Google+

dissabte, 21 de maig de 2016

GR1: S. Llorenç de Morunys - Pont de Llinars

Novena etapa del GR1, avui entre Sant Llorenç de Morunys i el Pont de Llinars. Hem arribat en autocar a Sant Llorenç, on vam acabar l'etapa anterior, i hem iniciat la jornada esmorzant al bar del Jardí, on vam dinar en la nostra darrera visita a Sant Llorenç. Quan hem arribat ja ens estaven esperant amb els 27 croissants a punt. Hem començat el nostre camí baixant entre camps per creuar el riu Cardener per un pont de fusta. Aquí comença la part més dura de l'etapa, una llarga pujada per camins molt ben traçats i senyalitzats fins al Cap del Balç (1.400 m). Abans, hem passat per l'esglesiola romànica de Sant Lleïr i hem tingut l'oportunitat de veure de ben a prop la masia de Casa Vella, que va estar llogada durant més de 10 anys per uns amics i va ser escenari de moltes sortides en aquelles èpoques. La casa està restaurada i té molt bon aspecte. Entre els molts records de les nostres estades a Casa Vella destaca especialment la festa del casament d'en Toni, quan vam fer una mena de performance de casament de pagès. Hem deixat enrere Casa Vella i hem continuat pujant fins arribar al punt més alt de la jornada, el Cap de Balç, i ens hem separat uns metres del GR per acostar-nos al mirador del mateix nom. Des d'aquest mirador hem pogut gaudir d'una gran panoràmica de la Vall del Cardener, Sant Llorenç de Morunys i la Serra de Busa. Hem esmorzat contemplant el panorama i hem seguit el nostre camí, ara ja de baixada. Una pista esfaltada ens ha portat al poblet de La Corriu, on hem pogut admirar l'ermita romànica de Sant Martí. La baixada s'acaba al torrent de l'Aigua de Valls. L'hem travessat per un pont de fusta i hem iniciat el segon tram de pujada, més curta que l'anterior però amb molta calor. A prop de Siquer, a 1.146 m, hem arribat a un collet des d'on ja es veien les cases de Llinars, un poblet de cases disseminades. Hem baixat per la pista asfaltada i hem passat al costat del càmping d'Aigua d'Ora abans d'arribar al punt final de l'etapa, el Pont de Llinars, per on la carretera de Sant Llorenç a Berga travessa l'Aigua de Llinars.
Hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant La Cantina de Llinars, situat a molt poca distància del punt final de l'etapa, on ens esperava l'autocar. 


ENTRADES RELACIONADES:
Clot de
Vilamala, 2003
Rasa de la
Torruella, 1993
BTT - Serra
de Busa, 1988

dilluns, 16 de maig de 2016

El flanquejament del Cavall

Ja fa molts anys de la meva primera ascensió al Cavall Bernat, la roca més emblemàtica de Montserrat. Va ser al setembre de 1977, fent cordada amb en Toni. Els seguidors del blog saben que tinc l'absurda teoria que les activitats de muntanta caduquen als 30 anys, de manera que és com si mai hagués pujat al Cavall. Ja fa temps que en Toni em proposa rememorar aquella jornada històrica amb una nova ascensió al Cavall. La via no és fàcil; el pas més compromès és el flanquejament d'entrada a la canal de la berruga, un flanquejament relativament curt però catalogat, segons les ressenyes, entre el cinquè grau i el cinquè superior. A més, amb el pas dels anys i els escaladors la roca està cada vegada més polida, de manera que és gairebé com el famós paso del jaboncillo de la Sur del Pájaro, a la Pedriza del Manzanares, una escalada ja caducada que vaig fer l'any 1978 quan vivia a la capital. Vam proposar a altres companys fer aquesta escalada però ningú volia sentir parlar d'aquest flanquejament ni de completar la via. Finalment avui en Toni i jo hem vingut a Montserrat amb la idea de fer una prospecció i comprovar sobre el terreny si són certes les llegendes urbanes que aseguren que el flanquejament està tan polit que la graduació ha augmentat un parell de graus. Com que en Toni fa molt temps que no escala m'ha fet signar un contracte, abans de sortir de casa, en el qual quedava clar que l'objectiu era únicament fer una prospecció i no fer la via. De totes maneres hem portat material suficient per a qualsevol eventualitat. 
Hem sortit de Santa Cecília i hem pujat per la Canal del Cavall, una canal equpada amb cordes fixes que porta directament al peu de la roca. Després de veure com una cordada davant nostre superava el flanquejament, ens hem posat en moviment. Hi ha un parabolt situat estratègicament, que dóna una mica de seguretat al pas. He iniciat la travessia i, a poc a poc, he anat superant els metres que em separaven de la reunió. Amb un parell de passos de tango i aprofitant uns providencials forats a la roca que en els punts més delicats ens donen presa de mà, he arribat a la reunió. Des d'aquí la continuació no es veia tan difícil i, a més, unes escàrpies històriques permeten assegurar la tirada, però en Toni m'ha recordat la clàusula primera del contracte i hem decidit donar per acabada la prospecció amb la constatació que el flanquejament no és més difícil que quan el vam fer l'any 1977. 
De tornada, per no haver de tornar a baixar per la Canal del Cavall hem anat a buscar el camí de Sant Jeroni i l'hem seguit fins enllaçar amb el GR, que ens ha portat al Pla de la Trinitat i, de baixada fins a Santa cecília passant per l'inici de la Canal del Cavall.
Tot i que es tractava únicament d'un tempteig, hem fet una petita pel·licula, en la que es poden apreciar clarament els passos del flanquejament.




ENTRADES RELACIONADES:
Canal del
Cavall, 2013
La Sur del
Pájaro, 1978
El Cavall Bernat
1977