Google+

dissabte, 30 agost de 2014

Tossa d'Alp en travessia

Avui hem aprovat una assignatura pendent. Aquest blog ressenya sortides des de fa més de 40 anys però no hi consta cap ascensió a la Tossa d'Alp. Tot i ser un cim important, proper a Barcelona i amb un gran panorama, mai havia pujat a la Tossa. Segurament, el motiu per menystenir aquest cim ha estat el fet que les instal·lacions de l'estació d'esquí de la Molina arriben pràcticament al cim i allà mateix, a cent metres del punt culminant, hi ha un refugi-bar-restaurant que desvirtúa totalment aquest cim. Però s'havia de fer, ja que és un cim important, amb una prominència de 746 metres, i avui hem fet aquesta ascensió, tot i que hem triat la via més curta i fàcil. Ha estat una matinal de muntanya; un dia magnífic amb un sol radiant i mar de núvols a les valls. Hem arribat al Coll de Pal per la carretereta que surt de Bagà i hi hem deixat el cotxe. Des d'aquest coll, entre el Puigllançada i la Tossa d'Alp, a uns 2.100 metres, el nostre objectiu és una passejada. Ens hem posat en marxa per un caminet que va carenant en direcció al cim; a sota nostre, a les valls, hi havia un mar de núvols; al poc temps de caminar ens ha aparegut el Pedraforca sobresortint dels núvols. També hem vist el Cadí i la Serra d'Ensija. De més amunt, hem vist el Puigmal i el Carlit, cap al nord. El camí arriba a un cim secundari i baixa a un coll, abans de la pujada definitiva. Hem fet el sifon i en poc temps hem arribat al cim. El panorama és realment molt extens i avui el mar de núvols feia ressaltar els cims més característics com el Pedraforca, les Penyes Altes del Moixeró i el Cadí. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:


Després hem baixat al refugi, a pocs metres del cim, i ens hem menjat l'entrepà. Per baixar hem triat un altre camí, una mica més llarg, ja que si no seria una activitat molt curta. Un sector de la colla, però, ha baixat pel mateix camí de pujada, ja que calia recuperar el cotxe. La resta hem baixat pel Coll de Jou fins a l'Hospitalet de Roca-sança, un camí molt ben traçat que baixa entre espadats i que té el punt més singular a la Roca-sança, un esperó de roca realment espectacular que cau a plom sobre el camí. De baixada, fins i tot ens hem entretingut en agafar algun bolet. El contracte de confidencialitat no ens permet publicar en el blog el lloc exacte, el tipus de bolets trobats ni la quantitat.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de l'ascensió. El vídeo està en fase d'edició en els laboratoris de Produccions JGB. Quan estigui acabat el publicarem aquí.

ENTRADES RELACIONADES:
Gran Diagonal
del Pedra, 2014
Ascensió al
Comabona, 2012
Penyes Altes del
Moixeró, 2012


dilluns, 18 agost de 2014

Ascensió al Balaitús (3.144 m)

El Balaitús és una clàssica pirinenca; és el primer massís que sobrepassa els 3000 metres que trobem venint de l'oest. No té cap via d'ascensió que sigui fàcil del tot i la via més normal, la de la Brecha Latour, té prou dificultat per fer d'aquesta activitat una gran ascensió. De bon matí, després d'un esmorzar frugal al refugi de Respomuso, hem començat a pujar tota una colla d'onze excursionistes pel camí de la Brecha Latour. A bon ritme, per un camí ben  marcat i travessant alguna congesta, hem arribat a un replà al peu de la canal de la Brecha Latour. DE pujada, ens hem fixat en la Cresta del Diablo, que des d'aquí es veia espectacular. Hem fet una parada per menjar una mica i equipar-nos per a la part més tècnica de l'ascensió; ens hem posat els grampons, el casc i l'arnès, a més de desembeinar el piolet. Ahir al vespre, al refugi, ja vam estudiar perfectament aquesta part de l'ascensió amb l'ajut d'uns esquemes penjats a la paret del refugi. Amb els grampons als peus hem iniciat la pujada per una congesta de neu, cada vegada més dreta, que acaba a la canal de la Brecha Latour abans del característic bloc encastat. Hem instal·lat una corda fixa per donar seguretat en els metres finals, ja dintre de la canal. Ja sense grampons, hem superat uns metres de grimpada per la canal fins arribar a les estaques de ferro. Amb l'ajut dels ferros hem superat un tram de roca relativament vertical però amb magnífiques preses i després, ja més fàcilment, hem completat la grimpada fins a l'avancim, situat a 2.980 metres. Tot plegat ha estat més fàcil del que ens esperàvem, potser perquè avui feia bon dia i la roca estava perfectament seca. Hem completat l'ascensió caminant, seguint les fites i algunes traces de camí fins al cim del Balaitús (3.144 m). El panorama és molt extens des d'aquest cim; en direcció al Pirineu central es veia el Vignemale i els Picos del Infierno i per l'altra banda es veia el Midí d'Ossau i moltes muntanyes més.  Hem fet una panoràmica circular:


Per baixar hem triat un itinerari diferent, la Gran Diagonal, més fàcil que la via de la Bretcha Latour però amb alguns pasos compromesos entre blocs de pedra de totes les mides. L'itinerari busca el punt feble de la muntanya, primer baixat per una canal i després per una cornisa en diagonal, que dóna nom a aquest camí. A poc a poc hem anat baixant, seguit les fites i traces de camí, fins arribar a l'Abrí Michaud, un petit refugi natural tancat amb un mur de pedres i una petita porta metàl·lica, del temps dels precursors del pireneïsme. Hem arribat al llac gelat i ens hem aturat a dinar. Des d'aquí el Balaitús es veu impressionant; sembla impossible que es pugui pujar per aquest camí sense dificultat. Després hem completat l'activitat baixant pels llacs d'Arriel fins enllaçar amb el camí del refugi per on vam pujar ahir i, per aquest camí, fins a la Sarra, punt final de l'excursió.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de l'ascensió. I aquí teniu el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots el seguidors del blog:



També tenim un segon vídeo, el de Produccions JGB, que també també ha estat cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Palas, 2009
Cresta del
Diablo, 1977
Ascensió al
Balaitús, 1976