Google+

diumenge, 22 febrer de 2015

La Gorra Marinera, Via Sargantanes

Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió de Les Magdalenes. L'objectiu triat ha estat la via Sargantanes de la Gorra Marinera, una via llarga, de set tirades, molt ben equipada i amb una dificultat que no passa de quart superior. En realitat, una vegada més, havíem d'anar a fer esquí de muntanya però les previsions meteorològiques ens han fet canviar de plans i hem acabat a Montserrat. Tot i això, la via ens ha deixat ben satisfets, ja que la qualitat de la roca i l'equipament de la via ens ha fet gaudir plenament del plaer de l'escalada. A més, la via acaba al cim de la Gorra Marinera, una agulla montserratina que no havia trepitjat des que vaig fer la via Per Davant l'any 1974. Ara, 41 anys després, he pujat novament aquesta agulla per una via que coincideix a la tirada clau amb la clàssica Per Davant. Hem sortit al matí, sense massa pressa, i hem arribat al voltant de les 9 del matí a Montserrat. La previsió del temps indicava forts vents però al pàrquing del Monestir el vent no era excessiu, de manera que hem iniciat el camí d'aproximació. La via surt del mateix camí de Sant Joan a Sant Jeroni i comença pujant a una bauma molt visible seguint en diagonal a l'esquerra fins a la primera reunió, situada a uns 25 metres. Ens ha sorprès la proliferació d'assegurances en una tirada que no era massa difícil. La segona tirada, després d'un flanquejament a l'esquerra d'uns 10 metres, supera un petit desplom format per un llavi, i segueix recte amunt fins a la segona reunió. Una tirada amb bones preses i molt ben equipada. Després d'una tirada curta de quart grau, hem fet dues tirades fàcils, de transició, fins arribar al peu del mur final, que es veu molt vertical. El vent era ja més fort per aquestes altures i estàvem al peu de la tirada més difícil de la via. Per sort, el vent bufava a ratxes, separades per estones de calma. La sisena tirada, la clau de la via, comença amb un vertiginós flanquejament ascendent a l'esquerra, força vertical però amb magnífiques preses. Un cop situats al centre de la paret, sobre l'extraplom que domina l'ermita de Sant Jaume, cal tirar recte amunt fins a la reunió, situada ja ben a prop del cim. Ha estat una tirada d'una gran estètica, vertical, amb bones preses, grans vistes i ben assegurada, que ens ha fet gaudir força. Finalment, una curta tirada ens ha portat al cim de la Gorra Marinera. El vent seguia bufant fort a estones i l'aire estava molt net, de manera que la visibilitat era perfecta. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:



El ràpel està situat a mitja baixada de la via normal, que va pel darrere de l'agulla, i és curt i fàcil. Hem plegat les cordes, hem recollit el material i hem tornat a casa donant per acabada la matinal montserratina.
Hem rodat una petita pel·lícula, amb les limitacions pròpies de quan s'ha d'assegurar i rodar al mateix temps. Aquí la teniu; com és habitual, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Via Quemando
Cromo, 2014
Gorra Frígia,
V. Blava, 2011
La Gorra
Marinera, 1974

dissabte, 14 febrer de 2015

Camí dels Bons Homes: Bellver - Guils

Cinquena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Bellver de Cerdanya i Guils. Es tracta d'una variant del Camí original, que evita el pas per la Portella Blanca d'Andorra que en aquesta època de l'any està ben nevada i no és practicable per als senderistes. L'autocar ens ha deixat de bon matí a Bellver i hem esmorzat una mica abans d'iniciar la llarga caminada. L'etapa d'avui era de gairebé 25 km i poc menys de 1.300 metres de desnivell. Sortint de Bellver hem fet una forta pujada per un caminet que talla diverses vegades les llaçades de la carretera d'Ordèn i Talltendre. Hem arribat a Ordèn, el primer poble del nostre recorregut i, sense aturar-nos, hem sortit en direcció a Éller, el segon poble del nostre camí. Aquest sector del camí era força obac i hem trobat trams nevats i algunes plaques de gel. Hem passat Éller i hem seguit en direcció a Meranges per un camí amb força neu i més plaques de gel. Des de Meranges el camí puja fins al Coll de Posa i segueix per diverses pistes i camins flanquejant els diferents lloms de la muntanya que baixen del Puigpedrós. En alguns trams el vent havia acumulat la neu formant un bon gruix, que ens ha complicat alguns passos. Hem passat per sota i ben a prop del refugi lliure de la Cabanella. Des d'aquí ja és gairebé tot baixada, per pistes i camins amb un gran panorama de la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten, fins a Guils. El dia ha estat gris i força núvol; fins i tot en algun moment han caigut espurnes de neu però ha estat ben poca cosa i hem arribat sense problemes però amb força retard al punt final de l'etapa, a Guils de Cerdanya. Com és habitual a les sortides d'aquest grup, hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant El Picarol. El trinxat de la Cerdanya, les patates emmascarades i les faves ens han revifat després d'una etapa tan llarga i dura. I per acabar la festa, els dos caminadors que celebraven el seu aniversari (Isabel i Jaume) ens han convidat a una copa de cava.
Aquí teniu una pel·licula amb un recopilatori de les cinc primeres etapes del camí dels Bons Homes. Ha estat cedida per Edicions JGB (Muntanyes i Paistages) per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Intent a la
Carabassa, 2014
GR11: Puigcerdà
- Malniu, 1997
Puigpedrós amb
esquís, 1984