Google+

dissabte, 23 de maig de 2015

Barranc de Mas Calsan

Ara que ja hem penjat els esquís fins la propera temporada, hem iniciat les activitats de barranquisme amb un recorregut no massa difícil per terres del Vallespir. El barranc del Mas Calsan està situat sobre la població de Reynes i, malgrat que no és gaire llarg, té racons molt interessants per al barranquisme. Avui baixava el cabal just per fer d'aquest descens un magnífic exercici de barranquisme. Com que els darrers dies ha referescat una mica, hem programat la sortida per no entrar massa aviat al barranc. Calia donar temps al sol per escalfar una mica l'ambient. Quan hem arribat a Reynes, feia sol però a estones bufafa un fort vent. L'aproximació no és gaire llarga (uns 40 minuts) i ens ha permès entrar en calor abans de remullar-nos a les fredes aigües del barranc. Hem arribat al riu, al punt on comença el descens, i ens hem acabat d'equipar. El descens és interessant i variat. Hi ha tobogans, ràpels i algun salt. El punt més interessant és un ràpel que baixa per una marcada esquerda per on l'aigua baixa acanalada. El ràpel es fa des de sobre d'un bloc de pedra encastat a la fisura i no té dificultat especial (si el cabal és moderat com avui) però és impressionant. Després del ràpel de l'esquerda n'hi ha un altre de llarg i després el barranc s'obre i es baixa caminant. Aquí hem comès un error de passerells quan després de caminar una bona estona pel riu, ja obert, hem trobat una fita i un camí a l'esquerra. Hem pensat que ja era el final però com que no ens acabava de quadrar amb la descripció que havíem llegit hem seguit baixant una estona més fins que hem trobat un altre camí, aquest més gran i amb marques de pintura. Hem pensat que, definitivament, havíem acabat la part tècnica del barranc i hem sortit per aquest camí. Després hem sabut que ens havíem deixat més avall un petit sector encaixonat, amb un ràpel de 15 metres i alguns més petits. Sembla que no era gran cosa però ens ho hem deixat perdre...
La pel·licula de la jornada s'està editant en els laboratoris d'Edicions JGB. Tan aviat com estigui acabada la publicarem aquí.


ENTRADES RELACIONADES:
Roc de Frausa
2015
Gourg des
Anelles, 2014
Gorges del
Llech, 2009

dissabte, 16 de maig de 2015

Camí dels Bons Homes: Mérens - Orgeix

El Camí dels Bons Homes està arribant ja a la fase final. Després de superar tants obstacles i dificultats en les darreres etapes, la d'avui es presentava curta i fàcil. No ha estat del tot així perquè avui el temps no era gaire bo. Hem caminat bona part de l'etapa sota una pluja fina i a les parts altes hi havia neu molt recent, una enfarinada caiguda els darrers dies. Tot i això, hem superat l'etapa sense massa problemes i hem pogut gaudir de l'exuberant verdor dels boscos i prats de l'Ariège. Hem arribat en autocar a Mérens-les-Vals, on vam acabar l'etapa anterior, i hem esmorzat a peu dret sota una pluja fina, no gaire intensa però molt persistent. Hem sortit pels carrers del poble i després per sobre del mur de contenció d'un torrent fins arribar a l'església de Vives, amb la nau principal enrunada però amb un magnífic campanar romànic. Ja fora del poble, hem pres un camí molt ben traçat, per prats i boscos, que ens ha portat al punt més alt de l'etapa d'avui (uns 1.750 m). Avui no esperàvem trobar neu però els dies anteriors ha nevat lleugerament i aquestes parts més altes de la muntanya estan ben enfarinades. Amb la neu i la boira, aquesta part alta de la ruta ha estat molt diferent de com la imaginàvem. Hem arribat al punt clau de l'etapa, el coll de Joux (1.702 m), on hi ha una cabana de pastors. Hem fet la primera foto de grup, amb neu i boira, i hem iniciat el descens per l'altra vessant de la muntanya, per un caminet en direcció a Orgeix. Ben aviat el caminet s'ha convertit en una petita pista que baixa molt suaument amb grans llaçades en direcció a Orgeix. És la part obaga de la muntanya i els boscos són espectaculars, amb avets i faigs monumentals. Finalment hem arribat a Orgeix, un petit poble o no hi ha ni bar ni tenda ni res. Únicament hi ha una petita àrea de picnic on hem fet el dinar de carmanyola i termo abans de pujar a l'autocar per tornar a casa. De baixada hem fet una parada tècnica a Ax-les-Termes, a Le Grand Café, on hem pres la beguda que dóna nom a l'establiment i hem negociat el subministrament de café amb llet i croissant per a la propera etapa del Camí dels Bons Homes.
Aquí teniu pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
CBH: Porta -
Mérens, 2015
GR10: Mérens
Bésines, 2009
GR10: Ref Rulhe
- Mérens, 2009