Google+

dissabte, 24 gener de 2015

Serra de Cardó: camí de les 11 ermites

Avui hem visitat per primera vegada la Serra de Cardó, una de les serres menors de les terres tarragonines, a la comarca del Baix Ebre, a on mai havíem vingut. L'excusa per venir a aquests indrets, fins ara ignorats per nosaltres, ha estat la publicació en el número 257 de la revista Vértex d'un reportatge sobre la recuperació dels antics camins d'aquesta zona. L'itinerari gira al voltant del monestir-balneari de Cardó (avui gairebé enrunat) visitant onze de les catorze ermites que hi ha per aquesta zona, també totes en estat ruïnós. El dia era molt ventós però l'excursió no plantejava cap dificultat especial. Des del punt de partida al balneari de Cardó hem començat la ruta visitant l'ermita del Carme, situada sobre un espadat, el Salt dels Frares. Hem tornat a la carretera i hem agafat el Camí dels Frares, empedrat, que ens ha portat en pocs minuts a l'emita de la Trinitat. Més amunt hem passat per l'ermita de l'Àngel Custodi, des d'on hem iniciat una lleugera pujada fins al Portell de Cosp on hem deixat el camí ample per agafar un caminet entre el bosc, que puja fins a l'indret més singular de l'excursió: la cova Lluminosa, on el camí s'enfila per unes escales de pedra seca per passar per un gran forat de la roca. Poc després ens hem desviat del camí per acostar-nos a la Roca Foradada; com indica el seu nom, es tracta d'una gran roca travessada per un gran forat. Hem tornat al camí principal i hem seguit fins a la font i l'ermita de Sant Roc. Hem anat a parar a una pista però allà mateix hem agafat un altre camí que ens ha portat fins a l'ermita més pintoresca de la zona, la de la Columna, que el mapa de l'ICC anomena de Sant Simeó. Es tracta d'una petita construcció penjada sobre una roca que s'aixeca sobre la vall amb un parell de terrasses panoràmiques. Després, per un caminet poc marcat, hem pujat fins a l'ermita de Sant Onofre, també panoràmica però més enrunada. El següent punt d'nterès ha estat la font de l'Argelagar, enclotada entre dues parets de pedra seca i, com la majoria de les fonts que hem vist, gairebé seca i força malmesa. Hem pujat al Coll del Murtero i, ja de baixada, hem arribat a l'ermita de Santa Anna (segons el mapa de l'ICC, Sant Nofre). Hem dinat al costat de l'ermita aprofitant que feia sol i el vent ja no bufava tan fort i hem completat l'excursió baixant fins al punt de partida, al costat del balneari.


ENTRADES RELACIONADES:
Graus del
Montsant, 2014
Avencs de la
Febró, 2014
VF de la Serra
de Mestral, 2001

dijous, 22 gener de 2015

Gra de Fajol (2.708 m) amb esquís

Avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya de 2015 amb una ascensió relativament fàcil però inèdita per a nosaltres. La idea inicial era anar a Andorra, destinació ideal entre setmana quan no hi ha tanta gent com el dissabte, però les previsions del temps eren molt dolentes. Vam estar a punt de suspendre la sortida però finalment vam decidir venir a Vallter a provar sort. Aquesta vegada l'hem encertat perquè quan hem arribat a l'aparcament inferior de l'estació el dia era molt bo encara que molt fred: el termòmetre del cotxe marcava cinc graus sota zero. Des d'aquí l'ascensió amb esquís més clàssica és la del Bastiments però com que ja l'hem fet més d'una vegada avui hem optat per pujar el Gra de Fajol, una mica més baix però amb gran panoràmica. Hem començat a pujar per la pista del Xalet, avui tancada, i després hem seguit en direcció al coll de la Marrana. La pala final del coll, que de vegades presenta problemes, estava força bé i hem arribat sense dificultat al coll. Feia vent però no era, ni de bon tros, com les ventades que de vegades hem trobat en aquests indrets. El fred, però, era molt intens. Ja sense traça, hem començat a pujar per la pala del Gra de Fajol. Hi havia una petita capa de neu recent sobre neu ventada i dura però amb l'ajut de les ganivetes hem superat la pala fins a la carena final per on ben aviat hem arribat al cim del Gra de Fajol (2.708 m). El fred era intens i el vent, no massa fort, aixecava la neu al nostre voltant però el panorama era extraordinari; es veia tot el Pirineu Oriental, del Puigmal al Canigó. També hem pogut comprovar que havia estat un encert triar el Gra de Fajol perquè el Bastiments s'estava tapant per moments, de manera que si hi haguéssim anat ens hauria passat com en les nostres darreres ascensions a aquest cim, quan no vam veure res des de dalt. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:


Hem tret les pells de foca, ens hem apretat les botes i hem iniciat l'esquiada. Al principi, bona neu amb alguna pedra amagada però la part final, la pista de l'estació d'esquí, estava plena de pedres, de manera que hem hagut de baixar un parell de trams amb els esquís a l'esquena. Finalment hem arribat al punt de partida, donant per acabada la jornada d'esquí, curta però intensa i donant també per inaugurada la temporada d'esquí de muntanya de 2015.
Hem rodat una pel·licula, que està en fase d'edició en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabada la publicarem en el blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Bastiments amb
esquís, 2010
Balandrau amb
esquís, 2005
Escalada al Gra
de Fajol, 1981