'una escala més antiga. Més avall hem trobat diversos trams equipats amb cordes fixes, sense cap dificultat, i hem arribat al pas més difícil del camí, un mur d'uns quinze metres que s'ha de desgrimpar amb l'ajut d'unes cordes fixes. Hem superat el pas sense massa problemes, en part gràcies al fet que els estrats de la pròpia roca formen uns esglaons naturals que faciliten la baixada. Un cop superat aquest pany de paret ja no queden dificultats; un caminet ens ha portat fins a la cala, ocupada per les construccions dels pescadors. Aquesta cala no és gens apta per al bany, ja que no hi ha sorra sinó una estreta franja de platja ocupada per una pedrera amb pedres de diverses mides. A més, hem trobat una extraordinària concentració de meduses; una autèntica sopa de meduses que feia impossible banyar-se en condicions. Ens hem remullat una mica, evitant les meduses que ens voltaven, i hem iniciat el retorn pel mateix camí. Com tothom sap, és més fàcil escalar que desgrimpar, de manera que hem superat en un minut el mur final que a la baixada ens ha ocupat una bona estona. Hem desfet el camí d'anada fins a Santa Agnès de Corona i allà hem acabat la jornada excursionista en el bar Cosmi amb un refresc i alguna cosa per picar...


ENTRADES RELACIONADES:
S. Carles - Cala
Mastella, 2013
Cala Llonga -
Es Llibrell, 2013
GR221: coll de
Sa Gremola, 2012